Cercar-nos, en el bosc espès dels silencis que bressolen les ombres. De vegades en indrets desprotegits, i buits. I trobar-nos, aleatòriament, en un raig de llum efímer i solitari.
Abans d'ara, tots els mons dels colors més vius eren a les mans.
Després d'ara, els llapis de colors seran aquarel·lats, suaus, difuminats, amb menys intensitat.
Com la bellesa fràgil de les branques seques, com la fusta vella que cal reparar,com la porta que encara es pot obrir. Rescatarem besos imaginats entre els llençols. De quan vetllàvem racons de tendres rebrecs que encetaven la nit.
PD: inspirat en aquest poema
Preciosíssim!
ResponEliminaMoltes gràcies, Noves Flors!!!
EliminaEt mous bé amb qualsevol tècnica. La textura de la fusta l'has clavada. Et felicite.
ResponEliminaEl color no m'acaba de convèncer, però... gràcies de totes maneres, per veure el got mig ple.
EliminaEls dies de vent la branca gratarà la fusta per a que l'obris de bat a bat.
ResponEliminaM'encanta obrir les portes de bat a bat i les finestres...
Eliminaun poema preciós... jo en quedo amb aquest vers "I trobar-nos, aleatòriament, en un raig de llum efímer i solitari."
ResponEliminaAquest dies en faria falta retrobar-me amb algú en aquest raig de llum...
A vegades és tot prou intangible, bruixeta... aquests retrobaments ...
EliminaSuau, tendre, amb la delicada fragilitat de les branques no menys belles. Així veig aquest post, com hi veig la mà que l'ha fet.
ResponEliminaBellíssim, Carme.
Aferradetes :)
Moltíssimes gràcies, lluneta... que tu diguis que és bellíssim, m'afalaga...
EliminaAferradetes :)
Quanta nostàlgia, quanta tendresa, quanta bellesa... "Rescatarem besos imaginats entre els llençols..." Sempre que imaginar no ens facin més mal, amiga!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Cert, estimada Montse, hem de saber distingir quan imaginar és un regal i quan fa mal... i aleshores deixar de fer-ho. Una abraçada còmplice.
EliminaEl temps matissa els colors de la vida!
ResponEliminaCanvi de look Carme? M'agrada l'aspecte que té la pàgina, sempre m'han fascinat els núvols!
Els núvols són un dels meus àmbits preferits... Me n'he fet un tip d'estar als núvols!!,
EliminaSi ens cerquem al bosc dels silencis, sempre ens podem trobar en alguna clariana on ens parli un raig de lluna...
ResponEliminaPer ser una branca e primavera hi hauries de pintar flors i ales noves...
M'agrada molt aquesta tècnica de colors suaus i difuminats!
Bon vespre, Carme.
Quan una branca és seca, és seca... Que vols fer-hi?
EliminaAquests colors no m'acaben de convèncer del tot, els trobo una mica bullits, però em consola que t'agradin...
Bona nit, M Roser!
Us he llegit allà i t'he llegit aquí i he viatjat a una pau feta de cada sentiment que batega en els vostres poemes. Impressionant, Carme, poder expressar així.
ResponEliminaM'afalaga que t'agradi, dona dels sentiments intensos.
EliminaPau... Si em dius que hi ha pau en aquest viatge, doncs és com si tot tingués més sentit que mai.
Em sap greu ara tancar la pàgina i no tenir-vos a l'abast per poder llegir-vos en qualsevol instant, tenir-vos més a la mà,
ResponEliminaNomés és un poema ... Pots tornar demà, de nou... Gràcies per les teves paraules
Elimina"De quan vetllàvem racons de tendres rebrecs que encetaven la nit." És preciós... Tu sí que pintes bé!
ResponEliminaGràcies, Irene, jo et torno la frase: tu sí que dibuixes bé!!!
EliminaQue bé escrius! No té pèrdua aquesta entrada. Els llapis tenen molta intensitat, diguis el que diguis.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Helena!!! En tres frases em regales tones d'autoestima i de felicitat.
EliminaDins de l'escrit ens expliques el procediment emprat pel dibuix... i és que, ho facis com ho facis, et surt bé... Tens màgia, CARME, de veritat :-)
ResponEliminaSí, són llapis aquarel.lats... Els tons de la fotografia no erengaire forts, eren clarets, tot i així a mi m'hi van quedar massa. Gràcies, Assumpta. :-)
Elimina