Em vestiré de metàfora,
si només queden els mots.
L'amor seurà darrera la finestra.
Els geranis seran els petons.
Les paraules, la cortina
i les ombres les que no hi són.
L'enlluernament,
tot just,
un petit cercle d'aram
que pampallugueja penjat al sol.
Les persianes, els braços oberts,
per acollir-te.
L'aquarel·la fa justícia a aquest bell poema. Abans de llegir-lo ja he sentit a les galtes els tres petons de la cortina.
ResponEliminaQue bonic deu ser un vestit de metàfora. Segur que transparenta pensaments.
Fita
Em fas somriure, perquè per ami sempre són primer els dibuixos. Em sembla que ho he explicat altres cops. No dibuixo el que "vull" sinó allò que em veig en cor de dibuixar... Després ja deixo anar sentiments i emocions... a veure què saben pescar dins del dibuix per escriure un poema.
EliminaM'afalaga que trobis que s'adiuen... Cert els de la cortina es veuen més que els dels geranis...
El vestit de metàfora pot ser bastant transparent, sí. De fet m'hi posi com m'hi posi, sempre transparento, jo. ;) Gràcies!
Sona bé, musical.
ResponEliminaGràcies, XeXu!
EliminaEl dibuix transmet vida, color, alegria.
ResponEliminaLes paraules si acoblen a la perfecció. “Em vestiré de metàfora...” m’agrada el que representa aquest vers
Gràcies, bruixeta, per més de metàfora que em vesteixi, no tinc arreglo.
EliminaA vegades hi ha amors que s'han de viure reinventats, com si fossin una altra cosa i encara així, tenen la intensitat del sentiment més autèntic, com els teus versos d'avui que trobo preciosos.
ResponEliminaA vegades em sembla que l'autenticitat és l'única cosa que m'importa... Gràcies, Mònica.
EliminaI a mi que m'agrada com t'ha quedat sa persiana i no té metàfora ... però me sent com dins un nigul i no puc dir res més que m'encanta el dibuix i el poema.
ResponEliminaAferradetes, nina ☺
La persiana oberta com els braços oberts, com l'acolliment fet metàfora... Gràcies per completar-ho. No et pots imaginar com és d'important aquest afegit...
EliminaMoltíssimes ggàcies, ninona... Aferradetes dolcetes.
He afegit les persianes al poema, moltíssimes gràcies!!!!
EliminaSobretot que no faltin geranis... :-)
ResponEliminaAmb moltes flors...;)
EliminaL'amor surà ben repapat darrera la finestra i es quedarà tots els petons que vinguin voleiant amb el vent, la cortina intentarà esgarriar-los, amb moviments sensuals, perquè ella també en voldria algun...Però s'haurà de conformar amb el seu vestit de metàfora, que brillarà amb algun raig de sol...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies per la teva interpretació!!!
Elimina"les paraules, la cortina" m'agrada molt. Ja t'ho vaig dir, jo voldria escriure com tu!
ResponEliminaM'afalagues, Helena!! Gràcies!
EliminaCap amunt... cap avall... Aquesta pintura... la del post següent... pujo... baixo... No em puc pas decidir. No sé quina m'agrada més! :-)
ResponEliminaSón dues finestres de la mateixa casa, la casa de la façana d'avui (dia 28), al fossar de les moreres...
EliminaUn poema tan acollidor i vital, sóna bé!. Aquests porticons, m'encanten!, llàstima que sols es veuen als pobles, no a ciutat.
ResponEliminaAbraçada plena de llum, com el dibuix.
Aquesta és una casa de ciutat, Audrey!!!
EliminaAl Fossar de les moreres...
Una abraçada, bonica.
gaudeixo del dibuix i tambè de la poesia.
ResponEliminaEs una arrancada de sinfonia de sentiments,enlluernats per la musica de la vida.
Felicitas Carme es preciós.
Moltíssimes gràcies, Josep!!!
Elimina