Vaig fer aquesta fotografia al Born. Em va fer molta gràcia saber d'on venia la paraula baladrer. Era un venedor ambulant, que per tant, cridava anunciant la seva mercaderia, encara que fos aigua gelada i guapa.
A casa meva s'utilitzava molt, com a nom o adjectiu o fins i tot el verb: "Com baladregen aquesta canalla". Ara la sento poc i no la utilitzo gairebé gens. M'agrada retrobar les paraules com vells amics que tornen.
el vaig posar al llibre de Collsacabra; el substantiu BALADRER 'venedor ambulant', el vaig aprendre d'en Miquel Banús, de Rupit
ResponEliminaDoncs ja veus... ho descobreixo tot dos cops...
EliminaConeixia "baladrer" encara que no la faig servir gairebé mai i m'ha agradat saber-ne l'origen.
ResponEliminaÉs molt important retrobar les paraules, descobrir-les fins i tot, perquè això ens mostra que la nostra llengua va més enllà de l'estàndard que més utilitzem. Mira, justament abans d'ahir, jo en vaig aprendre una que no havia sentit mai: "ramassada" com a sinònim de "xàfec".
Gràcies pel teu regalet d'una paraula nova "ramassada".
EliminaLa paraula potser corre perill de perdre's però no pas l'ofici. Ara a l'estiu, a les platges trobem moderns baladrers que sortegen els que prenen el sol: "Hay bombon helado, beer, cocacolaaaaa"
ResponEliminaJa tens raó, ja...
EliminaAquelles paraules absents tornaren de bon matí i baladrejant entraren en casa.
ResponEliminaBaladrejant per fer-se sentit que les adoptéssim de nou!!
EliminaSempre està bé conèixer i emprar les paraules antigues. Aquest adjectiu no compto haver-lo fet servir mai, però amb la mateixa arrel existeix baladre, aquella mena d'arbust tan comú i decoratiu pels nostres parcs i jardins, que en nom científic es diu Nerium oleander (sempre m'ha agradat aquest nom!),
ResponEliminaEi! no tant antigues eh? ;D
EliminaAl poble ho diem molt, i no sabia pas d'on venia.
ResponEliminaA mi em va fer il·lusió saber-ho
EliminaM'ha agradat molt que ens expliquessis l'origen de la paraula.
ResponEliminaA mi que m'encanta l'aigua sempre la trobo guapa, se'm presenti com se'm presenti, però m'ha fet molta gràcia que per promocionar-la li posin aquest qualificatiu.
A mi també m'agrada l'aigua... molt! També m'ha cridat l'atenció aquest adjectiu referit a l'aigua.
Eliminacom tu vaig descobrir el seu significat al Born i mira que recordo que l’àvia sempre la feia servir molt quant la mainada cridàvem per jugar o les grans per discutir
ResponEliminaEls meus pares i les tietes també la feien servir molt.
EliminaDoncs no sabia d'on venia, però sempre l'he sentit a casa i jo mateixa la utilitzo molt. Ara ja sóc una mica més sàvia, coneixent-ne l'origen.
ResponEliminaUna abraçada!
Cada dia més savis, noieta!!!
EliminaUna abraçada, gegant!
M'agrada la paraula baladrer (i el verb baladrejar), que fa tant temps que no sentia. Al carrer de la Palla, a la llibreria de Miquel Batlle, vaig comprar fa temps una auca de baladres que qui sap on para.
ResponEliminaAvui ha estat un dia de baladrers de monarquia. Ai!
Ai!
EliminaBaladrer no ho havia sentit mai, però aquí es diu "no belis tant" quan algú xerra a crits.
ResponEliminaCuriosa paraula.
Aferradetes! º｡✿✿º°
He, hen he... "no belis tant", jo no ho havia sentit mai...
EliminaPetonassos!
De petita la dèiem molt a questa paraula, quan algú cridava més del compte, però no tenia ni idea d'on venia la parauleta...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Ara és diu menys, és cert!
EliminaBona nit, M Roser!
Doncs a mi em sona haver-la sentit alguna vegada a casa, a les meves iaies, però sí que és cert que fa temps que no la sentia. Els hi preguntaré.
ResponEliminaA mi m'ha fet gràcia això de "guapa". :)
Ja veuràs que sí que la coneixen i segurament et diran que vol dir cridaner...
EliminaAra podrem dir: Ets guapa com l'aigua!!!
Ara s'utiliza més: llauner i pakis......i és una llàstima perquè la paraula sona bé.
ResponEliminaha, ha, ha... llauner i paquis... quin canvi de vocabulari... he, he, he...
EliminaA mi també m'agrada recuperar paraules. Aquesta no la coneixia i m'ha resultat molt curiós que venguera aigua gelada!!
ResponEliminaGelada i guapa!!!!
EliminaGràcies, Carme, per aquesta troballa. Coneixia la paraula i fins i tot l'he utilitzat algun cop renyant a algun nen de la classe: no siguis baladrer! El que desconeixia totalment és l'origen. Així que, ja sabem una cosa més. M'ha encantat també això de l'aigua "guapa" . Realment, quan tens set de la bona, és guapíssima!!
ResponEliminaGràcies a tu, per utilitzar-la de tant en tant i donar-li vida... Aquest descobriment va ser un dels moment feliços de la meva visita al born... M'encanta descobrir aquestes coses.
EliminaCarme, que tal! Doncs a mi "baladrer" em porta als Pastorets de Folch i Torres. El Lluquet li deia al Rovelló: calla, baladrer! I diria que no l'havia sentit mai més. No deu ser paraula de les comarques de Tarragona. Me la poso al sac, que per nosaltres totes són importants. Una abraçada.
ResponEliminaI tant que sí, totes són importants i totes són per compartir... A mi m'encanta aprendre i utilitzar paraules d'altres variants dialectals que no sòn la meva.
EliminaAl matí de Catalunya Ràdio fan un espai cada dia dedicat a l'origen de les paraules i és extraordinàriament interessant i curiós
ResponEliminaA veure si el pesco, doncs... Tinc uns horaris tan dispersos que se'm fa difícil seguir unes pautes horaries quotidianes... Cada dia tinc horaris diferents...
Elimina