S'enfila la tardor feta engrunes
en aquesta murada
de tantes textures.
Preserva ullades de claror
i camins de silenci entre verd i roig.
Desig d'una mirada
entre els riures de les fulles.
Aquarel·la d'una foto del Barbollaire
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Si no ho recordo malament la foto era una amb uns colors molt vius, com extraterrestres...
ResponEliminaM'encanten les fulles vermelles de tardor, no ho puc evitar
M'agradaria una tardor més verda i roja, i menys grisa de ciutat. Que aquí per veure alguna cosa que em faci pensar en la tardor (pluja a part), no puc fer més que anar fins al Bois de Boulogne. Enyoro la tardor catalana.
ResponEliminaAprofita, la tardor, aprofita, que ja en queda poca, d'ací a poc ja serà hivern.
ResponEliminaels colors són la gasolina de la nostre alegria......que de grisos ja en tenim prou. Bona setmana....facis o no pont
ResponEliminaLa tardor amb els colors de les fulles, de la molsa, dels arbres, de l'herba.
ResponEliminaÉs com si tot estigués dormint, agafant força per quan vingui la primavera poder esclatar de vida.
Com si ens volguesin dir que no cal corre, que no cal voler-ho tot i que cada moment hi és per viure'l.
Maca l'aquarel·la, t'ha quedat molt bé.
ResponEliminaLa tardor té colors encisadors. I tu els has copsat molt bé a l'aquarel·la!
ResponEliminaBé, vas bé, Carme. Els colors, com sempre, ideals. Veig que has dit adéeeeeeeeeeu al negre, m'alegra!
ResponEliminaAprifita la setmana tartamuda, Carme, amb els seus dies festius, per col·leccionar dins teu tots els colors de tardor que puguis; aviat no hi haurà més fulles per caure...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Gràcies Carme. Dues meravelles plenes de color i vitalitat.
ResponEliminaNo pares!!!
B7s
A les murades val més que s'hi enfili la tardor i no pas cap soldat espasa en mà!
ResponEliminaEls colors de les fulles tapen i ressalten el mur. Sembla la tela d'un vestit.
ResponEliminai que les fulles riguin amb els fulls escrits tot admirant-se en l'espill dels teus versos dibuixats!
ResponElimina" Desig d'una mirada,entre el riure de les fulles"...Carme bonic el poema i bonica l'aquarel·la...
ResponEliminaNo sé si sóc jo o tu, però aquest post el veig desconfigurat...
Petons,
M. Roser
Com lligalls de mots
ResponEliminaals cabells de la tarda
la tardorenca lluor així s'enfila.
M'agrada molt aquesta aquarela.
ResponEliminaAl rebedor de casa en tenim una també de fulles (bé, en realitat són més aviat flors) que vaig pintar jo quan era petit i feia un extra-escolar de pintura, escultura i fotografia que es deia Taller d'Art.
M'has fet venir ganes de tornar a agafar el pinzell!