dimarts, 3 de juny de 2014

La casa més petita


Dels espais petits i dels  temps  petits també cal tenir-ne  cura.


Una torratxa amb flors vermelles penjava  prop dels minuts, perquè semblessin hores.
Els iris blaus creixien  vora de les paraules per perfumar-les de violeta.
La cortina sempre oberta per acaronar la claror que ens envolta.
En el silenci no sentirem la tanca que ens separa...


30 comentaris:

  1. En un espai petit guardaré tot de petits moments que visc perquè m'arriben de tu. Només em cal un espai petit, molt petit, perquè la teva immensitat és en l'ànima i no necessita un lloc físic on estar.
    I en tindré cura, com un preciós regal que m'apropa a tu tot i tenir-te lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sentir-se a prop encara que siguem lluny és un gran privilegi que compartim, Mònica.

      Elimina
  2. Més que una caseta, un refugi per amagar-s'hi lluny de mirades i estar segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un refugi on amagar-se... A vegades em faria falta.

      Elimina
  3. Jo vull una caseta petitoneta com aquesta per guardar-hi els meus records més bells.

    ResponElimina
  4. Un poema i unes aquarel·les de conte...

    ResponElimina
  5. Un espai així convida a tenir-ne cura, jo amb una caseta com aquesta seria ben feliç! La segona versió m'encanta :)

    ResponElimina
  6. Sempre m'han agradat les coses petites, els detalls subtils ... diuen que els bons perfums són als flascons petits ... potser perquè em sento tan petita davant de la bellesa que m'envolta, que és molta i de vegades es presenta en xicotets lliuraments, com els que ens regales tu.
    M'encanta aquesta caseta petita!!

    Bona tarda, preciosa! ... Aferradetes! ✿

    ρς: tinc un problema amb les actualitzacions, aquí diu que l'has publicat a les 8:30 i al meu blog em diu que fa 43 minuts ☹

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, bonica!! Sí, s'ha publicat a les 8:30... Coses de blogger, no t'amoïnis... Més val tard que no pas mai.

      Elimina
  7. Una caseta molt bufona, potser és la dels nans del conte de la Blancaneus...Es veu tan cuidada i polida, que també podria ser la casa d'una petita fada...Em quedo amb la primera que has dibuixat!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és la casa d'una petita fada, m'esperaré que surti per demanar-li algun desig...

      Elimina
    2. La primera és amb llapis de colors!!!

      Elimina
  8. M'encanta el primer vers. I els dibuixos m'agraden tots dos.

    ResponElimina
  9. Tan petita com una casa de nines, on la porta oberta ens torna a assaborir un temps aturat a la infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una façana on tot és porta, fa molta gràcia i curiositat...

      Tens raó ens torna a algun lloc de la infantesa...

      Elimina
  10. Petita i acollidora. Un racó per ser feliç, no fa falta gaire cosa més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hagués agradat veure la porta oberta... :)

      Elimina
  11. En el silenci que envolta la poesia, podrem volar una mica.

    ResponElimina
  12. Casetes petites, per persones que aprecien les coses petites... que, en realitat, són les més importants :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses de mida petita, sempre ens connecten amb sensacions tendres, dolces, com de la infantesa...

      Elimina
  13. Les cases petites són més fàcils de cuidar, i més agraïdes... Com la teua aquarel·la, és preciosa :)

    ResponElimina
  14. A les cases petites hi sól haver-hi molt d'amor.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari