divendres, 2 de maig de 2014

Teulada a Sarlat



Pendent pronunciat,  
a la ment.
Pensaments, com el sol, s'hi esllavissen.
Inservibles.
Per les finestres  entra nova llum.
Creadora,
giravolta i queda  endins.
Vol ancorar-se al futur.

PD:  Per a què serveix, el futur?

34 comentaris:

  1. Quan arribi el futur sabrem per a què serveix. Però alehores serà present i tornarem a pensar en el futur. Uns amb por i d'altres amb il·lusió o esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades el futur estira endavant i a vegades no saps massa si t'estira...

      Elimina
  2. El futur serveix per saber que encara queden coses a fer, per saber que hem de seguir endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades queden tantes coses a fer... Que no saps ni per on començat.

      Elimina
  3. El futur serveix per esperonar-nos. Sobretot la manca d'ell.

    ResponElimina
  4. Molt complicat seure en aquesta teulada per veure les estrelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni se t'acudeixi, Jp... No ho provessis pas...

      Elimina
  5. Ostres sí!! Quin pendent més pronunciat!! Deu me'n guard d'haver de canviar teules... ;P

    I estic amb l'Helena!!

    Bon final de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser complicadíssim canviar aquestes pedres de teulada, perquè són pedres, peró pedres pedres...

      Bon cap de setmana!

      Elimina
  6. per no perdre l' esperança...

    ( recordo les teulades de Sarlat i tota mena d' assortiments fets a base de "canard", boníssims! pobres ànecs...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poble amb màgia i personalitat... Tot a base de "canard" i "oie" boníssim, tot... Pobres bèsties, sí!

      Elimina
  7. Un futur més aviat perfecte.
    Caiguda lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caiguda lluire...
      Emprendre el vol, doncs... :D
      Si no, malament...

      Elimina
  8. Diria que per a res, que no serveix per a res, perquè no existeix. La vida que vivim, i la que morim també, sempre és el nostre present. Me l'he feta moltes vegades aquesta pregunta, Carme; no li demano res a la vida, però no deixaré escapar res del que desinteressadament vulgui donar-me.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Resposta contundent, Montse... Per a res, ja tens prou raó ja, però sense la idea de futur potser deixaríem de fer coses que està bé que fem. D'altres potser seria millor no fer-les... Clar hi ha de tot. No demanar res és prou assenyat... I no deixar escapar res és de savis...

      Una abraçada

      Elimina
  9. Un taulat de vertigen, com el futur que ens espera :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sigui prou tranquil malgrat el vertigen i que ningú es foti de lloros... ;)

      Elimina
  10. El futur hauria de ser la recompensa del present. Un present ben viscut amb nosaltres mateixos i amb els altres ens hauria de regalar un bon futur. Malhauradament moltes vegades no és així.
    El futur ens hauria de servir per aprofitar el present i saber viure'l. Fins i tot quan és previsible un curt futur, hauriem de ser capaços de no oblidar que tenim el present.
    Ha caigut una tempesta impressionant a Girona, i ara el cel és blau i fa sol. He imaginat la tromba d'aigua precipitant-se des d'aquesta imponent teulada fins al terra.Trobo que és una teulada que desprèn autoritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada con planteges el futur. Un present viscut amb nosaltres mateixos i escoltant tot sllò que sigui important per a nosaltres. Això no ens assegura res, però en canvi fer el contrari sí que ens assegura un malestar personal... Per tant aquesta és la millor opció. I sobretot no oblidar el present.

      Totes les teulades en aquell país (Perigord) són així de pendents... Impressionen, per això vaig voler captar-ne, al menys, una.

      A Girona ha caigut tempesta i a Vilopriu ni una gota... Ara sóc al porxo, al solte de la tarda...

      Elimina
  11. El futur serveix... per a què serveix una porta oberta?, doncs això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una porta oberta, quina imatge més bona!!!

      Elimina
  12. Aquesta teulada fa molta baixada, quan plou ni tan sols hi toca l'aigua. Si la casa fos un campanar seria de cadireta i sembla que els seus habitants només viuen en dues dimensions.
    Entenc que és el futur que ens espera, tot serà pla com les pantalles ... dels ordinadors en què vivim.

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He,he, he, he... Pla i vertical?

      Bon dia, Pere

      Elimina
  13. Ai, que veig molt de pessimisme per aquí...El futur serveix per fer-nos la il·lusió que en gaudirem, pera això és la lluita, no? De moment és un far en la nit...
    En aquesta teulada la neu no si deu quedar mai, sempre deuen haver-hi esllavissades...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pessimisme??? Jo no el veig enlloc, doncs!

      Bon dia M Roser!!!

      Elimina
  14. El futur serveix per no saber el que ens espera i tenir ganes de saber-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fitur vist com una pregunta... Una altra bona manera de veure'l!

      Elimina
  15. perquè retrobem l'esperança quan ens perdem en el moment present.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El futur vist com una sortida drl present, també em sembla interessant la teva aportació.

      Elimina
  16. El futur tan fugisser com l'ara, vull aprendre a viure l'instant i no deixar res pel demà.
    Vertigen em fa aquesta teulada!! ;)

    Nanit, preciosa ✿

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure l'instant... una feina sempre pendent, que quan crec que l'he assolit se m'escapa de nou...

      Bon dia i bona setmana, bonica!

      Elimina
  17. El futur no ens arriba mai per que sempre vivim e present, recordant el passat i somiant el futur

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert... no arriba mai... tot just si serveix per somiar... no serveix per res més.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari