Post inspirat en el post d'en Pep i deixat de comentari
Els meus pensaments endreçats farien riure fins i tot els estels i la princesa lluna els il·luminaria benèvola. Tantes vegades els he endreçat i endreçat que ja no caben en la meva ànima. Si el cel blau els acull, esperaré a recuperar-los que siguin tintats d'albades.
Tens un blog per col·leccionar els moments, i tens un caparró per col·leccionar els pensaments. I pensa que aquests són el primer pas d'un post. Així que tingues ben endreçats tots els que et vinguin, i que cap passi de llarg.
ResponEliminaNo et caben perquè els endreces. Deixa'ls tal com naixen, que ells solets s'aniran acoplant pels raconets de la teua ànima. ;-)
ResponEliminaSembla un conte poètic. Quin luxe de comentari!
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
endreçadets i ens els vas deixant. com sempre, preciós!
ResponEliminaÉs un plaer, llegir-te i observar-te.
ResponEliminaSegur que tens els pensaments endreçats.
I segur, segur que en el nostre cel blau n'hi ha un munt de pensaments i somnis tan de teus com meus i de molta altre gent que no fan riure o potser si, però són com una pols màgica, que ens ajuda a caminar i a pensar que hi ha la possibilitat d'un món millor.
Bona nit, Carme.
No sé que passa però aquests dies molts pensem en la lluna ... potser és perquè aviat serà plena.
ResponEliminaBona nit Carme.
Què maco, CARME!!
ResponEliminaLa princesa lluna...
Deu ser tan bonic recollir els pensaments tintats d'albada...
ResponEliminaDe tota manera penso que en Jpmerch té raó: deixa'ls que flueixin, segur que troben el seu lloc!
Gràcies, XeXu, una abraçada!
ResponEliminaJp, crec que els pensament sempre s'han d'endreçar, bé, al menys els meus, segur! ;)
Moltes gràcies, Pilar!
Un petonet, rits! Gràcies!
Pep, mirarem d'anar escampant pols màgica com la que dius! I somriures i riures també! Bona nit, maco!
Bona nit, Pere! la lluna sempre és important per a nosaltres...
Gràcies, Assumpta!
A veure si tinc sort, Glòria i el puc recollir així, de colors bonics! I de fluir, ja flueixen, ja... :)
Estimada Carme,
ResponEliminaCrec que aquest blau te l'has inventat tu. És preciós, Me'n quedo una còpia per la meva carpeta d'imatges insòlites.
Un petó!
M'afalagues Glòria! Pots quedar-te totes les copies que vulguis! Un petó, maca!
ResponEliminaPensaments que volen lliures en aquest cel blau de somnis.
ResponEliminaQuin cel més maco, fa goig!
ResponEliminaEls meus pensaments són al planeta nou que els científics han trobat. És 600 anys llum de nosaltres. Té un sol similar i la temperatura de +22 graus.. El primer planeta que pot tenir vida!
ResponEliminaEt sóc ben sincer: en els poemes en prosa és on atenys el nivell més excels. De princesa lluna, vaja.
ResponEliminaProemes, se n'hauria de dir.
Gràcies.
El bagul de la nit és tan immens que, endreçats o no, hi caben tots els pensaments i tu obres una finestreta per assaborir-los amb aquestes imatges tan eteries.
ResponEliminaUn petó Montse!
ResponEliminaI un altre per a tu, Yáiza!
merike, quina informació més interessant... potser els teus pensaments i els meus es trobaran per allà.
Moltes gràcies a tu, Jordi! Una abraçada
Joan, gràcies a tu també!
El cel blau sempre acull els nostres pensaments, endreçats o no...
ResponEliminaBona nit,
M. Roser
Aquesta princesa lluna de somriure vertical...
ResponEliminaUn bon lloc per desar-los Carme, diuen que la lluna és bona guardiana. I ves a saber, si no s'en queda algún que a tu ja no et fa falta i et fa més nosa que servei!
ResponEliminaPetons!
Bonic, bonic.
ResponEliminaMolt bonic. Cada dia et superes amb el teu recull d'imatges !!!
ResponEliminaÉs que quan llegeixo els teus post i els comentaris em quedo sempre sense paraules, mai no sé que dir.
ResponEliminaEm repeteixo doncs:
M'agrada, m'agrada molt!
Preciós!
ResponEliminaAi Carme, molt bonic! Et dedico la lluna d'avui que ja és ben grossa i meravellosa!
ResponElimina