diumenge, 11 de desembre de 2011

Paisatge plàcid


Dibuixaré,  per tu,  paisatges  plàcids. Sense  cap nosa  que  amagui  diferents  horitzons.  Amb  onades  d'herba  sota els  peus  i oasis amagats per reposar-hi.  Dibuixarem  brots  de primavera,  com fulles tendres de verd  novell.  I la tardor recollirà tots  els colors, encara que no siguin seus.  Com l'abraçada  acollidora dels més  bells amors.

24 comentaris:

  1. Caram, que intens, i que profund! A més, aquest paisatge plàcid ens sona, oi?

    ResponElimina
  2. Hola, m’agrada l’aquarel•la, però en aquest cas em quedo amb la lletra, boniques paraules dibuixades :D

    ResponElimina
  3. El dibuix em fa evocar tardes mandroses d'estiu, amb calor que resulta agradable si s'està a l'ombra i el temps que passa moooolt a poc a poc, sense que això sigui dolent, al contrari. La sensació agradable de gaudir del nostre temps.

    (Per trencar el rotllo, paraula de comprovació: hymens...! =S)

    ResponElimina
  4. XeXu, és l'Empordà, encara, tot i que aquest racó em sembla que no l'havia pintat mai abans.

    Gràcies, Carme, ahir vaig passar per casa teva i vaig haver de marxar a mitges, a mig llegir, vull dir... tornaré!

    Yáiza, els colors del verd tenen moltes lectures... una tarda d'estiu pot ser ben suggeridora! :)

    ResponElimina
  5. Jo crec que ja tens prou obra per a l'exposició, pensa que no hi ha moltes sales grans per a tant de quadre.;-)

    ResponElimina
  6. he, he, he... Jp, crec que seria incapaç d'exposar tot això en qualsevol sala, gran o petita. D'exposar-ho o de fer el que s'hauria de fer per a poder exposar-ho...

    No, no, crec que no va amb mi. :) Gràcies pels ànims!

    ResponElimina
  7. Per la teva constància et donarem la clau del Empordà perquè entris quan vulguis

    ResponElimina
  8. Ui, que agradable, haurem de tornar a trepitjar la teua herba.

    ResponElimina
  9. Garbí, crec que finalment m'haureu d'adoptar! :)

    Trepitjar l'herba amb els peus nus és una sensació de felicitat, Noves Flors, pots venir quan vulguis!

    ResponElimina
  10. Carme avui m'agrada l'aquarel·la, però també m'ha encantat el text, la prosa poètica és el meu estil literari preferit...Crec que sense veure el dibuix me l'imaginaria.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  11. M'agrada especialment, aquesta aquarel·la. Serà la meua part vegetal, que s'hi troba a gust entre tant de verd... Sempre és un plaer passejar una estona pels teus paisatges (de dibuix i de lletra)

    ResponElimina
  12. Acollidorament em conforten, Carme, els paisatges plàcids petjats de fulles. I avui em convenia. Un altre esguard em calia. Agraït.

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies, M Roser! Amb tants compliments em fareu enganxar a la prosa poètica! Petonets!

    Moltíssimes gràcies, Alfred! No t'he deixat cap comentari al teu blog, però he flipat amb el teu post i les caques de lluna, que fan una mica de por i tot... ;)

    Jordi, encantada d'acollir-te al meu prat! Una abraçada.

    ResponElimina
  14. El text dóna vida a l'aquarela! Preciós!

    ResponElimina
  15. Caram Carme, ja m'hi voldria perdre ara mateix en aquests plàcids paratges.

    ResponElimina
  16. Gràcies, Marta!

    porquet, moltes gràcies!

    ResponElimina
  17. Jo, com cada dia: M'agrada el text, m'encanta el dibuix i em meravella la teva capacitat per oferir-nos cada dia una obra d'art.
    Pensa amb lo de l'exposició. Triomfaries, segur!

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies, Glòria... jo sóc incapaç de muntar-me una exposició! :) cadascú serveix pel que serveix...

    ResponElimina
  19. Gràcies pel teu constant ajut. Anton

    ResponElimina
  20. Estic buscant la forma de poder entrar "dins" aquest quadre... perquè s'hi ha d'estar tan bé!!

    A veure si em rep amb una abraçada acollidora :-)

    ResponElimina
  21. M'aturo en aquest paratges banyats per un mar d'herba, les onades del qual, acaricien els peus...Les petjades no es veuen, perquè són dins de l'ánima, arrecerades de tot el que no sigui la línea dibuixada, sense cap horitzó.

    ResponElimina
  22. Una abraçada, Anton!

    El quadre no ho sé, Assumpta, però jo sí.. una bona abraçada!

    Pilar, les petjades no es veuen, però tu sí que les veus, oi?

    ResponElimina
  23. Em sento abraçat per les teves paraules de colors, per aquestes onades verdes que endinsen els nostres peus a la terra. Sento els ocells refugiats a la palmera i el silenci dels bells amors agafats de les mans.

    ResponElimina
  24. Carme? ara mateix m'hi endinso, amb el teu permís. Quina passada... i ups!, ja sóc a dins.
    Ja em cridareu a l'hora de dinar...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari