L'estiu, en penombra, rere les persianes,
l'estiu, a la claror de les terrasses.
L'estiu, també,
en el clarobscur de les hores errants
en la placidesa,
de totes les paraules que no direm.
L'estiu, com una capseta per obrir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un estiu que fa goig de viure, en definitiva. :-)
ResponEliminaEsperem-ho!
EliminaJo, si pot ser, rere les persianetes i que passi airet. Quan el sol vagi a fer nones ja baixaré a gaudir de la millor hora i, si pot ser, provar un nou sabor a la geladeria ;-))
ResponEliminaLes persianes m'agraden molt i donen una llum imuna penombra precioses...
Eliminaaixi si persianes baixades que el sol escalfa molt , l'aire passa igualment entre els llistons de fusta
ResponEliminaAixí, així...
EliminaDelicadesa en els mots, delicades en el dibuix. M'agrada mirar-me la translació de l'esbós a l'aquarel·la. De la idea a la concreció, amb un poètic bell peu de pàgina.
ResponEliminaMoltes gràcies, Jordi!!!
EliminaJo comence a obrir-la d'ací a no res, la capseta de l'estiu. Esponerós arbre inundant l'aquarel·la. M'agrada.
ResponEliminaÉs una morera, aquesta façana és d'una casa del Fossar de les moreres... I l'arbre no podia ser d'una altra mena.
EliminaBon estiu, preciosa! T'esperem a la tornada.
Sí, sí però darrere les persianes, l'aire condicionat.
ResponEliminaA molts llocs sí, a casa meva, no... No m'entusiasma l'aire acondicionat, al menys per tenir -lo sempre...
EliminaM'agrada la simplicitat de la línia del teu dibuix i m'encanten els colors de la teva aquarel·la ;)
ResponEliminaA risc de fer-me pesat... Per quan una exposició?
Jo t'espero a la meva de fotos de Ciutadella. Quan et vagi bé ;)
Una forta abraçada
La meva exposició... Em feu somriure cada cop que m'ho diu algú... No, no, no serà.
EliminaLa teva, sí que m'agradarà veure-la. A veure si sé muntar-m'ho per arribar-me a Santa Coloma.
Una abraçada
I no sabrem que ens hi té guardat dins d'aquesta capseta, esperem que sorpreses agradables...
ResponEliminaM'agraden els dos dibuixos, el de línia fina i l'acolorit, podria ser un dia núvol i un dia assolellat...
Jo prefereixo les persianes baixades, que l'aire condicionat.
Bon vespre, Carme.
Esperem que la capseta tingui coses bones... Jo també prefereixo la penombra a l'aire condicionat...
EliminaBon vespre de dissabte, M Roser.
Abans d'obrir la capseta de l'estiu, la flaire del poema ens fa endevinar que serà bo.
ResponEliminaA veure si l'encerta doncs aquesta flaire del poema... Hi posarem tot el que calgui per passar-lo el millor possible.
EliminaBonic perquè si! Té moviment i frescor.
ResponEliminaL'estiu una capseta plena de claror, de lleure, de calor...
A veure què surt...
EliminaEm fas recordar quan els estius eren llaaaaargs, i feia més calor, i hi havia més cigales estripant els silencis, i les migdiades eren plàcides en la penombra de les persianes, i les veïnes cosien roba tot escoltant la radionovel·la... Tot era lent, i plàcid. Ai!
ResponEliminaAra, estava preparant un altre post, i em venia de gust seguir amb el tema de l'estiu... estava rumiant-hi quan ha arribat el teu comentari i em sembla que m'enduré la idea de quan els estius eren llaaaaaargs... m'has regalat un altre post... gràcies. Quins records!!! Realment els estius eren llargs i plàcids i marcaven sempre un abans i un després. Eren la frontissa del canvi, de curs, d'escola, de lloc de viure, a vegades. Ara un estiu és un instant que no canvia res de res... Ai, a veure si ja em faig el post, aquí! ;)
EliminaOstres, el comentari del Joan també m'ha dut a la memòria estius com els que esmenta! Quins records, i com necessitem aquella placidesa per intentar, de tant en tant, sobreviure!
EliminaA vegades els records ens la porten, la placidesa. Només a vegades. Altres ens porten massa nostàlgia. Els records s'han d'admisistrar molt bé segons les necessitats del moment. Per sobreviure, s'ha d'intentar tot...
EliminaUna abraçafa, Montse!
Abraçada, volia dir, que no et fessis mal amb la efa!!!
EliminaTens raó, Carme. Però els records de què parla el Joan en transporten a una època molt feliç d'infantesa, a ca la iaia, i per això només he pensat en una placidesa que ara em faria molta falta. Però és ben cert que els records són una arma de doble tall i que cal administrar-los molt bé... Tot i fer-ho, de vegades ens fan mal...
EliminaPer cert, la "f" de més m'ha recordat un joc més d'aquestes etapes tan plàcies d'estiu: m'encantava fabricar-me crosses i anar fent el coix amb la cama entortolligada al pal... :) La "f" s'assembla a la crossa! :)
Una altra abraçada!
M'agrada molt que m'expliquis aquests records, per a mi desconeguts... jo no vaig anar gaire a ca la iaia. Una àvia va morir el mateix any que jo vaig néixer i a casa de l'altra àvia hi anàvem, just per celebracions de Santa o de festa Major... un dinar 3 o 4 cops a l'any i prou.
EliminaAra que sóc àvia, trobo a faltar aquests records i aquestes referències que molta gent expliqueu.
Doncs així la efa no la trec del tot, l'aprofites per jugar a fer-te crosses en el record... ;) he, he, he...
Una abraçada més forta encara, ara que vas coixa... ;)
M'has fet venir la sensació de fresqueta que es nota sota una persiana com la que has dibuixat...Posada sobre la barana del balcó... Jo era petita i d'això ja fa molts anys...han tornat tots els bons records d'aquells dies d'estiu!!...Gràcies pel regal.
ResponEliminaEsperem que aquesta "capseta per obrir" estigui plena de colors, alegria i silencis per poder-los gaudir.
Una abraçada.
Sobre la barana del balcó per separar-la una mica i que passés l'aire...
EliminaQue sigui agradable i bonic, tambè per a tu, el contingut de la capseta.
Una abraçada.
per mi ja pot passar, però de llarg, l'estiu :)
ResponEliminaNo així el teu poema ni el teu dibuix. M'agrada veure com canvia el dibuix, l'abans i el després, el traç i el color.
Peonets!
A mi m'agrada el canvi d'estacions, cadascuna quan arriba em ve de gust... Després pot arribar a cansar si es passa molt de calor o de fred.
EliminaGràcies, bruixeta!!!
Un estiu fet de clarobscurs, com la vida, perquè l'estiu és més vida que mai, encara que la calor t'aixafi.
ResponEliminaA mi m'encanta la llum, no la calor (ni el fred, perquè em faig gran), així que en les hores fortes de sol tanco les persianes i m'agrada aquesta penombra per relaxar-me i deixar volar la imaginació.
ResponEliminaQuan obri la capseta de l'estiu, espero trobar-hi nous colors, nous aromes, noves textures, nous sabors, noves paraules i bells silencis que em sorprenguin una mica cada dia.
Bon estiu, preciosa!
Bessets ♥