Bocca della verità, Roma, 1632
Proposta de Relats conjunts
Ho vaig intentar, us ho juro que ho vaig intentar... algun il·luminat es va inventar la llegenda i jo ho vaig provar. Intentava trobar entre els pensaments de la gent la seva sinceritat i la seva veritat i estava disposada si no la trobava, a fer-ho notar amb la meva mossegada.
Van anar passant els anys i en tothom em semblava trobar-hi un dubte raonable entre la veritat i la mentida. No havia mossegat mai ningú. Tothom té la seva veritat i sovint les persones se la creuen encara que no sigui gens objectiva. Per què jo havia de fer de jutge?
Però en aquests últims temps, cada cop m'anava sentint més intranquil·la, les mentides cada cop són més grosses i molt menys justificables. Així que ara s'ha acabat la tolerància. En aquest cap de setmana passat ja porto un bon miler de mossegades. Clar que les autoritats ho amaguen per no espantar els turistes.
Mare de déu, abans mirava una sessió del parlament i m'ha estranyat que tots els diputats tinguessin les mans embenades!! Ara començo a entendre moltes coses... Molt bon relat, Carme!
ResponEliminaQuan no et diuen la veritat, quan et volen fer creure el que no és, es diu que et fan "combregar amb rodes de molí".
ResponEliminaLa pedra rodona amb un forat de la "boca de la veritat" em fa pensar en això.
Bona nit Carme:)
Nyam, nyam... haurem de muntar excursions organitzades a Roma per fer-ne passar uns quants per l'adreçador... aviam si així queda clar que són mentiders!
ResponEliminaBona visió, Carme!
Un relat ben encertat.
ResponEliminaMolt bona aquesta creació!!
ResponEliminaPenso que serà millor que no facis de jutge, ja que si segueixes observant la gent, et cansaràs de mossegar i et quedaràs sense dents de tant fer-les servir!!
Encara que pensant-ho bé, això de mossegar quan et trobes davant d'un fals, ha de descarregar molta adrenalina i tu després de mil mossegades....A ells potser no els hauràs canviat, però ja m'imagino cóm t'hauràs quedat de satisfeta!!
Una abraçada.
Molt bo!. Entenc a aquesta Bocca della Verità, les mentides que ara continuen volent fer-nos empassar són cada vegada més i més injustificables.
ResponEliminaQuanta faena se'ls regira a aquestes boques.
ResponEliminaMolt bon relat.
Una abraçada
Salut i Terra
Enhorabona, Carme, fantàstic relat
ResponEliminaXeXu, i... oi que tots han dit que eren accidents domèstics? :)
ResponEliminaGenial, Pere, aquesta associació! I no estaria malament que alguns cops les rodes de molí es tornessin en contra dels que les volen fer passar... per altres coses.
Yáiza, uns quants, quants, eh? O uns quants molts, més aviat!
Gràcies, Montse!
Una abraçada, Joana!
Una abraçada per a tu, també, Montse!
Mc, ja no pot més, la pobra! ;)
Moltes gràcies, Francesc! Una abraçada!
Carme, fa anys vaig posar personalment la mà dins aquesta boca. Hi havia molta gent fent cua i és va fer fosc esperant. Bé, quant em va tocar, la boca no em va mossegar, però en hi havien que no les tenien totes i posaven la mà amb una mica de por. Per què deuria ser?
ResponEliminaUna abraçada, sense por, amb bons desitjos nadalencs per a tots.
tothom s'havia refiat. no mossega mai, s'havien dit, i es van pensar que podien tenir màniga àmpla perquè mai mossegava, mai passava res.
ResponEliminaPerò la veritat sempre acaba sortint i les mentides passen a ser grans queixelades, per molt que s'itnentin amagar!
Un jutge-poma?
ResponEliminaPapallona, jo també t'envio els millors desitjos. I referent a la boca de la veritat, tinc la mateixa experiència que tu... no tothom ho tenia gaire clar! :)
ResponEliminarits, a veure si comencem a mossegar mentiders! :)
Jordi, no serien les mans-poma? :)
ResponEliminaMolt bon relat i molt adient ara com ara. Hi ha mossegades més que merescudes.
ResponEliminaUiiii...Sort que vaig introduir la mà fa unas anys!!! Havent llegit el teu relat, m'ho pensaré, no sigui el cas que les "meves" veritats sigui dignes d'una caixalada ^0^
ResponEliminaUna abraçada i un gran somriure.
M'ha agradat molt Carme sentir la pròpia veu de la propietària de la bocca della veritat en persona...dons que es prepari a mossegar de valent!
ResponEliminaHan passat segles i la boca s'havia anat quedant-se atrofiada. Però amb la colla que li ha arribat li ha vingut salivera...
ResponEliminaNoves Flors, n'hi ha que sí! Molt merescudes, esperem que sàpiga triar bé!
ResponEliminaPilar, ja també li vaig ficar fa temps, però em sembla que jo no patiria gens per la teva mà, ni per la meva. Un gran somriure per a tu també.
Elfree, ara ja s'ha destapat! ;) No hi haurà qui la pari!
Rafel... salivera? així a més amés de mossegats els deixarà molls! he, he, he...
És veritat Carme, tothom te la seva de veritat i costa molt discernir quina és l'autèntica, per això no es bo que jutgem el que fan els altres, segurament estan convençuts de fer-ho bé...encara que alguna mossegada tant en tant!!!
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Ho confesso jo he dit algunes mentides a la meva vida, però els que posen el cul als escons del parlament, aquests!!! després de passar per la Bocca della Verità, cap es podria posar el dit al nas!!! Feliç tarda de diumenge!
ResponEliminaBoníssim, Carme!
ResponEliminaM'has fet riure i m'has fet pensar...
Et felicito pel teu enginy.
Ostres, CARME, que bo!!! Molt, molt bo!! :-))
ResponEliminaPer aquí faria passar uns quants jo!! Que la pobre "Boca" és bona, ella no volia... però al final ja se n'ha fartat!! :-))
Et felicito!!
Hi ha hagut algun cas en que la mentida era tan grossa que s'ha hagut de menjar el braç sencer.
ResponElimina