No sé pas com ho he fet per ficar-me en aquest embolic.
Què m'importen a mi els florets, les lluites, l'honor i els nomenaments estúpids de cavallers que no pensen en res més...
No m'ha ajudat gens ni la disfressa ni fer-me passar per cavaller per entendre res del que fan ni del que pensen. I jo em pregunto: s'entenen, ells mateixos?
Volia estar a prop seu, volia veure'l en acció, volia conèixer-lo en el seu ambient habitual, volia buscar-me complicitats amb ell. Quina absurda idea! L'he vist tant com tots! No he sabut veure allò que de lluny m'enamorava. D'un rampell m'he tret la disfressa i els he ensenyat la realitat. La seva cara de babau, m'ha acabat de convèncer...
La decisió està presa, faré cas al sabater del poble, que fa temps que em va al darrera, potser no té tant de prestigi, però li dóna 40 voltes a aquest babau!
divendres, 10 de desembre del 2010
181è Joc literari de Jesús Mª Tibau
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
gràcies per al teva fidel participació
ResponEliminaPotser en un primer moment va quedar enlluernada per l'uniforme però va ser prou intel·ligent per mirar una mica més enllà. I la teva protagonista se n'ha adonat a temps que més enllà no hi ha gaire cosa.
ResponEliminaSerà molt més feliç amb el sabater, sens dubte! :-))
Com sempre, un molt bon relat.
jajaja...m'ha agradat! això que se'n torni amb el sabater i deixi els mosqueters aquests tan d'espasa i floret!
ResponEliminaVisca el sabater del poble!! Honrat, treballador, amable... amb aquell puntet de timidesa tan interessant ;-))
ResponEliminaHo prometo! La paraula de verificació és "COLAT"... i és que el sabater del poble està ben "colat" per ella hehehe... segur que seran feliços!!
cop al "machito"!!!
ResponEliminabon relat i bon desengany!
apa salut!
Ja se sap que tot el que és fora del seu lloc es pot magnificar. Una cosa és aparentar i una altra ésser el que s'aparenta...Trobo moltes imterpretacions en el teu text...Com sempre. Una abraçada!!!
ResponEliminaUna dona decidida qeu sap el què vol, els homes a la seva esquena, semblen estàtues de sal...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Això també ha passat amb els marits futbolers. Sempre va bé assessorar-se amb un sabater per saber de quin peu calça la gent i tenir els peus a terra.
ResponElimina:)