 |
| Una proposta de la Roser Caño |
Només el mar i el cor.
I els jocs de llum del sol i els ulls.
Descarrega't la motxilla,
despulla't i gaudeix.
És massa pesat el teu equipatge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El mar, el cor, la llum del sol, la nuesa... molt adient per la nit (i matinada) de Sant Joan.
ResponEliminaEm fa una mica de nosa, tot això al mig de la platja... he, he, he... Bona revetlla!
EliminaAquest escenari sembla molt adient per desfer-se del pes de la motxilla que qualsevol de nosaltres porta a l'esquena.
ResponEliminaMolt adient... però hi ha gent que s'entesta en portar la casa a sobre.
EliminaÉs difícil deslliurar-nos del pesat equipatge que sovint carreguem però està bé intentar-ho i aconseguir-ho ni que només sigui temporalment. :-)
ResponEliminaPer una estoneta, un oasi de pau i de descàrrega. :)
Eliminacom menys necessites,
ResponEliminamés poema ets
Un dia, serem poemes purs... :) gràcies Jordi!
Eliminaaixò deslliurem-nos del farcell .....bon microconte macroestieuenc
ResponEliminaDescansem, deslliurem-nos!!!
EliminaAh, si pogués descarregar la motxilla! Jo necessite una mica de pau d'esperit.
ResponEliminaTe la desitjo de tot cor, que la puguis aconseguir aviat...
EliminaÉs un llit!!... Ostreeeeeees què bé s'hi deu estar! Estiradet a la platja, amb música... i SENSE SORRA!! còmodament, amb un matalàs com cal ;-))
ResponEliminaEts optimista... la sorra arriba a tot arreu... envaeix qualsevol objecte que es posa sobre seu... he, he, he...
EliminaLa recepta que em demanaves:
ResponEliminahttp://www.tv3.cat/cuines/recepta/coca-amb-tonyina-de-sant-joan/4812
Que ràpida, Noves Flors!!! Moltíssimes gràcies per dur-la fins aquí!!!
EliminaUna abraçadeta consoladora.
Menys és més. Però el bagatge ajuda.
ResponEliminaMenys és més.
EliminaAjuda o desajuda... a vegades de tot.
Moltes gràcies, Carme! Un microconte preciós, m'agrada la imatge de "Despullar-se de la motxilla i gaudir".
ResponEliminaGràcies, Roser!!!
EliminaN'aprenc, poc a poc, però és molt agradable no portar pes ...
ResponEliminaBona aportació has feta, Carme.!!
Bona revetlla!
Bessets ♡
I tant que sí, molt agradable!!!
EliminaUna abraçadeta, bonica!!!
Tens raó, portem la motxilla massa plena de coses que no necessitem...Jo amb les imprescindibles i afegiria la lluna , un estel, les il·lusions...
ResponEliminaBona Revetlla, Carme.
La portem, encara que alguns no voldríem, i la rebaixem mica en mica de pes, però la portem encara massa plena.
EliminaBon cap de setmana.
passo i m'empapo de colors, de lletres i d'imatges
ResponEliminaa canvi t'hi deixo mil petons...
sargantana
Mil petons de tornada sargantaneta...
EliminaJa veus, Carme, tots estem d'acord amb els pesos excessius, però com costa desfer-se'n.
ResponEliminaBona revetlla entre els focs purificadors!
Com costa, com costa...
Eliminajo vull poder llençar la motxilla al mar i que les aigües se l'emportin molt lluny...
ResponEliminaA veure si ho aconsegueixes, bruixeta...
EliminaLlençar la motxilla molt lluny.
ResponEliminaVoldria saber en aquests moments que n'esta susurrant la mar.
Tarda sense orenetes.
Escolta'l bé fins i tot a distància diu coses, el mar....
Elimina