.JPG)
Dels espais petits i dels temps petits també cal tenir-ne cura.
.JPG)
Una torratxa amb flors vermelles penjava prop dels minuts, perquè semblessin hores.
Els iris blaus creixien vora de les paraules per perfumar-les de violeta.
La cortina sempre oberta per acaronar la claror que ens envolta.
En el silenci no sentirem la tanca que ens separa...
En un espai petit guardaré tot de petits moments que visc perquè m'arriben de tu. Només em cal un espai petit, molt petit, perquè la teva immensitat és en l'ànima i no necessita un lloc físic on estar.
ResponEliminaI en tindré cura, com un preciós regal que m'apropa a tu tot i tenir-te lluny.
Sentir-se a prop encara que siguem lluny és un gran privilegi que compartim, Mònica.
EliminaMés que una caseta, un refugi per amagar-s'hi lluny de mirades i estar segur.
ResponEliminaUn refugi on amagar-se... A vegades em faria falta.
EliminaJo vull una caseta petitoneta com aquesta per guardar-hi els meus records més bells.
ResponEliminaUna per a tu i una per a mi, fa?
EliminaI una per mi, si us plau! :-)
EliminaI tant! :)
EliminaUn poema i unes aquarel·les de conte...
ResponEliminaGràcies, m'agraden els contes!
EliminaUn espai així convida a tenir-ne cura, jo amb una caseta com aquesta seria ben feliç! La segona versió m'encanta :)
ResponEliminaGràcies, Sílvia!!?
EliminaSempre m'han agradat les coses petites, els detalls subtils ... diuen que els bons perfums són als flascons petits ... potser perquè em sento tan petita davant de la bellesa que m'envolta, que és molta i de vegades es presenta en xicotets lliuraments, com els que ens regales tu.
ResponEliminaM'encanta aquesta caseta petita!!
Bona tarda, preciosa! ... Aferradetes! ✿
ρς: tinc un problema amb les actualitzacions, aquí diu que l'has publicat a les 8:30 i al meu blog em diu que fa 43 minuts ☹
Moltes gràcies, bonica!! Sí, s'ha publicat a les 8:30... Coses de blogger, no t'amoïnis... Més val tard que no pas mai.
EliminaUna caseta molt bufona, potser és la dels nans del conte de la Blancaneus...Es veu tan cuidada i polida, que també podria ser la casa d'una petita fada...Em quedo amb la primera que has dibuixat!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Si és la casa d'una petita fada, m'esperaré que surti per demanar-li algun desig...
EliminaLa primera és amb llapis de colors!!!
EliminaM'encanta el primer vers. I els dibuixos m'agraden tots dos.
ResponEliminaMoltes gràcies, Loreto una abraçada!
EliminaTan petita com una casa de nines, on la porta oberta ens torna a assaborir un temps aturat a la infantesa.
ResponEliminaUna façana on tot és porta, fa molta gràcia i curiositat...
EliminaTens raó ens torna a algun lloc de la infantesa...
Petita i acollidora. Un racó per ser feliç, no fa falta gaire cosa més.
ResponEliminaM'hagués agradat veure la porta oberta... :)
EliminaEn el silenci que envolta la poesia, podrem volar una mica.
ResponEliminaUn bon lloc per volar...
EliminaCasetes petites, per persones que aprecien les coses petites... que, en realitat, són les més importants :-)
ResponEliminaLes coses de mida petita, sempre ens connecten amb sensacions tendres, dolces, com de la infantesa...
EliminaLes cases petites són més fàcils de cuidar, i més agraïdes... Com la teua aquarel·la, és preciosa :)
ResponEliminaGràcies, Ximo!!!
EliminaA les cases petites hi sól haver-hi molt d'amor.
ResponElimina