dissabte, 30 d’abril de 2011

Castell de Puilaurens


El  castell  de Puilaurens,  el vam visitar la  tarda  del mateix  dia que havíem visitat  les  gorges  de Galamus.  És  per la mateixa  zona. La  visita  comença  amb un recorregut   botànic,  pel mig  del bosc,  els arbres i  els  arbusts  amb  uns  rètols  per  a identificar-los.   Com que a mi m'agraden aquestes  coses  ja vaig  començar  a passar-m'ho  bé  i a descobrir algunes  paraules franceses  que  havia sentit  en alguna cançó  o en algun poema.  Per  exemple  vaig  saber que Chèvrefeuille,  que  em sonava  molt  i molt,  és  mareselva  o  lligabosc.  

La pujada  al castell  és  agradable  amb  molt  bona vista.  El Canigó  per  la  part  que  no el tenim acostumat, molt  més  nevat  a la seva  vessant Nord.

I la  fortalesa  és  gran i espectacular,  penjada  allà  dalt.  Un web amb  fotos.

divendres, 29 d’abril de 2011

Joc literari 202 d'en Jesús Tibau _ Diada de Sant Jordi

El drac s'havia adormit  al sol.
La princesa el trobava  bufó.
Sant Jordi estava sorprès i indecís.
- I si els  hi expliquem un sopar  de duro?

dimecres, 27 d’abril de 2011

Les gorgues de Galamus - Saint Antoine de Galamus 2


Ben arrapades
a la paret  de pedra 
baixen escales.
.........................................................Carme


Ditxós del passejant
que troba conhort
Que fantasia entra
i fa sa farrolla
en cap i cor
........................................................ Anton

dimarts, 26 d’abril de 2011

Gorgues de Galamus - Saint Antoine de galamus

Les Gorges  de Galamús,  són  a prop  de Sant Pau  de Fenollet.  És  un congost  estret  i profund per  on passa  el riu  fent  tot  de gorgs  molt  bonics.  Els  vam poder  veure  des  de molt  amunt,   des de la carretera,  posada  en un  replanet  de  les  parets  en vertical.  És  tan estret,  el congost, que no hi ha  ni cap camí  que  hi passi. Una carretereta  estreta,  estreta,  on  no sempre  passen dos  cotxes.Just  al començament  d'aquest  congost  hi ha l'ermita de  Sant  Antoni de Galamús.  Penjada  al bell mig d'una paret  de pedra,  incrustada  en una  petita  balma,  prop  d'una cova  més  fonda.És un indret bonic  i curiós de visitar.    Vaig  fer  unes  quantes  fotos de mòbil  per  a poder  dibuixar-ho  després,  ja us  aniré  ensenyant  els  dibuixos  que  estic  fent.   











diumenge, 24 d’abril de 2011

Les meves roses de Sant Jordi



La  de l'amic  Garbí,  que  m'ha tocat  de regalador  sorpresa  de  la  rosa  del  joc  organitzat  pel veí!  Gràcies  garbí!


Una  de les  de Fanal blau,  totes precioses,  però  per  no abusar  me  n'he endut  una, només.



dissabte, 23 d’abril de 2011

Sant Jordi i Josep Pla



Avui fa 30  anys que Pla ens va deixar.   Crec  que hi haurà commemoració  pels  blogs,  Jo m'hi sumo amb  el meu dibuix i  les  seves  paraules. 

He  escrit  una citació  del començament del seu quadren gris.  I  enllaço el blog  El quadern gris  que  va  reproduir  el seu llibre respectant  el dia  i el mes  de les  entrades,  i  reproduint  de  del març 2008  i  fins el novembre  2009,  allò  que va ser  escrit  des del   març  1918  fins  el  novembre del 1919

Aquest  llibre,  en forma de blog, serà  el meu regal  al Ricard,  de  Clàssics  de cinema,  el blocaire  que m'ha  tocat  per  a  regalar-li  el llibre de Sant  Jordi.

"Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré –just per passar l’estona, a la bona de Déu– el que se m’anirà presentant. La meva mare és una senyora molt neta, dominada per l’obsessió de mantenir la casa en un ordre gebrat. Li agrada d’estripar papers, de cremar velles andròmines, de vendre al drapaire tot el que per ella no té una utilitat pràctica o decorativa immediata. Ja farà prou, així, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. Si això arriba, no crec pas, de tota manera, que hi hagi res de mal…"


Agraeixo.,  doncs,   a la  mare  de Josep Pla  que  salvés  el dietari  de  les  seves  estripades  i cremes...


A  més  a més no em puc  resistir  a enllaçar  una altre  llibre,  que  voldria  compartir,  amb  en Ricard  i amb  tots.  Me'l  va  enviar  la Joana  fa  un temps i  és  molt  bonic. Cliqueu  l'enllaç,  val la pena!


DonQuijote de la Mancha



I  després  de dos llibres  seriosos  i  d'autors  de  pes,  ara  te'n regalo un altre  gens  seriós  i d'una autora  que més  que escriure    i dibuixar,  juga  constantment...  






Enllaç  a Lulú per  comprar  el llibre  o per  baixar-lo  gratuïtament  directament  del web.




dimecres, 20 d’abril de 2011

dimarts, 19 d’abril de 2011

Un dels rituals d'en Joan Guasch


RITUAL: Passar cada nit per l'estudi abans d'anar a dormir i contemplar les prestatgeries plenes de llibres per sentir la vibració que se'n escapa.

I us  poso també  un fragment  de l'oració que  correspon  al ritual:

"La saviesa 
és l'ombra  d'un arbre  
en el camí.
Ja no hi ha temps.
Ja no hi ha camí.
Ja no hi ha arbre,
però l'ombra resta,
l'ombra em segueix"    Joan Guasch

diumenge, 17 d’abril de 2011

Segona pista

2.-  Al títol del seu blog només  hi ha tres  vocals, però estan repetides.


I al seu nom  només dues d'elles.

dissabte, 16 d’abril de 2011

Maira, la blocaire - Devoció

Em van agradar  molt  tots els  vostres  comentaris i aportacions  del post  anterior,  i  alguns  em vas  suggerir  altre  temes  per  a parlar,  per  exemple  en XeXu  em va  fer  rumiar sobre  aquesta devoció  que  tots  sentim  per  alguns  blogs  o blocaires determinats.  Una devoció  incondicional.

He de reconèixer  que  per  a mi la reciprocitat  és  prou important,  perquè  construeix  relació  i lligams.  Quina mena  de relació  i quina  mena  de lligams...  això  és  el que m'agradaria  aclarir    a través  d'aquest  bloc  i no sé  pas  si vaig  per  bon camí...

La  reciprocitat  és   important  però  no indispensable.  Hi ha blocaires que no  em comenten mai  i jo els  continuo  llegint  i comentant.  Hi  en canvi  n'hi ha d'altres  que  no  comenten mai  i  això  m'ha  fet  anar  deixant   mica  en mica  de comentar  i de llegir.  És  refereix  a aquesta  diferència  quan parla   de la  devoció en XeXu?  O hi ha altres  coses que influeixen?

Hi ha moltes  persones  que no comenten,  però  sé que hi són.  Ho sé,  perquè  quan hi ha  alguna  iniciativa  o alguna  proposta  responen.  Perquè  ni que sigui  molt  de tard  en tard    diuen alguna cosa,  perquè  responen als  meus  comentaris  al seu bloc.  Perquè  han comentat  durant  molt  temps.  Perquè hi ha una relació  que  ja s'ha  fet i que no s'atura  pas  de sobte.  Perquè  el blocaire  s'ensenya  prou al seu bloc perquè  el conegui  i l'entengui.  Aleshores  si  el bloc m'agrada  el  llegiré  mentre  duri...  pot ser  si  que és  devoció...

No us  preguntaré  pas  quins,  només  quants...  per  quants  blocs  sentiu   veritable  devoció?

dijous, 14 d’abril de 2011

Primera pista

1.-  No fa  
gaire temps  
que  conec  
el seu blog.

El País valencià és el meu país



Porto  aquest  disc  del Lluís  Llach  al cotxe,   el concert  del comiat  de  Verges.
I sempre  escolto  aquesta  frase.  "El País  Valencià  és  le meu país"  També el meu.
Ara  li torno a copiar  el post  de  la  Mercè. M'hauria  agradat  molt  ser  a València  dissabte.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Agafat a una estrella


Volia abastar  el cel amb  els dits 
i  va  topar amb un estel acollidor.
No era  molt  segura la seva  posició, 
però encara que  pogués caure
no oblidaria mai que havia tastat una estrella.


                                         



dimarts, 12 d’abril de 2011

El carrer de la glicina


Aquest  era  un post  sense  paraules, involuntàriament  se  m'ha penjat inacabat.  
Ara  hi poso  les  de la Cèlia


Carrer emmarcat
per la nova primavera.
Una glicina!
......................................Cèlia

dilluns, 11 d’abril de 2011

La cabana

Foto  de l'Anton,  del  blog  Rebaixes

Cabana  vella
de feina i de tendreses
t'omplo de records.

dissabte, 9 d’abril de 2011

divendres, 8 d’abril de 2011

Pou


D'una foto d'Adverbia


Un pou tancat
guarda el tresor de l'aigua
com un misteri.

dijous, 7 d’abril de 2011

Petúnia pallasso


Ella  em va dir  que em regalava  un sol i un pallasso.

El sol  encara no l'he  dibuixat,  però  el pallasso vergonyós abaixa  el cap, i espera  pacient  que  li robi  els  colors  per  portar-los  amunt  i avall  de la catosfera.  No,  molt  tímid  no és,  se  li escapa el riure  per sota  el nas,  mentre  llueix  amb  orgull  els seus  colors  alegres  i riallers.  

dimecres, 6 d’abril de 2011

La nit al desert de la Marta

 
D'una  foto de la Marta  de Més  enllà

Buscar  l'autenticitat  i trobar-nos  a nosaltres mateixos  passant una  nit  al desert.
La  Marta  ho explicava i  me'n feia venir  ganes. 
Però  mentre no anem al desert,  no podríem començar  a buscar-nos de veritat?


dimarts, 5 d’abril de 2011

Fumejant polen

Algú va veure,  aquest  dissabte,   l'espectacle  de les  muntanyes  i boscos de pins  fumejant  de polen?

A mig matí,  vora  el Montseny, des  del cotxe, semblava  una  boirina  groguenca,  i  ens hi vam anar  fixant,  aquí i allà,  feia aire,  però tampoc  molt  vent.  Primer el vam veure  aixecar-se  de les  muntanyes  més  a  l'horitzó,  de  totes,  sense  excepció i després  de  damunt  dels pins  que teníem  al costat  de la carretera.   Em vaig  recordar  de les  al·lèrgies  primaverals  de tanta  gent...  si és  que allò  que em semblava  més  estrany  és  que  quedi  encara  algú,  com jo,   a qui  tot   això  no  afecti.  A  mi em va semblar  espectacularment  bonic.

Aquest  cop  sí  que  em va  saber  greu  no saber-ho  fotografiar! 


PD:   A vegades  sóc tant  horrorosament normal!  Vull dir per  no saber  fer fotos...  perquè  jo crec  que hi ha la gent que  saben  fer  fotografies   i  la gent  normal  que no en sabem. ;)

dilluns, 4 d’abril de 2011

El conte de les tres tulipes


D'una foto de la Pilar

Si n'eren  tres  les tulipes
que guardaven una escala.
Cada dia vigilaven
qui pujava i qui baixava.
I si no deien paraules
somriures grocs regalaven.
La princesa quan passava
un, o bé dos,  se'n quedava
i així sempre  n'hi sobraven
per sembrar  en una altra  casa.

diumenge, 3 d’abril de 2011

Maira, la blocaire - El blog o la persona


Sempre  he llegit  molts  blocs,  molts,  els  llegeixo  per  tres  motius:

El primer  i principal  és  perquè  m'agrada  el bloc  i trobo  bonic  o interessant  allò  que  diu  o que ensenya. Aquest  és  l'inici,  és  com l'aparença   física  en les  relacions  cara  a cara,  és  el primer  que veiem.  Si m'agrada  un bloc,  hi torno  i  hi torno  i me'n faig  seguidora fidel.   Hi ha blocs  que m'agraden  als  100%  i hi ha blocs  que    m'agraden  a  tants per cent  diferents.  Hi ha blocs  que tenen  posts  que m'agraden molt  i  sempre  hi torno  buscant  posts  d'aquests  i  altres tipus de posts  que no m'agraden tant   A  base  de temps,  vas  coneixent  a la persona  que l'escriu,  a l'ésser  humà  que hi ha  al darrere.

I aquí  arribem  al segon motiu,  els  llegeixes  perquè  et  cau molt  bé  la persona que  hi ha al darrere  i  encara  que  algun post  no t'agradi  massa,  el llegeixes  igual,  perquè  vas  coneixen  a la persona que l'escriu.  Llegir per  conèixer  algú,  per  fer-te  amic  o amiga  virtual  d'algú.   Perquè   aquella  persona  et sembla  interessant  de conèixer  o perquè  et  commou.

No  considero  que sigui  un  motiu  a  part  que  coincideixin els dos  primers.  Coincideixen la  majoria  de  les  vegades. M'agrada  el bloc  i la persona  que  entreveig  al darrere.

El tercer  motiu  és  per correspondre  a  les  lectures  o als  comentaris  d'una altra persona.  Algú em troba  a mi  (i no jo a ella)   i jo vaig  a llegir-la.  Sovint  importa  poc  que m'agradi  molt  o no  el bloc,  que  jo, d'entrada, insisteixo  per  correspondre.

En els  tres  casos,  a la llarga  les  coses  poden canviar,  com dèiem   al darrer post,  la gent  canviem d'hàbits  i  deixem de comentar amb  motiu o sense...  per  temps o per  ganes  i  el paisatge  de comentaris  va  canviant  amb  els  mesos.

Jo no sabria  decidir  si em pesa  més  que m'agradi  el bloc  o  la persona,  crec  que  de  totes  les  meves  lectures  podria  arribar  a  un mig  mig,  tant  a tants...

I vosaltres,  per què  llegiu els  blocs  que llegiu?  
Us pesa  més  el bloc  o la persona  o potser la reciprocitat?


































dissabte, 2 d’abril de 2011

La Riereta de Vilalleons

D'una foto trobad a a Adverbia

Hi ha masies  espectaculars,  amb  formes  precioses,  torres,  galeries,  que  et  deixen bocabadat.  Algun dia  en buscaré  alguna  per  dibuixar.    M'agraden molt  les  cases tradicionals. Però  sense  saber  perquè  i des  de sempre  que les  masies  amb  un sol cos  i la teulada  a dues  aigües,o sigui  amb la forma  més  simple  de casa,  m'encanten i em commouen.  La masia  de la Riereta  és  un bon exemple. És  un lloc  que no conec,  però  la masia em va  agradar  tant  que  me la vaig  endur  per  dibuixar-la.  

divendres, 1 d’abril de 2011

Sol emboirat

Inspirat,  (dibuix  i poema)   d'un post  de la  Teresa


Com una lluna

amb disfressa de núvol

sol en cotó fluix

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari