dijous, 5 de setembre del 2013

Santa Magdalena de Rupit


Guardo  un silenci per  tu,
però  et penso,  amiga.
La  presència  propera
no ha estat  possible.
I  sabré esperar  fins acompanyar-te,
per  recollir,  de nou,   juntes,  els  rams
de  sentiments rebels que sempre em descobreixes.
Inconformistes  de  fons,  
amb la  tendresa compartida per  totes  les  persones.
L'amor  a bocins  immensos escampat,  voltant  la  Terra.
T'espero, sobretot, no t'oblidis  de tornar
del  teu silenci  del llit i del desert  de mots.




25 comentaris:

  1. Aquest cop no ha estat possible, però a la propera segur, eh? A la propera que no falti a la trobada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt malalta XeXu, no se la pot visitar de moment, espero que torni, que no se'n vagi, vull dir... que no falti, ho dius molt bé.

      Elimina
    2. Espero que la teva amiga es recuperi

      Elimina
  2. Avui no faré cap comentari. Et llegiré una vegada i una altra. No per arribar a captar el sentiment que batega en cada paraula, perque aquest, m'ha colpit l'ànima només llegint-te una vegada.
    Et llegiré una vegada i una altra per impressionar-me de la grandiositat dels sentiments, d'uns sentiments que es saben fer paraula.
    Quan darrera cada paraula hi ha una emoció tan forta, no puc sinó meravellar-me de la majestuositat de la persona que els genera i de la que els sent.
    Una abraçada immensa que us acompanyi

    ResponElimina
  3. Poemes i pintura... Un bon llenguatge que saps parlar.
    Pensoamb les pedres que vas dir, hi un bon aquarel·lista que les sap fer molt requetebé. Si pots buscar-les al seu blog "http://sarrate.blogspot.com.es/", moltes vegades me les baixo per anar mirant-les.

    ResponElimina
  4. És molt trist esperar i no poder avançar, però es fa més trist per a qui vol ser-hi i no pot,
    i tu saps expressar-ho molt bé amb les teves paraules.
    Serenitat per a aquests moments i que molt aviat us pugueu trobar amb salut i alegria.

    Una dolça aferrada.


    ResponElimina
  5. El poema expressa molt bé el record i l'acompanyament a un altre en la distància. El dibuix s'ha contagiat d'aquest silenci.

    ResponElimina
  6. Tant de bo no oblidi tornar, hi ha gent que la troba a faltar. Els millors desitjos per ella.

    ResponElimina
  7. Molts cops em repeteixo, xò avui, t'ho torno a dir. Preciosos. A més, em sonen molt endins, tinc una amiga de l'ànima lluny, física i emocionalment. I la trobo molt a faltar. Xò tinc l'esperança que tornarà, físicament ho fa dissabte, aviam si ben aviat tornem a somriure plegades.

    ResponElimina
  8. Un bon cant d'amistat, a la porta d'aquesta preciosa ermita...Un bon lloc per recordar i esperar...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  9. M'ha colpit al teu poema.
    Desitjo de tot cor que és recuperi i podeu retrobar-vos.

    ResponElimina
  10. Ja veuràs com anirà tornant i, a més de paraules, podràs donar-li una abraçada d'aquelles tan maques que surten del fons del cor :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de més d'un any, buscant els dibuixos que havia fet per ella descobreixo comentaris sense contestar. Va tornar i està perfectament... quina sort!

      Elimina
  11. Jo et pensaria silenciosa però intensament. Excel·lent poema.

    No me n'he anat, no...moltes abraçades.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari