Col·lecció de moments: Tomàquets

dissabte, 14 de juny del 2014

Tomàquets

De tant vermells em fan delit

si l'amaneixes hi suco el dit.

D'aquests més grossos

me'n menjo un plat.

Amb els petits

hi suco pa.
.........................................................Carme

Boca de tomàquet
tomàquet de l'hort,
avui per berenar
voldria sucar-te
amb un tros de pa

i menjar-te ... de cop!
............................................................Pere

Rojos i lluents,
els tomàquets
esperen pacients
llesques i torrades
on poder fregar-se.
...............................................................Glòria

49 comentaris:

McAbeu14 de juny del 2014, a les 10:01
Una amanida de tomàquets recent collits, amb un raig d'oli verge d'olives arbequines i un pessic de sal és una cosa tan senzilla que ratlla la perfecció. :-)
Bon cap de setmana, Carme!
ResponElimina
Respostes
Xelo IProu14 de juny del 2014, a les 10:29
poesia de la quotidianitat, m'agrada
ResponElimina
Respostes
Judit14 de juny del 2014, a les 11:02
Mare meva, quin bé de Déu!!!!
Les tomaques (per les meves terres en diem així) són unes bones companyes de la cuina d'estiu, refrescants i saboroses, delicioses! Sempre venen de gust, amanides, escalivades, sucades, triturades, mmmmmm
Bon profit Carme!
ResponElimina
Respostes
Rafel14 de juny del 2014, a les 11:56
Que faríem sense tomàquets? Ingredient imprescindible a la nostra cuina mediterrània i de país, i si a sobre va acompanyat de poesia, més que més!!Molt bé Carme.
ResponElimina
Respostes
Garbí2414 de juny del 2014, a les 13:05
Collit de bon matí encara amb la fersca de la nit esdevé un dels millors acompanyants de l'esmorzar.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang14 de juny del 2014, a les 13:19
Deliciosos tomàquets, tomàtecs, tomàtigues.....vermells, o verdosos, per amanir o per a sucar ....
me'ls menjo amb delit amb els ulls i la boca !!!!
ResponElimina
Respostes
xavier pujol14 de juny del 2014, a les 13:45
La fotografia fa que els tomàquets ens vinguin de gust. El poema que l'acompanya és perfecte. I divertit.
Si en sobren de madurs, encara en pots fer confitura.
Fita
ResponElimina
Respostes
rosana14 de juny del 2014, a les 14:17
Estan per a pegar-li un mos!
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)14 de juny del 2014, a les 17:25
criden a ser mossegats
ResponElimina
Respostes
Rafel14 de juny del 2014, a les 22:14
Una bona recepta (tria) d'estiu.
ResponElimina
Respostes
Relatus14 de juny del 2014, a les 22:45
Ideals per acompanyar grans plats. I a més són macos.
ResponElimina
Respostes
Joan Guasch15 de juny del 2014, a les 0:07
I ara que al mercat se'n troben d'acabats de collir i de varietats autòctones que s'estan recuperant són tota una delícia, amb ceba tendra, olives mortes, alfàbrega i xopats d'oli d'oliva! Mira que ja he sopat, però...
ResponElimina
Respostes
Pere15 de juny del 2014, a les 1:47
No m'hi puc resistir, aquests tomàquets són tan apetitosos que et repeteixo un antic vers:

Boca de tomàquet
tomàquet de l'hort,
avui per berenar
voldria sucar-te
amb un tros de pa

i menjar-te ... de cop!

Bona nit Carme:)
ResponElimina
Respostes
jpmerch15 de juny del 2014, a les 9:30
M'has donat una idea. Vaig a veure si hi ha bacallà en la nevera.
Fins ara!
ResponElimina
Respostes
sargantana15 de juny del 2014, a les 10:08
per mi mes temptadors que un plat de maduixes

una abraçada molt gran i vermella
ResponElimina
Respostes
Galionar15 de juny del 2014, a les 13:16
Mmmmm, delicioses! Petits plaers vermells ben adequats per als àpats d'estiu!
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
Assumpta15 de juny del 2014, a les 13:38
Quin bé de Déu de tomàquets!!! Són preciosos, preciosos... Senzillament: rentats, oberts pel mig, un rajolinet d'oli, un pessic de sal i... queixaladaaaaaaaaaaaaa!! :-DDD
ResponElimina
Respostes
M. Roser15 de juny del 2014, a les 19:11
Nyam, nyam, quins tomàquets...Aquests tan grossos em sembla que en diuen de cor de bou, per amanir són bonissims i els petits per sucar pa o per sucar-hi pa, és clar...La meva mare feia una melmelada que ens en llepàvem els dits...
Bon profit, Carme.
ResponElimina
Respostes
rits15 de juny del 2014, a les 20:45
espectaculars!!!! aquests tomàquets! amb sal i un rajolí d'oli... mmmm
ResponElimina
Respostes
Sergi15 de juny del 2014, a les 20:49
Tens una mica de pa? Amb els petits aquests de darrere em sembla que ara faria un bon pa amb tomàquet, comença a ser hora d'endrapar alguna cosa, no?
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog15 de juny del 2014, a les 22:35
Rojos i lluents,
els tomàquets
esperen pacients
llesques i torrades
on poder fregar-se.

ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca16 de juny del 2014, a les 8:06
Tomàquets i...
ResponElimina
Respostes
jomateixa16 de juny del 2014, a les 13:12
m'agraden moltíssim! i aquests fan molt bona pinta.
ResponElimina
Respostes
sa lluna16 de juny del 2014, a les 20:51
Quan he vist aquestes tomàtigues (o domàtigues, segons d'on siguis) m'ha fet salivera.
Tres tomàtigues ben llustroses, un pebre verd tallat a trossets, una ceba també a trossets (millor que no piqui), sal i oli al gust i ja està fet!
Aixi és el nostre "trempó i si ho vols fer més gustós, posa-li pebres torrats, uns allets tallats ben menuts, acompanyat amb un bon pa pagès.

I bon profit!! ☺
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)