M'amago en el bosc, com s'amaga la casa. Mimetitzant colors i disfressant-me d'ombra. Que el món no em vegi. Em quedo en un llarg silenci per deixar que creixin tots aquells mots que necessitem per ser. Després dels mots, deixarem que ens enlluerni la vida. Fascinats per la claror als ulls, la seguirem hipnotitzats pel seu somriure.
m'agrada aquest recer que has inventat Carme...
ResponEliminaCrec que m'hi quedaré uns dies i escoltaré els silencis que s'hi amaguen i, sense deixar de somriure, em deixaré enlluernar pels mots i la vida...
;)
Preciós!
ResponEliminaQue xulo Carme!
ResponEliminaBon dia!
Aquesta casa bonica en un entorn tan natural... fantàstic viure en un lloc així!
ResponEliminaHi ha llocs que atrauen i ve de gust confondre-s´hi i mimetitzar-los. Dins d´un bosc sovint em passa el mateix que a aquesta casa.
ResponEliminaSi t'amagues per pintar coses tan boniques, benvingut sigui l'amagatall!
ResponEliminaPuc? M'amago amb tu ara mateix!
ResponEliminaJa em diràs on ets... començo a buscar-te...
Gran dedicatòria als mots de vida.
ResponEliminaJo de vegades també tinc ganes d'amagar-me del món, i espiar-lo per un ull de bou... veure com passen les coses i no formar-ne part. Només de vegades, eh!
ResponEliminaBonic escrit amb dibuix a la seva altura. M'agrada.
ResponEliminaAmagat dins del bosc
ResponEliminad'saquest arbriu propi
els nostres Jo
intenten confondre
al advenedis que mira
sense entendre
quant valor s'hi amaga.
............. Anton.
Amén.
ResponEliminaQue així siga.
Els que no tenim un bosc a prop ens amagarem en el nostre bosc-recer interior.
Molt bell tot plegat, mots i dibuix.
Doncs si que t'amagues bé, tu! Que jo ja fa estona que estic mirant la pintura i encara no t'hi he trobat haha
ResponEliminaMolt xula! M'agraden molts els colors verds.
mar, bonica, no ens hem de deixar perdre moments d'enlluernament a la vida, sovint són els més bonics, encara que no hi puguem veure prou clar. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies, Núria!
Gràcies a tu també, Jp!
Ferran, no és casa meva, però l'entorn sí que és el meu. I realment és bonic viure al bosc.
País secret, m'alegro que t'hi identifiquis. És bonic compartir sensacions.
XeXu, m'alegro molt que t'agradi, el dibuix!
I tant que sí Anna, que pots, és un bosc prou acollidor!
Gràcies, Jordi!
Yáiza, no hi ha cap mal en amagar-se, sempre que sigui una estoneta i sortim de nou! :)
Gràcies M Antònia!
Moltíssimes gràcies, Anton!
Una abraçada agraïda, Noves Flors!
Marcel, m'has fet riure... no m'hi trobaràs no, estic molt ben amagada rere els pinzells! Gràcies, maco!
Carme... m'agraden tant els teus dibuixos!! Són fets per una persona que gaudeix fent-los... m'hi jugaria el que fos a que no t'estresses gens quan pintes... al contrari, jo crec que hi transmets uns instants de calma, de distracció tranquil·la, de pau... i això és el que em diuen els teus quadres quan els miro :-))
ResponEliminajo tb em vull amagar, hi quepo?
ResponEliminaAssumpta, sí que gaudeixo fent-los. Saps? Sento que no m'hi jugo res... no tinc cap compromís amb ningú. Sé que en vaig aprenent mica en mica i si surt alguna cosa, doncs molt bé i si no surt també. Són moments tranquils. A vegades penso que he canviat les paraules que tant m'agradava de buscar per explicar-me pels dibuixos. I crec que dibuixar és menys intens però també més reposat que escriure.
ResponEliminarits, vine cap aquí! i tant que hi caps!
Cada nit, abans de anar dormir tafanejo al teu blog. I cada nit vaig a dormir amb un somriure.
ResponEliminaSon tan relaxants els deus dibuixos i les teves paraules!
Gracies per aquesta rialleta diària.
I Bona nit!
Gràcies doncs per explicar-me el somriure i poder compartir-lo amb tu, Glòria!
ResponEliminaNo se m'actualitza el blog!
ResponEliminaClar que aquí mai s'arriba tard...
A mi també m'hipnotitza!
Un petó, bonica!
Jo no sé si és menys intens... a mi, que tant em costa la poesia, els teus dibuixos em parlen... m'agraden moltíssim! :-))
ResponEliminaEt busco en el bosc on t'amagues, al mateix temps que cerco els mots no inventats per poder expresar el que encara no s'ha dit.
ResponEliminaT'ha quedat preciosa la teva percepció de invisibilitat.
Jo també m'hi amagaria darrere la porta d'aquesta casa, o endinsant-me al bosc de les teves paraules ....un tresor Carme un pur tresor!
ResponEliminaTens raó, fanal blau, aquí mai no s'arriba tard. Fallen les actualitzacions de blogger. Fa dies. No totes, però algunes.
ResponEliminaAssumpta, com a vivència interior, per ami és menys intens. Però això és molt personal de cadascú. per un altre pot ser al revés. Gràcies per tornar sempre!
Gràcies, Pilar, estic segura que els mots que encara no s'han dit, els hem de buscar entre tots i en companyia. Per tant t'agraeixo molt aquesta teva presència a la qual no em voldria fer mai invisible. Un petó ben gros.
Moltíssimes gràcies, Elfree. Una abraçada per tu. Cuida't molt!
Que bonic! Però compte no t'amaguis tant que a veure si no et trobarem!
ResponEliminaSempre acabo tornant de qualsevol amagatall, porquet! Gràcies, maco!
ResponEliminaCarme, tampoc cal amagar-se, perquè si t'endinses bosc amunt, segurament trobaràs alguna clariana des on poder contemplar el blau del cel...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
M Roser, a vegades m'agradaria amagar-me. Buscar silencis i pau.
ResponElimina