de totes les parts de la figura respecte a un eix.Exacta, precisa, sí, però sovint
dictadora i avorrida.A causa del comentari de Noves Flors afegeixo un altre dibuix i un altre comentari. Ella em respon al seu blog
Simetria al voltant
de dos eixos.
El teu eix i el meu eix.
Dóna més joc i més color.
Ens cal arribar a rigideses
quatriplicades?
Tot depen de si és una simetria voluntària o involuntària hehehe
ResponEliminaSi la simetria és voluntària, doncs fins i tot pot ser divertit buscar l'exacta correspondència... ara bé, si és imposada pot ser una llosa pesadíssima, sempre haver d'actuar com el reflex d'un mirall...
Ai, m'ha quedat una mica raru tot plegat... uhmmm... és el temps núvol ;-))
L'art és una combinació de repetició i de novetat. Ens agrada una certa regularitat i també l'originalitat. Sense la primera, l'ensopiment i, sense la segona el caos o la dictadura. La teva geometria clandestina està més guapa en simetria, de debò. Una encert en les formes i els colors.
ResponEliminaLa dictadura de l'art no m'agrada. Fujo dels dictats: m'agrada la llibertat, en tot.
ResponEliminaI si posàssem dos eixos, en lloc de només un que fa de referent de tot? ;)
ResponEliminaM'agrada la proposta de novesflors; és creativa.
ResponEliminaSalut i Terra
Assumpta, doncs és una bona reflexió, rara o no, m'agrada!
ResponEliminaLlaudal, no sé si està molt guapa, tampoc ho pretenia expressament... :) però precisament per això, potser perquè no pretenia que fos molt guapa, la simetria li dóna un ordre i una estructura. Em feu pensar cadascú al seu estil. Gràcies!
Anna, Visca la llibertat! en Tot! ja m'agrada que algú ho digui... :)
Noves flors, ja veus per on va la cosa, oi? et dedico l'afegit del post. mentre anava deixant els dits lliures de dibuixar (només una quart a part del paper) pensava, que sí, que en haver-ho dos eixos es guanya ja força joc, però així i tot... :) Moltes gràcies, guapa!
Francesc, doncs per a tu també, afegit del post. :)
Carme, he llegit el teu afegit i m'ha fet reflexionar. Et deixe la resposta al meu blog.
ResponEliminaEl dibuix amb simetria és maco i l'altre amb dos eixos també...aplicat a les relacions crec que no cal ser del tot simètrics, la figura ha de poder tenir un eix o dos mòbils que formin figures diferents segons el moment i la situació
ResponEliminaI jo l'enllaço aquí dalt, Noves Flors!
ResponEliminaElfri! eixos mòbils, quina idea més bona! Gaudir d'alguns moments de simetria i d'equilibri, que potser puntualment poden existir.
Queda xulo.
ResponEliminaTrobo que són unes imatges caleidoscòpiques, per tant canvien si nosaltres volem i no són gens avorrides.
ResponEliminal'exactitud no sé perquè, però més que avorrida acaba resultant desoladora..
ResponEliminaI am asimetrica for ever!
Gràcies, kweilan!
ResponEliminaPilar, si tu les veus així... mira... me n'alegro, caleidoscòpiques, m'agrada, amb simetries de molts eixos...
lolita, doncs m'agrada molt la teva asimetria! :)