Pendent pronunciat,
a la ment.
Pensaments, com el sol, s'hi esllavissen.
Inservibles.
Per les finestres entra nova llum.
Creadora,
giravolta i queda endins.
Vol ancorar-se al futur.
PD: Per a què serveix, el futur?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Quan arribi el futur sabrem per a què serveix. Però alehores serà present i tornarem a pensar en el futur. Uns amb por i d'altres amb il·lusió o esperança.
ResponEliminaA vegades el futur estira endavant i a vegades no saps massa si t'estira...
EliminaEl futur serveix per saber que encara queden coses a fer, per saber que hem de seguir endavant.
ResponEliminaA vegades queden tantes coses a fer... Que no saps ni per on començat.
EliminaEl futur serveix per esperonar-nos. Sobretot la manca d'ell.
ResponEliminaTant de bo que sempre fos així...
EliminaMolt complicat seure en aquesta teulada per veure les estrelles.
ResponEliminaNi se t'acudeixi, Jp... No ho provessis pas...
EliminaOstres sí!! Quin pendent més pronunciat!! Deu me'n guard d'haver de canviar teules... ;P
ResponEliminaI estic amb l'Helena!!
Bon final de setmana!!
Deu ser complicadíssim canviar aquestes pedres de teulada, perquè són pedres, peró pedres pedres...
EliminaBon cap de setmana!
per no perdre l' esperança...
ResponElimina( recordo les teulades de Sarlat i tota mena d' assortiments fets a base de "canard", boníssims! pobres ànecs...)
Un poble amb màgia i personalitat... Tot a base de "canard" i "oie" boníssim, tot... Pobres bèsties, sí!
EliminaUn futur més aviat perfecte.
ResponEliminaCaiguda lliure.
Caiguda lluire...
EliminaEmprendre el vol, doncs... :D
Si no, malament...
Diria que per a res, que no serveix per a res, perquè no existeix. La vida que vivim, i la que morim també, sempre és el nostre present. Me l'he feta moltes vegades aquesta pregunta, Carme; no li demano res a la vida, però no deixaré escapar res del que desinteressadament vulgui donar-me.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Resposta contundent, Montse... Per a res, ja tens prou raó ja, però sense la idea de futur potser deixaríem de fer coses que està bé que fem. D'altres potser seria millor no fer-les... Clar hi ha de tot. No demanar res és prou assenyat... I no deixar escapar res és de savis...
EliminaUna abraçada
Un taulat de vertigen, com el futur que ens espera :-)
ResponEliminaEspero que sigui prou tranquil malgrat el vertigen i que ningú es foti de lloros... ;)
EliminaEl futur hauria de ser la recompensa del present. Un present ben viscut amb nosaltres mateixos i amb els altres ens hauria de regalar un bon futur. Malhauradament moltes vegades no és així.
ResponEliminaEl futur ens hauria de servir per aprofitar el present i saber viure'l. Fins i tot quan és previsible un curt futur, hauriem de ser capaços de no oblidar que tenim el present.
Ha caigut una tempesta impressionant a Girona, i ara el cel és blau i fa sol. He imaginat la tromba d'aigua precipitant-se des d'aquesta imponent teulada fins al terra.Trobo que és una teulada que desprèn autoritat.
M'agrada con planteges el futur. Un present viscut amb nosaltres mateixos i escoltant tot sllò que sigui important per a nosaltres. Això no ens assegura res, però en canvi fer el contrari sí que ens assegura un malestar personal... Per tant aquesta és la millor opció. I sobretot no oblidar el present.
EliminaTotes les teulades en aquell país (Perigord) són així de pendents... Impressionen, per això vaig voler captar-ne, al menys, una.
A Girona ha caigut tempesta i a Vilopriu ni una gota... Ara sóc al porxo, al solte de la tarda...
El futur serveix... per a què serveix una porta oberta?, doncs això.
ResponEliminaUna porta oberta, quina imatge més bona!!!
EliminaAquesta teulada fa molta baixada, quan plou ni tan sols hi toca l'aigua. Si la casa fos un campanar seria de cadireta i sembla que els seus habitants només viuen en dues dimensions.
ResponEliminaEntenc que és el futur que ens espera, tot serà pla com les pantalles ... dels ordinadors en què vivim.
Bona tarda Carme :)
He,he, he, he... Pla i vertical?
EliminaBon dia, Pere
Ai, que veig molt de pessimisme per aquí...El futur serveix per fer-nos la il·lusió que en gaudirem, pera això és la lluita, no? De moment és un far en la nit...
ResponEliminaEn aquesta teulada la neu no si deu quedar mai, sempre deuen haver-hi esllavissades...
Bon vespre, Carme.
Pessimisme??? Jo no el veig enlloc, doncs!
EliminaBon dia M Roser!!!
El futur serveix per no saber el que ens espera i tenir ganes de saber-ho.
ResponEliminaEl fitur vist com una pregunta... Una altra bona manera de veure'l!
Eliminaperquè retrobem l'esperança quan ens perdem en el moment present.
ResponEliminaEl futur vist com una sortida drl present, també em sembla interessant la teva aportació.
EliminaEl futur tan fugisser com l'ara, vull aprendre a viure l'instant i no deixar res pel demà.
ResponEliminaVertigen em fa aquesta teulada!! ;)
Nanit, preciosa ✿
Viure l'instant... una feina sempre pendent, que quan crec que l'he assolit se m'escapa de nou...
EliminaBon dia i bona setmana, bonica!
El futur no ens arriba mai per que sempre vivim e present, recordant el passat i somiant el futur
ResponEliminaBen cert... no arriba mai... tot just si serveix per somiar... no serveix per res més.
Elimina