El sol ens descobria partícules aparentment amagades a l'aire. I la llum prenia cos i ens deixava rastre d'estrelletes sobre la pell. Amb el dit les recollies del meu braç, i com més en recollies més n'hi havia. El teu dit a la meva pell, em fa dona de llum.
Genial!.
ResponEliminaGràcies!
EliminaSí que ho ets, sí, una dona de llum. :)
ResponEliminaGràcies de nou!
EliminaTots tenim llum algunes vegades i ens en fa falta unes altres... Abraçades. :)
El sol que il·lumina el teu braç, les estrelletes, són com la creativitat.
ResponEliminaLa creativitat... Quina idea més maca!
Eliminaquanta llum i les estrelles a la pell! un univers molt poètic i humà!
ResponEliminaTot un univers a flor de pell.
EliminaQue adient, avui que fa un dia assolellat i clar! Sembla que vegi els estrelletes sobre la pell humida
ResponEliminaSi les veus és que les tens!! Segur!! :)
EliminaQuina Il·lusió ser una dona de llum, tan parlar de les dones d'aigua i veig que tenen unes cosines germanes també molt poètiques...I aquesta terrasata també és un sol...
ResponEliminaVeig que t'ha sortit l'anunci d'un post que no apareix per enlloc( un de dues casetes molt boniques)... A mi la setmana passada també em va passar , però ara ja l'he recuperat...
Petonets, Carme.
Em van sortir les casetes sense cap text i les vaig tornar enrere... Ja sortiran!
EliminaPetonets!
La llum descobreix coses ben boniques, però calen un ulls savis que les sapiguen veure...
ResponEliminaSavis o una mica massa somiadors... Gràcies, guapa!
EliminaSempre he pensat que les dones sou éssers de llum, en la penombra d'un terpe cobert d'enfiladisses oloroses i acolorides i aneu deixant un rastre de molles de claror per seguir en la calidesa dels dies.
ResponEliminaQue preciós és això que dius, poeta! Com a dona que sóc, t'ho agraeixo profundament. Gràcies!
EliminaBona nit, dona de llum, la dels dibuixos preciosos, la que il·lumines les nostres vides des del teu Racó amb partícules d'optimisme!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Una forta abraçada, Montse... Bona tarda de diumenge, amb tot l optimisme que ens puguem inventar.
EliminaImagino una situació on es podrien dir aquestes paraules. I anyoro no tenir-la.
ResponEliminaT'entenc molt bé, a vegades no la tinc i me la invento...
EliminaEl temps de terrasses ja està inaugurat! Ara cal viure-hi els moments dolços.
ResponEliminaEls aprpfitarem fins a la darera gota, Laura!
EliminaMolta llum i sense la por del maleit rebut, aquesta no gasta ni desgasta
ResponEliminaLa llum de les carícies es multiplica sense cap mena de cost en euros..
Eliminaportes la llum per allà on passes :)
ResponEliminaTambé en recullo d'allà on passo, de la gent que em trobo... Gràcies bruixeta.
EliminaResplendeix de bonic i ben escrit!
ResponEliminaGràcies, Glòria!
EliminaDona de llum: molt encertada la comparació entre el polsim il·luminat pel sol i les carícies.
ResponElimina