dissabte, 28 de juny de 2014

Façana




L'estiu, en penombra, rere les persianes,
l'estiu, a la claror de les terrasses.

L'estiu, també, 
en el clarobscur de les hores errants
en la placidesa,
de totes les paraules que no direm.

L'estiu, com una capseta per obrir.

33 comentaris:

  1. Un estiu que fa goig de viure, en definitiva. :-)

    ResponElimina
  2. Jo, si pot ser, rere les persianetes i que passi airet. Quan el sol vagi a fer nones ja baixaré a gaudir de la millor hora i, si pot ser, provar un nou sabor a la geladeria ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les persianes m'agraden molt i donen una llum imuna penombra precioses...

      Elimina
  3. aixi si persianes baixades que el sol escalfa molt , l'aire passa igualment entre els llistons de fusta

    ResponElimina
  4. Delicadesa en els mots, delicades en el dibuix. M'agrada mirar-me la translació de l'esbós a l'aquarel·la. De la idea a la concreció, amb un poètic bell peu de pàgina.

    ResponElimina
  5. Jo comence a obrir-la d'ací a no res, la capseta de l'estiu. Esponerós arbre inundant l'aquarel·la. M'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una morera, aquesta façana és d'una casa del Fossar de les moreres... I l'arbre no podia ser d'una altra mena.

      Bon estiu, preciosa! T'esperem a la tornada.

      Elimina
  6. Sí, sí però darrere les persianes, l'aire condicionat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A molts llocs sí, a casa meva, no... No m'entusiasma l'aire acondicionat, al menys per tenir -lo sempre...

      Elimina
  7. M'agrada la simplicitat de la línia del teu dibuix i m'encanten els colors de la teva aquarel·la ;)
    A risc de fer-me pesat... Per quan una exposició?
    Jo t'espero a la meva de fotos de Ciutadella. Quan et vagi bé ;)
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva exposició... Em feu somriure cada cop que m'ho diu algú... No, no, no serà.

      La teva, sí que m'agradarà veure-la. A veure si sé muntar-m'ho per arribar-me a Santa Coloma.

      Una abraçada

      Elimina
  8. I no sabrem que ens hi té guardat dins d'aquesta capseta, esperem que sorpreses agradables...
    M'agraden els dos dibuixos, el de línia fina i l'acolorit, podria ser un dia núvol i un dia assolellat...
    Jo prefereixo les persianes baixades, que l'aire condicionat.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que la capseta tingui coses bones... Jo també prefereixo la penombra a l'aire condicionat...

      Bon vespre de dissabte, M Roser.

      Elimina
  9. Abans d'obrir la capseta de l'estiu, la flaire del poema ens fa endevinar que serà bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si l'encerta doncs aquesta flaire del poema... Hi posarem tot el que calgui per passar-lo el millor possible.

      Elimina
  10. Bonic perquè si! Té moviment i frescor.
    L'estiu una capseta plena de claror, de lleure, de calor...

    ResponElimina
  11. Em fas recordar quan els estius eren llaaaaargs, i feia més calor, i hi havia més cigales estripant els silencis, i les migdiades eren plàcides en la penombra de les persianes, i les veïnes cosien roba tot escoltant la radionovel·la... Tot era lent, i plàcid. Ai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, estava preparant un altre post, i em venia de gust seguir amb el tema de l'estiu... estava rumiant-hi quan ha arribat el teu comentari i em sembla que m'enduré la idea de quan els estius eren llaaaaaargs... m'has regalat un altre post... gràcies. Quins records!!! Realment els estius eren llargs i plàcids i marcaven sempre un abans i un després. Eren la frontissa del canvi, de curs, d'escola, de lloc de viure, a vegades. Ara un estiu és un instant que no canvia res de res... Ai, a veure si ja em faig el post, aquí! ;)

      Elimina
    2. Ostres, el comentari del Joan també m'ha dut a la memòria estius com els que esmenta! Quins records, i com necessitem aquella placidesa per intentar, de tant en tant, sobreviure!

      Elimina
    3. A vegades els records ens la porten, la placidesa. Només a vegades. Altres ens porten massa nostàlgia. Els records s'han d'admisistrar molt bé segons les necessitats del moment. Per sobreviure, s'ha d'intentar tot...

      Una abraçafa, Montse!

      Elimina
    4. Abraçada, volia dir, que no et fessis mal amb la efa!!!

      Elimina
    5. Tens raó, Carme. Però els records de què parla el Joan en transporten a una època molt feliç d'infantesa, a ca la iaia, i per això només he pensat en una placidesa que ara em faria molta falta. Però és ben cert que els records són una arma de doble tall i que cal administrar-los molt bé... Tot i fer-ho, de vegades ens fan mal...
      Per cert, la "f" de més m'ha recordat un joc més d'aquestes etapes tan plàcies d'estiu: m'encantava fabricar-me crosses i anar fent el coix amb la cama entortolligada al pal... :) La "f" s'assembla a la crossa! :)
      Una altra abraçada!

      Elimina
    6. M'agrada molt que m'expliquis aquests records, per a mi desconeguts... jo no vaig anar gaire a ca la iaia. Una àvia va morir el mateix any que jo vaig néixer i a casa de l'altra àvia hi anàvem, just per celebracions de Santa o de festa Major... un dinar 3 o 4 cops a l'any i prou.

      Ara que sóc àvia, trobo a faltar aquests records i aquestes referències que molta gent expliqueu.

      Doncs així la efa no la trec del tot, l'aprofites per jugar a fer-te crosses en el record... ;) he, he, he...

      Una abraçada més forta encara, ara que vas coixa... ;)

      Elimina
  12. M'has fet venir la sensació de fresqueta que es nota sota una persiana com la que has dibuixat...Posada sobre la barana del balcó... Jo era petita i d'això ja fa molts anys...han tornat tots els bons records d'aquells dies d'estiu!!...Gràcies pel regal.
    Esperem que aquesta "capseta per obrir" estigui plena de colors, alegria i silencis per poder-los gaudir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobre la barana del balcó per separar-la una mica i que passés l'aire...

      Que sigui agradable i bonic, tambè per a tu, el contingut de la capseta.

      Una abraçada.

      Elimina
  13. per mi ja pot passar, però de llarg, l'estiu :)
    No així el teu poema ni el teu dibuix. M'agrada veure com canvia el dibuix, l'abans i el després, el traç i el color.
    Peonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada el canvi d'estacions, cadascuna quan arriba em ve de gust... Després pot arribar a cansar si es passa molt de calor o de fred.

      Gràcies, bruixeta!!!

      Elimina
  14. Un estiu fet de clarobscurs, com la vida, perquè l'estiu és més vida que mai, encara que la calor t'aixafi.

    ResponElimina
  15. A mi m'encanta la llum, no la calor (ni el fred, perquè em faig gran), així que en les hores fortes de sol tanco les persianes i m'agrada aquesta penombra per relaxar-me i deixar volar la imaginació.
    Quan obri la capseta de l'estiu, espero trobar-hi nous colors, nous aromes, noves textures, nous sabors, noves paraules i bells silencis que em sorprenguin una mica cada dia.

    Bon estiu, preciosa!
    Bessets ♥

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari