dijous, 23 de desembre de 2010

Indignació...

M'he  copiat  el post  de  Paraules  despullades

Contra la sentència del Suprem espanyol que posa fi a la immersió lingüística en català a les escoles. Un atac sense precedents en la democràcia, a la llengua catalana i al model educatiu català reconegut a nivell europeu.

A més  a més  d'indignar-nos  farem alguna cosa?

Acabo de llegir  Vicent  Partal,  acompanyada  per  la Rita...  és  així mateix.

12 comentaris:

  1. Ja estem fent coses. La societat catalana, la civil sobretot, ja s'ha posicionat i en poques hores. Davant d'aquesta reacció, els nostres representants estan obligats a prendre algunes decisions, i ràpides. N'hi ha que ja s'han definit clarament i n'hi ha que encara juguen el joc de les ambigüitats. En aquest cas, noels hem de deixar de pressionar.

    ResponElimina
  2. Sí, tens raó, ja estem fent coses, però em fa una por que tot sigui foc d'encenalls i ens acabem conformant! I no, no els hem de deixar de pressionar.

    ResponElimina
  3. Digues què es pot fer, i ho farem. Això em sembla totalment inversemblant, no sabia que tornàvem a temps de Franco...

    ResponElimina
  4. Protestarem, ens manifestarem i reivindicarem els nostres drets! De moment, demà a les 12h tothom davant el Parlament i a les 20h, davant els Ajuntaments de pobles i ciutats.
    Això no ho podem deixar passar...
    Com podem tolerar que 3 famílies canviïn el nostre model educatiu de tants anys???
    Cal que expressem el nostre rebuig! I davant d'aquest fet, només hi veig un camí que és diu INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  5. mireu:
    http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=898182&p_cp2=&p_cp3=&p_cp22=

    ResponElimina
  6. Estava cantat. Quina cosa més horrorosa. Fins i tot mort ens manarà des de la tumba. Ho va deixar molt ben lligat. Massa.




    Bona nIt, Reina...
    Haurem de treballar, més i més!

    ResponElimina
  7. Algú té el correu electrònic de tots i cadascun dels membres del Constitucional?

    Res ... per fer-lis unes consultes sense massa trascendència!

    ResponElimina
  8. No te rindas, aún estás a tiempo

    De alcanzar y comenzar de nuevo,

    Aceptar tus sombras,

    Enterrar tus miedos,

    Liberar el lastre,

    Retomar el vuelo.

    No te rindas que la vida es eso,

    Continuar el viaje,

    Perseguir tus sueños,

    Destrabar el tiempo,

    Correr los escombros,

    Y destapar el cielo.

    No te rindas, por favor no cedas,

    Aunque el frío queme,

    Aunque el miedo muerda,

    Aunque el sol se esconda,

    Y se calle el viento,

    Aún hay fuego en tu alma

    Aún hay vida en tus sueños.

    Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo

    Porque lo has querido y porque te quiero

    Porque existe el vino y el amor, es cierto.

    Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

    Abrir las puertas,

    Quitar los cerrojos,

    Abandonar las murallas que te protegieron,

    Vivir la vida y aceptar el reto,

    Recuperar la risa,

    Ensayar un canto,

    Bajar la guardia y extender las manos

    Desplegar las alas

    E intentar de nuevo,

    Celebrar la vida y retomar los cielos.

    No te rindas, por favor no cedas,

    Aunque el frío queme,

    Aunque el miedo muerda,

    Aunque el sol se ponga y se calle el viento,

    Aún hay fuego en tu alma,

    Aún hay vida en tus sueños

    Porque cada día es un comienzo nuevo,

    Porque esta es la hora y el mejor momento.

    Porque no estás solo, porque yo te quiero.



    Mario Benedetti



    Aquest poema l'ha penjat alguna gent al seu blog en resposta a la sentència de Tribunal Constitucional sobre la immersió. Tot i estar en castellà, resulta molt addient.

    ResponElimina
  9. Xexu, jo què més voldria que saber què hem de fer! Bé què potser si que ho sé, oblidar-nos dels veïjs emprenyadors... però "com" ja és més complicat.

    Intentarem seguir tots els actes que puguem, Guspira... gràcies per l'enllaç.

    Sí, Anna, ja ens va avisar, ja ens va avisar... i resulta que tenia raó.

    óscar, :) tens el mèrit inqüestionable de fer-me somriure!

    Gràcies, iris, dóna força!

    ResponElimina
  10. Sí, Carme, estava cantat i han esperat la vigília de Nadal per deixar-nos el regalet, amb tota la traïdoria possible. Impotència total. Indignació absoluta. Potser caldrà, més que mai, fer ús de la intel·ligència per combatre la força.
    Una forta i solidària abraçada.

    ResponElimina
  11. Ens volen aniquilar. Ha estt de sempre el seu objectiu. El sistema judicial espanyol és menys democràtic que el d'Uganda i amb aquestes eines volen eliminar-nos. Cal una resposta contundent i no amagar el cap sota l'ala com han fet els dos principals partits. Ens hi juguem molt.

    ResponElimina
  12. El que jo faria és, senzillament, no aplicar la sentència... Que s'esperin... que prenguin paciència... Jo no l'aplicaria, ho tinc claríssim.

    És més... fins i tot aniria a algun tribunal europeu a preguntar sobre la legitimitat d'una sentència en contra d'una llei...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari