Escric el teu gest
amb lletres de llum
damunt l'ombra de la barbacana.
Retorna la claror de primavera.
S'omple de flors el jardí
i les nespres s'avancen al temps.
Aprofitem els miratges de fruits
madurs i lluminosos.
Llavis amarats de dolçors
et busquen, retrobem el gest.
No t'ha passat que, de vegades, la bellesa de les paraules i de les imatges et fan emmudir?
ResponEliminaPotser és l'emoció que ens provoquen, que necessita d'un temps per a poder païr-la.
Carme...m'he quedat muda!
Preciós, preciós.
Retrobem el gest i les paraules
ResponEliminamudes del sentiment que tot llegint o recordant....la pintura plasma uns instants , una mirada, una gota de pluja amagada entre les ombres i una llum d'amistat i fotografia
Queda tan lluny, la primavera...
ResponEliminaPreciós, preciosíssim. Tornem a unir-nos amb paraules, les trenem i les trenes s'expandeixen per l'univers. Un univers de paraules.
ResponEliminaPetons dolços
ResponEliminacàlid recer intemporal
sol... i ombra.
Bona nit Carme.
Em sembla que ara vindrà la claror freda de l'hivern i les flors caldrà posar-les a recer, no fos cas que alguna gelada malmeti la llum dels seus colors,
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Llegeixo, i només aixecar la vista de la pantalla, a través de l'enorme finestra, els primers flocs d'aquest hivern. Curiosa barreja :)
ResponEliminasempre portem la primavera amb nosaltres, o això és el que intento sempre per que tot sigui més fàcil i florit.
ResponEliminaAh...i bona pintura.
Gràcies, Fanal blau. M'alegro que t'agradi, encara que no puc evitar de pensar que exageres... :)
ResponEliminaElfree, gràcies per la teva llum d'amistat!
Yáiza, dona, tampoc no tant, ara just comença l'hivern i la següent ja és la primavera! :)
Noves Flors, un petit impuls convertit en mot, s'escampa i s'escampa... gràcies!
Moltes gràcies, Pere, bona nit!
M Roser, aquest cap de setmana posarem les flors a recer. :)
Ferran, m'avanço massa... prou que ho sé! :)
Està molt bé garbí, sempre portar al primavera. M'agrada!
Aquest poema ple de tendresa t'acarona i dóna escalfor per suportar el fred que ens arriba.
ResponEliminaEntremirar el sentiment
ResponEliminaque ens produeix l'esguard
quan dins canta la lletra
com notes de cristall
que s'esberlen en el paper
fent aiguats de colors
imprfennat de una nova vida
que neix
en pintura i escrit.
Meravelles intel·ligents
que ens demosteren la bellesa
quan donem pas i no privem
que cor i cap diguin
la veritat que porten.
............. Anton.
Gràcies, carme, per aquest regal. Tot ajuda.
El cuadre i el poema fan un duet perfecte més que bonic , bellíssim.
ResponEliminaNo, Carme, Fanal Blau no exagera. Les paraules que has cosit avui, enfocades per les llums i les ombres, són d'aquelles que necessiten de silenci per gaudir-les.
ResponEliminaAmb aquest et superes encara més!!
ResponEliminaMontse, una mica d'escalfor en aquest temps va bé. :)
ResponEliminaA vegades, Anton, em costa prou que cap i cor diguin la veritat que porten. Hi ha dies que les paraules no volen sortir. Gràcies per les teves tan boniques.
Miquel Àngel, m'afalaga molt que t'agradi, moltes gràcies!
Pilar, moltíssimes gràcies a tu també. Si us agrada a vosaltres em sento feliç!
rits, sembla que avui l'he encertat una mica ... ;)
Gracies, Carme, pel regal de cada dia.
ResponEliminaEl d'avui és bellísim!