dimecres, 1 de desembre de 2010

Geometries clandestines 13 - Simetria 1

Exacta correspondència 
de totes   les parts  de la figura respecte a  un eix.Exacta, precisa,  sí, però sovint 
dictadora  i avorrida.A causa  del comentari de Noves Flors  afegeixo  un altre  dibuix  i un altre  comentari.  Ella  em respon al seu blog 


Simetria  al voltant 

de dos  eixos.

El teu eix  i el meu  eix.
Dóna més  joc  i més  color.


Ens cal arribar a rigideses
quatriplicades?

13 comentaris:

  1. Tot depen de si és una simetria voluntària o involuntària hehehe

    Si la simetria és voluntària, doncs fins i tot pot ser divertit buscar l'exacta correspondència... ara bé, si és imposada pot ser una llosa pesadíssima, sempre haver d'actuar com el reflex d'un mirall...

    Ai, m'ha quedat una mica raru tot plegat... uhmmm... és el temps núvol ;-))

    ResponElimina
  2. L'art és una combinació de repetició i de novetat. Ens agrada una certa regularitat i també l'originalitat. Sense la primera, l'ensopiment i, sense la segona el caos o la dictadura. La teva geometria clandestina està més guapa en simetria, de debò. Una encert en les formes i els colors.

    ResponElimina
  3. La dictadura de l'art no m'agrada. Fujo dels dictats: m'agrada la llibertat, en tot.

    ResponElimina
  4. I si posàssem dos eixos, en lloc de només un que fa de referent de tot? ;)

    ResponElimina
  5. M'agrada la proposta de novesflors; és creativa.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  6. Assumpta, doncs és una bona reflexió, rara o no, m'agrada!

    Llaudal, no sé si està molt guapa, tampoc ho pretenia expressament... :) però precisament per això, potser perquè no pretenia que fos molt guapa, la simetria li dóna un ordre i una estructura. Em feu pensar cadascú al seu estil. Gràcies!

    Anna, Visca la llibertat! en Tot! ja m'agrada que algú ho digui... :)

    Noves flors, ja veus per on va la cosa, oi? et dedico l'afegit del post. mentre anava deixant els dits lliures de dibuixar (només una quart a part del paper) pensava, que sí, que en haver-ho dos eixos es guanya ja força joc, però així i tot... :) Moltes gràcies, guapa!

    Francesc, doncs per a tu també, afegit del post. :)

    ResponElimina
  7. Carme, he llegit el teu afegit i m'ha fet reflexionar. Et deixe la resposta al meu blog.

    ResponElimina
  8. El dibuix amb simetria és maco i l'altre amb dos eixos també...aplicat a les relacions crec que no cal ser del tot simètrics, la figura ha de poder tenir un eix o dos mòbils que formin figures diferents segons el moment i la situació

    ResponElimina
  9. I jo l'enllaço aquí dalt, Noves Flors!

    Elfri! eixos mòbils, quina idea més bona! Gaudir d'alguns moments de simetria i d'equilibri, que potser puntualment poden existir.

    ResponElimina
  10. Trobo que són unes imatges caleidoscòpiques, per tant canvien si nosaltres volem i no són gens avorrides.

    ResponElimina
  11. l'exactitud no sé perquè, però més que avorrida acaba resultant desoladora..

    I am asimetrica for ever!

    ResponElimina
  12. Gràcies, kweilan!

    Pilar, si tu les veus així... mira... me n'alegro, caleidoscòpiques, m'agrada, amb simetries de molts eixos...

    lolita, doncs m'agrada molt la teva asimetria! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari