L'únic motiu pel qual el temps existeix és perquè no passi tot alhora.
Albert Einstein, físic alemany (1879-1955)
Rebut De minimàlia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
L'he llegit a les quatre de la matinada, aquesta cita, quan m'ha arribat del minimàlia...dóna per pensar...:)
ResponEliminaTemps per...tot!
Un bon dia, Carme!
buufff...
ResponEliminajo també l'he llegida ben d'hora i m'ha fet pensar...
ja em costa pair tot el què em passa un dia rere l'altre... imagina si fos tot de cop!
no podria!
menys mal que existeix el temps!
ara es tracta de saber-lo viure, gaudir-lo i assaborir-lo com cal...
i això és tot un art!
molt bon dia a totes dues!
Llàstima de no llegir-ho abans, nena!
ResponEliminaMe n'han passat unes quantes i tooooooootes de cop!
Et sents impotent quan això et passa. Sort que ja ha passat.
Tot té el seu moment; només cal anar triant.
ResponEliminaestà molt bé això...seria la explicació perfecte a allò de que no podem fer dues coses a l'hora....;)
ResponEliminaaixò si, les setmanes abans de Nadal sembla que no passi i que tot s'ajunti!
ResponEliminaBon motiu si!
ResponEliminaDoncs mira, és un bon motiu... Si passés tot alhora res tindria gràcia... o faria gràcia i tristor alhora i això no pot ser!
ResponEliminaQue vagin passant les coses, podria ser poc a poc, Fanalet... però el temps les fa passar ràpid. Sempre és millor que tot a la vegada, clar! :)
ResponEliminamar, un art que s'aprèn dia a dia ... sol o millor en companyia, no? Uix, ara m'ha sortit un rodolí! :)
De coooop? ostres! sort que ja ha passat, Anna!
I seguir el fil del temps, Pilar, i anar enfilant les coses que hi volem posar...
garbí, sí és mirar-ho des de l'altre cantó!
rits, a vegades tot passa tant seguit que sembla que passi alhora.
Petonets, Elfree!
Alba, res tindria gràcia, tens raó, no podríem gaudir ni entristir-nos tot barrejat... ecs! :)
Doncs la veritat és que la trobo graciosa la frase... suposo que deu ser per pensar-hi i tal, però jo l'he trobat una sortida enginyosa. Podria ser un post d'en JOTAPÉ :-DD
ResponEliminaI llegeixo a la Pilar tan serena i quilibrada com sempre. Me n'hauràs d'ensenyar!
ResponEliminaAquest el vaig veure aparèixer abans d'hora i després el reader no avisa quan torna a sortir, perquè ja s'ha publicat! Només volia dir que no sé si és l'únic motiu de que el temps existeixi, però que vist així, és d'agrair que les coses puguin anar passant cadascuna quan li toca!
ResponElimina