La primera activitat era veure una exposició. Ja duien les entrades comprades des de casa i no han fet gens de cua. A dins, cadascun al seu ritme anaven mirant els quadres.
De lluny Ella ha vist com una vigilant del museu li deia alguna cosa a un dels seus companys. No podia sentir què deien, després s'hi ha ajuntat una altra persona i finalment ell i la primera vigilant se'n han anat en direcció a l'entrada. Ella s'ha acostat fins a la persona que no s'havia mogut del lloc a preguntar:
- Que ha passat alguna cosa? Aquell noi ve amb nosaltres.
- Em sap molt de greu. La meva companya, la vigilant, s'ha equivocat, li ha semblat que venia de la sortida i m'ha cridat perquè li demanés l'entrada i ell s'ho ha pres malament.
- Però ell tenia entrada, les havíem comprat per Internet.
- Si, però no ens l'ha ensenyat i s'ha enfadat.
- Bé gràcies, per explicar-m'ho. Suposo que un cop aclarit tot, ja tornarà.
Però passava l'estona i no tornava. En canvi la vigilant si que torna a parlar amb la seva companya. Ella s'hi acosta immediatament a veure què havia passat realment.
- S'ha enfadat molt. Ha estripat l'entrada i ha sortit fora.
- Ostres! Si ha estripat l'entrada ja no cal que el vagi a buscar que ja no pot entrar...
- Sí, clar que pot entrar! L'entrada dóna dret a entrar tot el dia. Ni que sigui estripada. El problema és que està enfadat.
Ella se'n va cap a fora i el troba al carrer. Realment enfadat. Acusant de racisme i donant per descomptat que li havien demanat l'entrada i que havien "suposat" que s'havia colat, només pel seu aspecte.
- Has pagat una entrada per veure una exposició. Entra, mirem l'exposició i no t'amarguis el dia.
- No, jo ja conec com van les coses. Sé perquè ho han fet. Jo ja li he dit "Si hagués estat ros i guapo" no m'hauries demanat l'entrada, oi?
- Consideres que t'han fet una injustícia?
- Sí.
- I vols acabar-la de rematar espatllant-te el dia i de rebot a nosaltres també?
- No, no, vosaltres feu la vostra, jo ja us espero.
- No entenc que t'enfadis tant, perquè t'hagin demanat l'entrada. També me la podrien haver demanat a mi. Entrem, per favor i gaudim del dia...
- Entro perquè et quedis tranquil·la, però tornaré a sortir.
- Vinga entra, va!
Un cop es troba amb la resta de companys i ja està una mica desfogat explica que s'ha sentit tan molest només pel dubte de si tenia entrada o no, que amb "ironia" els ha dit que no, que s'havia colat. Les noies han dit "doncs tenim un problema" i ell ha continuat amb la seva ironia sobre si fos ros i guapo i sense voler ensenyar l'entrada. Quan elles, descol·locades, i sense saber massa què fer, li insistien que o bé ensenyava l'entrada o les hauria d'acompanyar a seguretat, ell les amenaçava en denunciar-les a elles per racisme i per vulneració de la igualtat de drets. Com que cada cop s'embolicava més la troca i estava tan ofès... ha estripat l'entrada i ha sortit.
Ha costat de desfer l'embolic. I les noies s'han disculpat, (sense motiu real per fer-ho) no pas amb ell, que no deixava ocasió, sinó amb els companys. Més tard, cap al final de la visita, un encarregat ha vingut a parlar amb ell per disculpar-se en nom de les noies. Ningú ha pogut fer-li entendre que no es pot anar pel món amb tanta susceptibilitat i que si a qualsevol de la colla li demanen l'entrada l'haguessin ensenyat i punt. No hi ha hagut manera. Si s'arriba a quedar a fora fent-se més mala sang... a saber què hauria acabat dient.
Ella ja s'imaginava els titulars "denuncia a les vigilants d'un museu per haver fet fora una persona de nacionalitat espanyola, en un cas flagrant de discriminació racial." Mare meva, entre uns i altres quina paciència es necessita!
Ja passen, aquestes coses... són malentesos, però també cal preguntar-se si ell no té motius per ésser tan i tan susceptible, no? Potser en el passat li han donat raons per ser-ho i ara li surt això. En tot cas, i al meu parar, mostra molta inseguretat.
ResponElimina(però també penso que la reacció ha estat exagerada i massa perllongada, eh..! No cal muntar numerets!)
ResponEliminaD'acord que hi ha racisme però n'hi ha molts que fan del seu color una bandera i plens de susceptibilitats exagerades aprofiten qualsevol ocasió per muntar un escàndol.
ResponEliminaAquests casos de victimisme sense raó em semblen una mena de racisme paral · lel.
Bona nit Carme.
Dius:"denuncia a les vigilants d'un museu per haver fet fora una persona de nacionalitat espanyola, en un cas flagrant de discriminació racial."
ResponEliminaEls espanyols es senten discriminats, Carme?
Que de prejudicis n'hi ha és un fet. Ens els han ficat tan a dins que costa desempallegar-nos-en. Però que de vegades els més racistes són els propis immigrants o les més masclistes les dones, això també és un fet. Sentir-se discriminat per una mena de complex d'inferioritat porta molts problemes. Molts cops et prens massa a la valenta alguna cosa que no és, i en fas un drama. I buscant tres peus al gat pots trobar mil i una interpretacions que et puguin servir d'argument.
ResponEliminaNo dic que no hi hagués una mica de prejudici en aquesta situació, però ningú no li estava prohibint l'entrada al recinte, només havia de demostrar que havia pagat per entrar-hi. Pots pensar que t'han parat a tu precisament perquè es veu que no ets d'aquí, però no cal fer un numeret. Situacions molt pitjors es trobarà, i veurem com reacciona.
Així que anem llestos. Entre els prejudicis reals, i els imaginaris, està clar que no sabem estar sense barallar-nos.
Jo penso que si no volem ser tractats diferents no ens hem de sentir diferents, en el cas que expliques si aquest noi hagués ensenyat directament l'entrada (que era el més lògic) no hauria passat res.
ResponEliminaPer cert, a mi també m'ha fet ballar una mica el cap aquest final de "la nacionalitat espanyola" però m'adono que en cap moment ens diuen on passen aquests fets... i potser si que, en un lloc on tothom sigui "ros i guapo", als espanyols els delataria el seu aspecte, no? :-)
A mi també em fa pensar això de "nacionalitat espanyola", ja que veig clar que els fets han ocorregut ací. Ho dic per les disculpes del personal del museu. A països on la gent és més rossa —que no més guapa— no van amb tantes contemplacions.
ResponEliminaDit açò, també diré que tothom té dret a muntar un numeret de tant en tant, si no rebentaríem.
Carme, m'apunto als que dubten després de llegir això de la "nacionalitat espanyola". A part d'això, m'ha agradat molt la narració, que bé podria ser un calc d'algun fet real. Més que racisme, veig una reacció desmesurada per part de l'afectat, no sé si amb ganes de protagonisme, de fer-se la víctima o perquè senzillament és una persona desequilibrada. És cert que actualment es poden donar alguns equívocs com el que esmentes amb això de fer mostrar l'entrada, però amb bona voluntat per part de tothom i amb les disculpes ja manifestades s'hauria pogut reconduir sense més escarafalls, no? Desgraciadament, aquesta actitud cada vegada la trobem més arrelada pertot arreu, cosa que no ajuda gens ni mica a apaivagar la ja creixent crispació social en què vivi immersos.
ResponEliminaGràcies per fer-nos pensar, Carme, i bon cap de setmana, pont, setmana sencera o el que sigui que tinguis!
fa pensar i no és senzill, per una banda és cert que passen tot sovint, massa sovint , situacions similars, o pitjors, jo una vegada m'hi vaig trobar en una diferent però que es pot assemblar, anàvem amb nois discapacitats , era un dia plujós i fred, ja fa anys, tenien gana i ens havíem d'aixoplugar en algun lloc, havíem anat d'excursió, i vam entrar al menjador de la universitat, allà dalt a Mundet...i no totes les taules eren lliures, i vam haver de compartir alguna amb estudiants universitaris que justament amb sorpresa nostra es van aixecar i van marxar ( i no va ser per deixar-nos més lloc...ens van mirar amb cares d'angúnia...) i saps que et dic que vam estar més amples!!!
ResponEliminaamb motius i sense motius, ser molt susceptible sovint provoca això que tu mateixa o "ella" heu escrit: t'espatlles a tu el dia i de rebot també als altres.
ResponEliminapoder parlar-ne, compartir els pensaments i les emocions que provoquen les susceptibilitats, a vegades pot ajudar a alleugerir-les, però penso que és d'estes "feines" que sovint hem de treballar-les molt en solitari, perquè per molt que els altres intenten ajudar, difícilment poden fer-hi gran cosa mentre insistim en arrossegar aquell pes, pensant que són els demés qui ens el carreguen, quan som natros qui en bona part el portem a dins i no el sabem alleujar.
llegint ara elfreelang, per exemple, m'ha costat imaginar-me a mi mateixa pensant "i saps què et dic? que vam estar ben amples!".
m'ha pesat més la reacció d'aquells estudiants apartant-se... però això també vol dir que "m'ha pesat més" no sentir-me prou capaç de reaccionar d'alguna altra manera, "vos fa res si mos assentem amb vatros?", contemplant també la possibilitat que potser, en una realitat que no és la que jo imaginava, no els fa res, i senzillament, en aquell moment, se'n volien anar i ja està, però també intentant comprendre que potser sí que els fa res, però que no per això mos hem d'amargar.
la susceptibilitat és de les emocions que més mos aproxima a les pròpies inseguretats... de les que més podria ajudar-mos a conèixer-les i a procurar pair-les...
és desagradable sentir-la. i, en canvi, quina pau, quan podem ablanir-la.
i com mos costa comprendre la paciència que els cal als altres per a conviure-hi... només per evitar-los lo mal tràngol, ja hauríem de procurar no ser massa susceptibles.
És tan i tan complicat...
ResponEliminaI de vegades és molt fàcil posar-se en el paper de víctima. Suposo que cal mirar de sortir-ne, d'aquest paper. I nosaltres (els catalans, vull dir) ja n'hauríem de saber molt, d'això.
Suposo que la dignitat és difícil, costosa. No ho sé.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'ha encantat l'anècdota que conta Elfreelang per la reacció final: "Saps que et dic?, que vam estar més amples". Genial. És la reacció que toca.
ResponEliminaPerò parlant del teu text, Carme, no sé, supose que en realitat és una diguem-ne metàfora. M'ho fa pensar el fet que qui se sent discriminat siga de nacionalitat espanyola. Els espanyols no són nacionalistes, diuen, com si el nacionalisme espanyol no s'hagués de considerar nacionalisme i, a la mínima, se senten discriminats, per exemple lingüísticament. I dic jo, no és discriminació el fet que una dona catalana no puga ser secretària general d'un partit i, per tant, el cap de l'oposició?, perquè no són els contraris els qui no l'accepten, no, són els del seu propi partit. A veure, la discriminació és per ser dona, o per ser catalana, o potser per totes dues coses? I que conste que no és res personal, jo ni la conec ni pertany a aquest partit (ni a cap altre). És una qüestió de seny. O és que, en aquest cas, sóc jo massa susceptible?
M'has recordat un cas molt similar al què vaig viure fa poquet. Estava amb un company fent broma, ell es reia de mi per no sé quina tonteria, amb bon humor. Jo vaig riure i ell també. Però davant, hi teníem un noi de color i va creure que reiem d'ell i em va preguntar de que m'estava rient amb la cara gens alegre. Jo vaig assenyalar al meu company dient-li que reiem d'una cosa que m'havia dit, intentant fer-li entendre que no tenia res a veure amb ell, però el noi de color aleshores va increpar al meu company, demanant-li explicacions també.
ResponEliminaUfff! Vaig pensar el mateix que tu, no es pot anar amb aquesta susceptibilitat per la vida. Els problemes ja venen sols, no cal buscar-los.
Això de nacionalitat espanyola pot ser perquè el noi ja portés molt de temps aquí i realment tingués aquesta nacionalitat...
ResponEliminaAra jo em pregunto, la resta de la colla tenia aspecte de ser d'aquí i ell era l'únic que no? Si és així tindria tota la raó d'ofendre's...
Jo penso que cadascú té el seu "corazoncito" i per això no tothom es pren les coses de la mateixa manera i hem de respectar totes les
opcions...
La veritat és que les diferències (qualsevol diferencia), encara no les tenim ven assumides. Jo un dia vaig entrar a una joieria a comprar
una cadeneta d'or, vestida de forma informal i a dins i havia una senyora que semblava tenir molts possibles i que es va gastar bastants més diners que jo. A l'hora de pagar ella va treure la targeta , li van passar i se'n va anar. Quan jo vaig donar la meva, em van demanar el carnet, jo vaig preguntar si és que feia cara d'haver robat la targeta...Sí,ja sé que ho han de fer sempre i és per la nostra seguretat, però en aquell cas, la noia es va tornar de tots els colors i no sabia com disculpar-se...
Bona nit,
M. Roser
Certament n'hi ha molts prejudicis i racisme, però també n'hi ha molts que s'aprofiten i el primer que t'engalten és que ets un racista, perquè saben que aquest és un argument que dol molt i ataquen on fa mal.
ResponEliminaN'he vist de tants colors!!! 3 anys en una oficina municipal d'atenció al ciutadà dóna per molt.
Potser si uns i altres no ens busquéssim tant les pessigolles aquestes coses no passarien. I el que és llàstima és que per uns pocs d'un i altre bàndol s'encigalin amb aquestes qüestions, al final tots acabem en aquests espirals de susceptibilitats.
ResponEliminaO ens ho agafem amb calma o prendrem mal.
després de tot suposo que l'exposició no valia la pena, no?
ResponEliminaUns quants aclariments, per tot allò que no he explicat prou bé.
ResponEliminaNo és cap metàfora, és un fet real. Ha passat en aquest país, aquí mateix i el noi que per a mi es va passar de susceptible i es va buscar problemes on no n'hi havia, és d'una altra cultura i se li nota en l'aspecte físic, però té nacionalitat espanyola. El problema que ell veia era l'aspecte físic. Però segons la meva manera de veure no era així. NO anàvem pas tots junts, ell anava en aquell moment sol, ja que tothom anava mirant els quadres al seu aire.
No hi havia racisme, us ho puc ben assegurar. I menys en un lloc ple de gent de tota mena i de tots colors...
Yáiza jo també penso que no cal muntar numerets!
Pere, estic també totalment d'acord amb tu.
Glòria, no anava de nacionalitats sinó d'aspecte, aquesta frase potser no l'he encertat gens en posar-la. Vull dir que no era estranger encara que ho semblés.
XeXu, no sabem estar sense barallar-nos i a mi em sap molt de greu. Buscar problemes on no n'hi ha em sembla una gran responsabilitat.
Mc, és espanyol perquè ja n'ha adquirit la nacionalitat. Només això.
JP, la teva deducció és impecable! I jo no crec que estigui bé muntar numerets sense motiu... deu ser perquè a mi no m'agraden. :)
Galionar, tens tot a la raó... no ajuda gens, no! I al meu parer les disculpes finals ja no calien, estava tot aclarit!
Elfree em sembla una bona reacció... què n'haguéssiu tret d'ofendre-us i aixecar-vos vosaltres també?
iruna, realment la paraula clau és inseguretat com dius! I a mi la susceptibilitat no m'agrada gens. Tots en tenim una mica, però crec que hem de lluitar pe minimitzar-la. Tots ens sentim millor si ho aconseguim.
Jordi, suposo que sí que és complicat en general o en abstracte, però en un cas concret com aquest, no és complicat. O a mi no m'ho sembla. Tens una entrada, tens dret a fer la visita i ells tenen dret a demanar-te que l'ensenyis.
Noves Flors, em fas pensar que m'explico ben malament. No era cap cas de discriminació en absolut. Sí de susceptibilitat. El cas que tu dius és cert i es diferent. Totalment diferent.
Gerònima em quedo amb la teva frase final. M'encanta.
M Roser, tens raó que tothom viu les coses a la seva manera, però si mica en mica anem aprenent a viure-les sense tants problemes seria molt millor. Jo crec que no m'hagués sentit malament en el teu cas. I si a la senyora anterior la coneixien d'altres cops? i si ja li han demanat el carnet un munt de cops, abans? No sé, jo no dec pas ser la persona menys susceptible del món... però penso que quan es fan les coses de la manera que s'han de fer (demanar el carnet en el teu cas) no cal sentir-se malament. Al cap i a la fi ens fan un favor fent-ho.
Deric, suposo que sí que deu donar per molt i molt! :)
Calma, porquet, això és el que necessitem, molta calma!
pons007, sí realment valia la pena! Una absurditat quedar-se fora. :) M'ha agradat el teu comentari!