 |
| Finestra i balcó a Carlux |
Sempre hi sóc, amb els finestrons oberts i els vidres tancats per protegir-me de la intempèrie. La cortina de ratlles, és només una cortina que s'obre amb un sol gest d'una mà. Ja no importen ni els mots ni els senyals de fum inexistents, ni aquells silencis antics que m'eixordaven cada capvespre. M'importa més somriure i sobretot acollir la vida. Si t'acostes, amb els ulls oberts a la vida, el sol que m'entra pels vidres, t'arribarà en un reflex... i la vida farà pampallugues de llum, entre els teus ulls i els meus.
Només acostar-m'hi, ja m'arriba "aquest reflex de sol dels teus vidres".
ResponEliminaA mi també m'agrada més"somriure i acollir la vida" segons bé i de la millor manera possible i gaudir de les seves "pampallugues de llum"...
Molt maca aquesta descripció del teu espai.
Gràcies per compartir aquesta "Finestra i Balcó"
Una abraçada.
Una abraçada, Montse, moltes gràcies per saber rebre aquest reflex de vida...
EliminaNo puc dir res sense espatllar el Moment de hui.
ResponEliminaBon dia, Carme!
Què dius d'espatllar? No hi ha cap post que s'espatlli per un comentari... I menys si es divertit...
EliminaEls vidres són necessaris per protegir-se de la intempèrie. I per obrir-los de bata a bat així que arriba el bon temps.
ResponEliminaAra ès un plaer poder tenir els vidres oberts... Sobretot a la nit.
EliminaÉs bo de conservar les finestres obertes tota la vida.
ResponEliminaPotser sí...
EliminaFinestres que ens protegeixen, però que no ens aïllen i els ulls ben oberts per omplir-los de llum.
ResponEliminaTant de bo siguem capaços de fer-ho.
EliminaConvida a acostar-s'hi, sens dubte.
ResponEliminaTrobar el nostre lloc i saber explicar als altres quin és aquest lloc, no amb la intenció de fer-nos inaccessibles sinó amb voluntat de fer-nos respectar.
ResponEliminaM'atrau molt la teva aquarel.la i el lloc on estàs.
Gràcies nina, m'alegro que t'agradin les dues coses...
EliminaTens raó, Carme, la cortina de ratlles té ben poca rellevància, només cal un gest molt senzill per fer-la desaparèixer... És molt més important aquest somriure que cridarà més somriures, i que fondrà el glaç dels records que ja no calen... Sense voluntat de fer-te la pilota, Carme: cada dia dibuixes més bé!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Moltes gràcies, bonica, el somriure finalment és el que importa. Una abraçada ben forta.
EliminaPels vidres del balcó t'entrarà el sol de ple, i a més si podrà reflectir tothom...Pels de la finestra tu pots triar qui si pot reflectir, segons el moment o l'afinitat, només cal obrir o tancar les cortines...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Anirem combinant l'obertura i tancament decles cortines, segons la necessitat...
EliminaBona nit M Roser
Una finestra de l'ànima. Un dibuix molt maco!
ResponEliminaLes reconeixes, oi? Les finestres, vull dir, aix... No, finestres, no, que hi ha el balcó, el balcó!!! O balconet...
EliminaCinc ratlles que conviden a la festa de la vida, perquè la vida, amb les seves alegries i les seves tristeses, si l'acollim com tu assenyales, és sempre una festa.
ResponEliminaTant de bo poguéssim sentir sempre que la vida és una festa. Moltes vegades per més que m'hi esforci no ho aconsegueixo... Però si fem veure que sí... Ja tenim algu a cosa de guanyat.
EliminaObrir els vidres i les cortines per que l'estiu ens invadeixi amb la lleva llum i els seus colors.
ResponEliminaHo obrirem tot, doncs...
Elimina