Fotografia de l'Enric
Les fulles han deixat la seva petjada a la terra. Dibuix estampat. Com elles voldria deixar senyals de pas. Han perdut el seu volum, el seu color fins i tot part de la seva forma. Què importa? Les fulles són fulles, encara.
Com elles deixarem petja, dibuixarem bells camins, la nostra bellesa quedarà estampada, encara que sigui en el no res.
Com elles deixarem petja, dibuixarem bells camins, la nostra bellesa quedarà estampada, encara que sigui en el no res.
Els senyals de pas hi són i seran, i la petjada és bonica i forma part de la terra ferma.
ResponEliminaUn color diferent, potser una mica confós, però no menys bonic.
Un petó, estimada!
esperem que si podem deixar una gran petja i que se'n recordi per les coses bones que hem fet.....
ResponEliminaD'alguna manera o una altra, deixarem petja en tots aquells que han tingut a veure alguna cosa amb nosaltres. En alguns molt fonda, en altres no tant. Però la nostra memòria perdura.
ResponEliminaEh, eh! Què passa aquí? Anava a dir el mateix que en XeXu... va, ho diré a l'inrevés. D'alguna manera, tothom qui passa per la nostra vida, deixa petjada. Algunes s'esborraran ràpidament, i d'altres romandran per sempre.
ResponEliminaTothom deixa petjades.... però n'hi ha algunes que es veuen més que altres, o que les volem veure més que altres.
ResponEliminaGenial la fotografia de l'Enric, amb aquest estampat que sembla ben bé un bonic dibuix!
Tens tota la raó, pero com a Geòleg et diré, que acabarem essent l'espècie més efímera donada la nostre "gran" intel•ligència!!!
ResponEliminaPetonàs
Quina fotografia més bonica, felicitats al fotograf. A més està ben acompanyada amb un text que l'hi fa costat
ResponEliminaPetjades de fulles que podrien ser les nostres. Alguns per aquí dalt parleu en futur, de deixar petjada algun dia. Jo crec que les petjades les deixem, amb més o menys consciència, cadascun dels dies que som en aquest món: en la família, entre els amics i, fins i tot, en aquella persona a qui potser només haurem vist uns segons en tota la vida, a qui vam provocar un somriure en obrir la porta per deixar-la passar.
ResponEliminaLes petjades d'aquestes fulles em semblen tan boniques com les que tots nosaltres estem deixant cada dia, dia rere dia.
l'ànima de les fulles no s'ha perdut en resta l'essencial ...petjades precioses de fulles!
ResponEliminaLa foto és maquíssima... i fa reflexionar... Deixarem petjada nosaltres?
ResponEliminaTu sí que deixaràs senyals de pas, CARME, que tens fills i néts... però... i de mi? No quedarà res...
Hauré d'escriure un llibre :-)
en el no res potser sí que quedi estampada, potser poca cosa més..
ResponEliminamentre ens anem deixant petges els uns als altres mentre som vius...ja podem estar-ne contents!comins
ei comins era la paraula de verificació.. que se m'ha colat..:)
ResponEliminaEn la bellesa for ever.
ResponEliminaSempre és un plaer fer el tomb per aquí.
Bonica!
ResponEliminaHe trobat un carrer estret a la ciutat vella Porvoo que tenia una pedra estranya..
Pots imaginar un poema per a aquesta pedra o el carrer?
Photo: 509 0954 Merike | Fotki.com
Pel que fa a tu estic segura que estàs deixant petja en la catosfera amb els teus treballs de pintura, paraules, relacios humanes... No ens cal res més. N'hi ha prou de veure quants som ací, sempre, a casa teua. Fa goig.
ResponEliminaImatges i paraules, són el cofre del tresor de la bellesa.
ResponEliminaM'agradaria deixar petja o petjada que guies als altres per camins de somnis, però també m'apunto a seguir les que deixin d'altres sobre la sorra del mar de la vida...
ResponEliminaPetons
M. Roser
Molt i molt bonic!
ResponEliminaPotser ens reconcilia amb nosaltres mateixos pensar que deixarem petja, que alguna cosa de positiu deixarem en aquest món quan l'abandonem. No sé si serà així per la majoria de nosaltres, però és bonic pensar-ho.
La bona companyia deixa petja en el nostre cor. Nosaltres també en deixe'm i és gratificant percebre-ho, la valoració ja depén dels altres...
ResponEliminales nostres petjades queden gravades en el cor de les persones que estimem... per sempre!
ResponEliminaseguirem estimant i deixant petjada...
petó i abraçada dolça bonica!
Un petonàs, fanalet! Gràcies estimada... sempre m'agrada guardar la teva petjada.
ResponEliminaGarbí, potser és ben bé això que tu dius el que jo volia dir! ;)
XeXu, sempre hi haurà algú que ens recordi, al menys durant un temps...
Yáiza, doncs està bé ser de les que duren... oi?
Alba, em fas pensar que el fet de deixar petjada no depèn només del que la deixa sinó del que la rep. Si volem les persones i coses ens deixen més petjada que si no volem.
Dani, em fas pensar que com a espècie... no es perdrà gran cosa...
Gràcies Mireia!
Ferran, m'agrada que parlis de petjades boniques, al final són les úniques que importen.
Elfree, de fet es veu prou bé, l'ànima d'aquestes fulles, no l'han perdut gens, oi?
Assumpta, jo crec que aquesta petjada no és l'única que podem deixar, segur que n'hi ha d'altres. Deixes petjades en els teus nens de catequesi, en tota la gent que t'envolta... en nosaltres! I tant que sí!
Lolita, m'agradava aquesta paradoxa o contradicció de deixar empremtes en el no res. I s'ajusta al que volia expressar.
Gràcies, Jordi!
Merike, i tant que sí! Ja he vist la pedra, porta un número! Pensaré un poema per la pedra o pel carrer. Te l'envio per mail!
Gràcies Noves Flors, que dolça que ets. Una abraçada que deixi petja!
Pilar, mirarem d'utilitzar-les bé!
M Roser, a vegades seguim i a vegades ens segueixen, crec que està bé que sigui així... gràcies!
porquet, de vegades la intenció és el que més compta, l'actitud amb que fem les coses, per millorar, per augmentar la bellesa. Potser no en quedarà res, però fins i tot en aquest no res, l'imagino estampada. :)
Gràcies, Audrey, tens tot a la raó... no tot depèn de nosaltres!
mar, seguirem estimant i deixant petjada i seguirem estimant i gravant al nostre cor les petjades dels altres... guardo la teva, mar... ben endins.
:-))
ResponEliminaLa pols sorrarà la petjada, però no esborra el record.
ResponEliminaHola Carmeta , Bon Dillums!!! Un petonas!!
ResponEliminaAssumpta, :) petonassos!
ResponEliminaMontse, és bonica la teva frase!
Miquel Àngel, bon dillums i bona setmana! Una abraçada.