Un ram de fors seques. Me'l miro i el dibuixo i li faria dir moltes coses, potser massa coses per un sol ram. Herbes, com fràgils escultures mòbils, que delicadament reparteixen minúsculs volums per un espai incert. Amb el seu pes lleuger s'aboquen sobre el gerro d'un negre lluent. La bellesa trencadissa de les roses, per les tristeses inesborrables dels adéus per sempre. Les herbes del vent pels viatges que fem junts en la mateixa direcció. Les flors sense pètals per les tristeses oblidades i les felicitats recuperades.
Observant el ram venen mil i una idees i moments al cap, molta vida viscuda i un record per cada imatge, per cada lloc i cada objecte que veiem.
ResponEliminaM'ha agradat això de "La bellesa trencadissa de les roses, per les tristeses inesborrables dels adéus per sempre". M'ho prestes?
ResponEliminaCarme, a mi m'agraden les flors seques, be m'agraden més les fresques , però duren molt poc.
ResponEliminaJo moltes vegades asseco roses posant-les cap per avall, on els toqui l'aire i després em duren força temps...
Petons,
M. Roser
assecar flors és tot un art. és mantenir el pas del temps, la bellesa de les flors per sempre.
ResponEliminaUna manera molt sàbia de fe perdurar la poca vida de les flors.....i ara inmortalitzdes amb l'art del teu dibuix.
ResponEliminaM'agraden molt les flors seques. Bé, m'agraden molt les flors :)
ResponEliminaA mi també m'han agradat molt les paraules que indica Jpmerch. Estàs força inspirada.
Són bonics aquests rams... a casa en solíem tenir un al menjador (ara no sabria dir si encara hi és) a una taula baixa, i vaig tenir un gat que es divertia robant flors del gerro... o bé, tirant-lo tot per terra, directament. S'enduia unes bronques de ma mare... ;) Has vist? Ja m'has fet despertar records nostàlgics! Fa molts anys, d'això!
ResponEliminaUn dia,a un país llunyà, una noia em va donar una flor vermella.
ResponEliminaVaig guardar aquesta flor dins un llibre.
Això fa molt de temps i encara ara el color roig és intens.
Crec que els colors dels sentiments perduraran sempre.
les flors sempre són precioses Carme!
ResponEliminaels hi tinc debilitat...
jo també deixo assecar rams de tant en tant... m'agrada com es reconverteixen i em segueixen duent records viscuts preciosos...
i, sí, un ram pot dir-nos tantes coses!
petons bonica!
És l'última moda a casa meva, gerros de flors seques.
ResponEliminaN'hi ha per tot arreu, de roses, de camamilla silvestre ... i em sembla que em produeixen al · lèrgia.
Bona nit Carme:)
Esta molt bé assecar les flors, perllongar la seva bellesa tan fugissera és una manera de gaudir-les més temps.
ResponEliminaLes has dibuixat precioses, Carme!
Observar les flors, sentir-les com parlen...escoltar-les. La de munt de coses que et diuen les teves, Carme.
ResponEliminaTot el que ens envolta ens parla. Només cal estar atents per poder conversar.
Bon dia!
Pensava... m'agraden les flors seques, són natura d'una altra naturalesa. M'agrada també com saps donar-los vida, Carme.
ResponEliminaM'encanten i més d'aquesta manera tan viva al teu dibuix, sembla que les revifes!!!
ResponEliminaA mi m'encanten les flors seques!
ResponEliminaCarme, aquest dibuix és meravellós! Estic dempeus i aplaudint!
Tenen tant de vida que fins i tot mortes i seques són boniques. gràcies Carme
ResponEliminaUn ram de flors seques, al capdavall, és un ram de records: si són herbes, d'aquell prat florit pel que vas rodolar; si són roses, d'aquell apassionat moment. Són matèria seca que reviu pel record.
ResponEliminaSempre m'han agradat les flors seques... són discretes, i viuen sempre...
ResponEliminaM'agrada oblidar les tristeses i recuperar la felicitat...
Promea-gerro.
ResponEliminaI molt suggerent!
Preciós el dibuix de les flors seques. Sempre arrosseguen records tristos, són detalls melancòlics que formen part de nosaltres, estimada Carme.
ResponEliminaMirar i dibuixar és complicat, però encara més si el dibuix s'elabora amb el paint! ets tota una artista Carme!!
ResponEliminaLes flors seques no m'agraden.... les prefereixo fresques jo!