Baixen pel riu, els somnis tan lentament que temen de desfer-se. Podria remar riu amunt, per trobar-los o esperar tranquil·lament que arribin. La barca hi és, suggeridora i les branques m'esbullen els cabells, com si em donessin pressa. Si miro l'aigua, m'adono que conté tots els colors del món, que s'hi emmirallen.
Recomanen perseguir els somnis, però si tens la certesa de que arribaran tard o d'hora, riu avall, pot ser un plaer esperar a que ens arribin.
ResponEliminaM'ha vingut al cap una gorja, amagada sota la barca varada, esperant que la pintis, matisada de verd.
ResponEliminaLa llum del dibuix és blanquinosa, com acostuma a ser la de la fantasia.
Trobo molt màgic aquest post, Carme...Diferent als altres. I no sé per què.
Aquest teu riu de vida està ple de somnis i no cal anar a buscar-los, vénen sols i... també se'n van.
ResponEliminaJa saps el que deia Calderón: La vida és somni i els somnis, somnis són!
Bona nit Carme ... inventora de la poesia de colors:)
Col·leccionista de somnis també.
ResponEliminaJa diuen que el riu es vida.....i u ens ho has recordat
ResponEliminaRes com estirar-se enmig del corrent per anar entomant amb els braços oberts tots els somnis que ens han d'arribar...
ResponEliminaPotser serà qúestió de prendre'ns el nostre temps i tot mirant l'aigua esperar que els somnis arribin
ResponEliminaCal esperar el somnis, tots arriben al seu temps. Però a vegades és necessari pujar a la barca per cercar-los i així assegurar-se que no s’escapen. Tan important és saber esperar com anar a cercar.
ResponEliminaUf, quin rotllo!!
Els somnis són necessaris, molts cops pensem que els hem perdut. Aquesta barca escampa somnis d'esperança.
ResponEliminaO potser no cal remar riu amunt, ni esperar. Potser cal anar fent camí i amb una mica de sort, els somnis vindran a nosaltres i ens trobaran. Si cada persona és diferent, cada somni també ho ha de ser. Per tant, potser hi han somnis fets a mida per cada un de nosaltres.
ResponEliminaA mi també m'ha agradat molt, el text i la pintura.
Patonets!
M'agraden molt aquestes tonalitats que fas servir... les fulles, la barca, el riu... part d'una mateixa imatge de calma... deuen estar somiant, tranquils :-)
ResponEliminaUna barca riu avall i un riu que emmiralla la vida, imatges sovint inspiradores per a l'observador que sent la creació a dintre seu. Un post de somni. Petonets.
ResponEliminaL'aigua és un dels elements de la natura més encisadors: mos emmiralla, el seu moviment..., sigui riu, llac o mar. Preciós! I m'encantes aquests nou dibuixos que fas, Carme, de debò! Molt i molt bé :)
ResponEliminaJo, per si de cas, remaria amb totes les meves forces. Si em diuen que allà hi tinc a l'abast els meus somnis no m'esperaria assegut a que arribessin. Prefereixo anar-los a cercar, ni que sigui amb esforç, que patir per si potser no venen.
ResponEliminaAires orientals, Carme.
ResponEliminaEs posen bé, avui.
Si la realitat que tenim a gola
ResponEliminafos un inesperat somni
qui sap si anés riu avall
el deixariem fer camí
per que no ens marturegi
i ens lliurariem
de veritats insondables.
Si poguessim triar el somnis
les pintures serien amables.
El meu magí ja no em porta somnis
dels que voldria,
He acabat la cuota sembla ser,
però somnieu vosaltres
que encara sou innocents...
................... Anton.
XeXu, la certesa potser no la tenim mai i el dubte sempre és tenir paciència o intervenir en les coses.
ResponEliminaPilar m'alegra que el trobis diferent... intento canviar els meus escrits... m'he cansat una mica d'ells. Gràcies.
Bona nit, Pere, molts gràcies i una abraçada.
Encara més, Noves Flors!
Garbí, és cert ho és!
Quina idea Yáiza! Que maca!
Mireia, si tenim prou paciència... és una bona opció.
Quadern, allò més difícil és distingir quan cal fer una cosa i quan cal fer-ne una altra.
Montse, no els podem perdre, no!
Gerònima, tot són opcions i les teves m'agraden. Una abraçada, bonica!
Assumpta, no sé si sembla aigua o més aviat no... però finalment em va semblar que no havia queda tan malament.
Petonets, maijo! sentir la creació dins ... que bonic!
Moltes gràcies, Caterina! Una abraçada, bonica!
porquet, m'agrada la teva força i energia... si la necessito, l'empenteta et vindré a buscar! :)
Gràcies, Jordi!
Anton, sempre hem de somiar mentre podem... que prou que se'ns escapen els somnis sense adonar-nos-en. Hi ha èpoques que a mi també se m'escapen els somnis.