divendres, 10 de desembre de 2010

181è Joc literari de Jesús Mª Tibau

No sé pas  com ho he fet per  ficar-me  en aquest  embolic.


Què m'importen a mi els  florets,  les  lluites,  l'honor i els nomenaments  estúpids  de  cavallers  que no pensen en res  més...


No m'ha  ajudat  gens  ni  la disfressa ni fer-me  passar per cavaller  per entendre res  del que  fan ni del que pensen.   I jo em pregunto:  s'entenen,  ells mateixos?


Volia  estar  a prop seu,  volia veure'l  en acció,  volia  conèixer-lo   en el seu  ambient  habitual,  volia  buscar-me complicitats  amb  ell.  Quina absurda  idea!  L'he  vist  tant  com tots!  No he  sabut veure  allò  que de lluny  m'enamorava.  D'un rampell  m'he  tret  la disfressa  i els he ensenyat la realitat.  La  seva  cara  de babau,  m'ha acabat  de convèncer...   


La decisió  està  presa,  faré  cas  al sabater  del poble,  que  fa temps que em va  al darrera,  potser  no té  tant de prestigi,  però li dóna  40  voltes  a  aquest   babau!

8 comentaris:

  1. Potser en un primer moment va quedar enlluernada per l'uniforme però va ser prou intel·ligent per mirar una mica més enllà. I la teva protagonista se n'ha adonat a temps que més enllà no hi ha gaire cosa.
    Serà molt més feliç amb el sabater, sens dubte! :-))

    Com sempre, un molt bon relat.

    ResponElimina
  2. jajaja...m'ha agradat! això que se'n torni amb el sabater i deixi els mosqueters aquests tan d'espasa i floret!

    ResponElimina
  3. Visca el sabater del poble!! Honrat, treballador, amable... amb aquell puntet de timidesa tan interessant ;-))


    Ho prometo! La paraula de verificació és "COLAT"... i és que el sabater del poble està ben "colat" per ella hehehe... segur que seran feliços!!

    ResponElimina
  4. cop al "machito"!!!

    bon relat i bon desengany!

    apa salut!

    ResponElimina
  5. Ja se sap que tot el que és fora del seu lloc es pot magnificar. Una cosa és aparentar i una altra ésser el que s'aparenta...Trobo moltes imterpretacions en el teu text...Com sempre. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  6. Una dona decidida qeu sap el què vol, els homes a la seva esquena, semblen estàtues de sal...


    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  7. Això també ha passat amb els marits futbolers. Sempre va bé assessorar-se amb un sabater per saber de quin peu calça la gent i tenir els peus a terra.

    :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari