diumenge, 18 de desembre de 2011

La boca de la veritat. Una proposta de Relats conjunts.


   

Bocca della verità, Roma, 1632
Proposta  de Relats  conjunts

Ho vaig  intentar,  us  ho  juro que ho vaig  intentar...  algun il·luminat  es  va inventar  la llegenda  i jo ho vaig  provar.    Intentava trobar  entre  els pensaments de la gent  la seva  sinceritat  i la seva  veritat  i estava  disposada  si no la  trobava,  a  fer-ho notar  amb  la meva  mossegada.

Van anar passant  els  anys  i  en tothom  em semblava  trobar-hi  un dubte  raonable  entre  la  veritat  i la mentida.  No havia mossegat  mai ningú. Tothom té la seva  veritat i  sovint  les  persones se la creuen encara  que  no sigui  gens  objectiva.  Per què jo havia de fer  de jutge?

Però  en aquests  últims  temps,  cada  cop m'anava sentint  més  intranquil·la,  les  mentides  cada  cop són més  grosses  i molt menys  justificables.  Així que  ara  s'ha  acabat  la tolerància.  En aquest  cap de setmana  passat  ja  porto  un bon miler  de mossegades. Clar que   les  autoritats  ho amaguen per  no espantar  els  turistes.


24 comentaris:

  1. Mare de déu, abans mirava una sessió del parlament i m'ha estranyat que tots els diputats tinguessin les mans embenades!! Ara començo a entendre moltes coses... Molt bon relat, Carme!

    ResponElimina
  2. Quan no et diuen la veritat, quan et volen fer creure el que no és, es diu que et fan "combregar amb rodes de molí".
    La pedra rodona amb un forat de la "boca de la veritat" em fa pensar en això.

    Bona nit Carme:)

    ResponElimina
  3. Nyam, nyam... haurem de muntar excursions organitzades a Roma per fer-ne passar uns quants per l'adreçador... aviam si així queda clar que són mentiders!

    Bona visió, Carme!

    ResponElimina
  4. Molt bona aquesta creació!!
    Penso que serà millor que no facis de jutge, ja que si segueixes observant la gent, et cansaràs de mossegar i et quedaràs sense dents de tant fer-les servir!!
    Encara que pensant-ho bé, això de mossegar quan et trobes davant d'un fals, ha de descarregar molta adrenalina i tu després de mil mossegades....A ells potser no els hauràs canviat, però ja m'imagino cóm t'hauràs quedat de satisfeta!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Molt bo!. Entenc a aquesta Bocca della Verità, les mentides que ara continuen volent fer-nos empassar són cada vegada més i més injustificables.

    ResponElimina
  6. Quanta faena se'ls regira a aquestes boques.
    Molt bon relat.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  7. XeXu, i... oi que tots han dit que eren accidents domèstics? :)

    Genial, Pere, aquesta associació! I no estaria malament que alguns cops les rodes de molí es tornessin en contra dels que les volen fer passar... per altres coses.

    Yáiza, uns quants, quants, eh? O uns quants molts, més aviat!

    Gràcies, Montse!

    Una abraçada, Joana!

    Una abraçada per a tu, també, Montse!

    Mc, ja no pot més, la pobra! ;)

    Moltes gràcies, Francesc! Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Carme, fa anys vaig posar personalment la mà dins aquesta boca. Hi havia molta gent fent cua i és va fer fosc esperant. Bé, quant em va tocar, la boca no em va mossegar, però en hi havien que no les tenien totes i posaven la mà amb una mica de por. Per què deuria ser?
    Una abraçada, sense por, amb bons desitjos nadalencs per a tots.

    ResponElimina
  9. tothom s'havia refiat. no mossega mai, s'havien dit, i es van pensar que podien tenir màniga àmpla perquè mai mossegava, mai passava res.
    Però la veritat sempre acaba sortint i les mentides passen a ser grans queixelades, per molt que s'itnentin amagar!

    ResponElimina
  10. Papallona, jo també t'envio els millors desitjos. I referent a la boca de la veritat, tinc la mateixa experiència que tu... no tothom ho tenia gaire clar! :)

    rits, a veure si comencem a mossegar mentiders! :)

    ResponElimina
  11. Molt bon relat i molt adient ara com ara. Hi ha mossegades més que merescudes.

    ResponElimina
  12. Uiiii...Sort que vaig introduir la mà fa unas anys!!! Havent llegit el teu relat, m'ho pensaré, no sigui el cas que les "meves" veritats sigui dignes d'una caixalada ^0^

    Una abraçada i un gran somriure.

    ResponElimina
  13. M'ha agradat molt Carme sentir la pròpia veu de la propietària de la bocca della veritat en persona...dons que es prepari a mossegar de valent!

    ResponElimina
  14. Han passat segles i la boca s'havia anat quedant-se atrofiada. Però amb la colla que li ha arribat li ha vingut salivera...

    ResponElimina
  15. Noves Flors, n'hi ha que sí! Molt merescudes, esperem que sàpiga triar bé!

    Pilar, ja també li vaig ficar fa temps, però em sembla que jo no patiria gens per la teva mà, ni per la meva. Un gran somriure per a tu també.

    Elfree, ara ja s'ha destapat! ;) No hi haurà qui la pari!

    Rafel... salivera? així a més amés de mossegats els deixarà molls! he, he, he...

    ResponElimina
  16. És veritat Carme, tothom te la seva de veritat i costa molt discernir quina és l'autèntica, per això no es bo que jutgem el que fan els altres, segurament estan convençuts de fer-ho bé...encara que alguna mossegada tant en tant!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  17. Ho confesso jo he dit algunes mentides a la meva vida, però els que posen el cul als escons del parlament, aquests!!! després de passar per la Bocca della Verità, cap es podria posar el dit al nas!!! Feliç tarda de diumenge!

    ResponElimina
  18. Boníssim, Carme!
    M'has fet riure i m'has fet pensar...
    Et felicito pel teu enginy.

    ResponElimina
  19. Ostres, CARME, que bo!!! Molt, molt bo!! :-))

    Per aquí faria passar uns quants jo!! Que la pobre "Boca" és bona, ella no volia... però al final ja se n'ha fartat!! :-))

    Et felicito!!

    ResponElimina
  20. Hi ha hagut algun cas en que la mentida era tan grossa que s'ha hagut de menjar el braç sencer.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari