Fa anys que jo treballava en una escola. Allà vaig aprendre aquest ritual d’advent que jo no havia vist mai. Ni a casa ni a les escoles de quan jo era petita, l’havia vist mai. Ara per col·laborar al Calendari d’advent, m’ha vingut a la memòria aquesta tradició.
Allà a l’escola, la penjaven del sostre, en un espai gran, però de pas. Feien seure els nens a sota i cada setmana encenien una espelma. (El primer diumenge d’Advent va ser diumenge passat, per això nosaltres ja tenim una espelma encesa.) I aleshores cada setmana feien una cosa diferent: cantaven una cançó o explicaven un conte o els feien explicar records d’ells del Nadal, o un poema.
Em provoca una mica de recança pensar-hi, perquè una mestra amiga, que sabia del meu vici d’escriure inútilment, sempre em demanava que escrivís algun conte que pogués transmetre valors adequats al Nadal, per explicar-lo sota la corona. Malgrat que jo tenia la intenció de fer-ho, i mai no li deia que no... només li deia que el Nadal mai no m’ha inspirat gaire i també “a veure què surt”... finalment mai en vaig arribar a fer cap.
Bon dia!! Ja he passat pel calendari per dir el què. M'agafo la xocolatina, va bé?
ResponEliminaSí, noia, per la xocolatina, heu d'anar cap allà... ara ja hi és! ;)
ResponEliminaHe conegut l'Advent (els quatre diumenges previs al Nadal) només quan vaig venir a viure a Alemanya: aquí es viu moltíssim, tothom espera els quatre diumenges per anar seguint les cerimònies que pertoquen. Sobretot a les cases amb nanos, però no només, perceps a cada moment com, passa a passa, el Nadal s'atansa.
ResponEliminaDe part d'algú a qui el Nadal no l'inspira gens ni mica, m'ha agradat llegir la teva experiència. La voluntat de col·laborar està bé. A mi el Nadal em seguirà posant els pèls de punta.
ResponEliminaJo també he comentat allà primer. Mira em sap greu però ho has d'entendre, al Blog d'Advent et donen una xocolatina i aquí no... què faries tu? :-DDD
ResponEliminaJa veus sempre de broma, però pren-t'ho ben seriosament quan et dic que m'ha agradat molt aquest post pel dibuix i per l'experiència que ens hi expliques. :-)
Pos a mi l'altre dia que fou el meu cumple, va venir lo meu fill gran i em va regalar un calendari d'Advent que ja porta les chocolatines..soda de cada dia . Fixa't si m'estima !!!
ResponEliminaDe petits el calendaris d'Advent sempre l'havíem tingut a casa. I feiem ordre rigorós per obrir un dia cadascú la "finestreta"!
ResponEliminaDels records de "nadal" se'n podria escriure un munt. Curiosa època de l'any i tantes maneres de viure-la!
Bon dia, Carme!
És una època atuïdora, per definició. Cal afrontar-la amb molta empenta, i creativament. Tal com ho feu vosaltres.
ResponEliminaL'Advent m'obre les portes a un naixement que celebro any rere any.
ResponEliminaQuan els meus fills eren petits, sempre tenien el seu calendari i, jugant, van aprendre el seu significat.
I jo, com sempre, fascinada amb el teu dibuix!! Què preciosa t'ha quedat la Corona d'Advent, amb les seves espelmes de color, amb el verd... tot!! :-))
ResponEliminaEspero l'encesa de les properes espelmes!! ;-)))
Ferran, no m'estranya, jo l'advent l'he viscut molt poc!
ResponEliminaXeXu, suposo que els pèls de punta més o menys com a mi! :)
Mc, jo ja ho saps què faria, sempre darrera la xocolatina!
Miquel Àngel, gaudeix-lo molt, però més encara gaudeix del teu fill detallista!
Fanal Blau, els calendaris d'advent a cas a meva no en fèiem, però els coneixia d'altes persones, però la corona d'advent fins que no vaig treballar a aquesta escola no l'havia vist mai.
Ai, Jordi! que aquest any em falta l'empenta que jo volia tenir... :)
Fantàstic, Pilar!
Assumpta, gràcies, maca! les altres ja potser només s'encendran allà... no cal repetir tots els posts.
No sé què és això del calendari d'Advent, la veritat, però m'agradarà que ens contes les teues experiències nadalenques.
ResponEliminaEscriure no és mai inútil Carme, ni pintar, ni fer coses que puguin fer feliços als que ens envolten.
ResponEliminaJo també tinc un pèl de recança nadalenca, però intentaré ofegar-la, encara que sigui a base de xocolatines d´advent!
A casa només teníem el típic calendari d’advent. Un per cada fill. Recordo les finestretes plenes de purpurina platejada amb els números. Em costaven de veure. Ens feia tanta il.lusió que a voltes n’obríem més d’una al dia. A l’escola també fèiem el mateix. Cada dia un nen diferent. Les espelmes han estat des de fa pocs anys. Jo no he sabut mai com funciona. La meva sogra com que és alemanya ho fa cada any. No sé, què vols que et digui...
ResponEliminaVaig a tafanejar aquest calendari...
o no sóc gaire Nadalenc....però si que em quedo molt amb les històries passades.
ResponEliminaBon advent
Vaig descobrir el calendari d'advent ja de gran i la corona no la vaig descobrir fins que vaig començarà fer el blog d'advent fa 4 anys.
ResponEliminaLa teva corona ha quedat genial, i lels records sempre m'agraden
Noves Flors, és un blog que ha muntat la Mireia per celebrar l'advent i el Nadal...
ResponEliminaPaís secret, gràcies, em reconforten les teves paraules. Sovint tinc la impressió que faig moltes coses poc útils, però sobretot la d'escriure. :)
Deli'ns, avui és el primer dia... del calendari d'advent. Jo he proposat la corona...
Garbí, jo no en sóc gens, de Nadalenca, només m'he deixat enredar... he, he, he...
Gràcies, Mireia!
No sabia que a les escoles tb es feia la corona d'advent, és algo que sempre he vinculat a la parròquia.
ResponEliminaEs una llàstima que no escrivissis cap de Conte de Nadal. Segur que t'haurien sortit unes històries tendres i divertides, d'aquestes que deixen a la mainada bocabadats.
ResponEliminaJo de petita tampoc l'havia fet mai el calendari d'advent.
ResponEliminaA l'escola cada any s'intenta fer-lo diferent( el calendari, no la corona):a sota de cada dia si sol posar endevinalles , petits poemes bons desitjos...i la forma a vegades és com un arbre, com un cel, com un estel, com un arbre...A la quitxalla els agrada pel fet de trobar la sorpresa, que en aquest cas no és la xocolatina. És una tradició simpàtica.
M. Roser