.JPG)
La Gemma Lienas, que a més a més de ser escriptora té la botiga Xocolatíssim, va convidar a la Care Santos perquè ens parlés del seu llibre.
Desig de xocolata és un llibre encantador,que es llegeix amb ganes i amb plaer. Consta de tres parts ben diferents, lligades per una xocolatera...
La Primera part, situada en el temps actual, és una història amb uns personatges molt ben treballats, que s'entenen bé, que són creïbles i que desperten passions a favor o en contra. El Max, ai, el Max!! jo seria de les que admiren profundament en Max.
.JPG)
Mentre es parlava de la primera part, vam fer un tast de xocolata desfeta i un bombonet de gingebre. I amb les altres parts de la novel·la vam anar tastant altres varietats de xocolata.La Care Santos ens va explicar molt bé com es va documentar per les parts històriques de la novel·la i com buscant una informació n'hi sortien moltes de tant interessants o més que la que buscava i com es pensava si introduir-les o no en la novel·la que estava treballant.
La segona part, situada al segle XIX, a l'època de la industrialització de la xocolata, vam tastar un núvol i una trufa.
La Care també ens va parlar de la seva àvia, que va ser una història més afegida, que ens va fer gaudir com nens a qui se'ls explica un conte nou.
Les xocolates no corresponen a allò que vam tastar, sinó a les bossetes que jo vaig comprar a Xocolatíssim.
Però a veure, tu hi vas anar pel llibre o per la xocolata, hahaha! Així dóna gust anar a una presentació, però espero que no es posi de moda aquest format, perquè si no com presentaran 'Dos metres quadrats de sang jove'...?
ResponEliminaHome!!! Quines preguntes!!! Per la xocolata, està claríssim, he, he, he...
EliminaLa combinació de les dues coses era molt temptadora. I conèixer Xocolatíssim, al carrer Puigmartí, també em venia de gust.
Llegint el llibre, ja et venen ganes de menjar xocolata. Un diumenge al matí mentre el llegia, em vaig fer una xocolata desfeta, per continuar llegint més ambientada... No crec que llegint Dos metres quadrats de sang jove, et vinguin ganes de xuclar la sang... He, he, he... Quines comparacions!!!
Bon dia!!!
ResponEliminaMmmm, primer he repassat les bossetes, sóc molt xocolatera.
No he llegit res de la Care Santos, m'han deixat Habitaciones cerradas, suposo que aquest estiu el llegiré. Aquest Desig de xocolata té un títol irresistible i pel que dius és una bona lectura.
De crocant, de gingebre, d'avellanes senceres, d'ametlles a trossets, de taronja, de llimona. T'agradarsn molt si els tastes...
EliminaCrec que el llibre també t'agradarà.
T'he llegit amb molta atenció i mentre et llegia se m'anava dibuixant un somriure. Com pot ser que sempre facis coses tan interessants i aquest cop també tan llamineres!
ResponEliminaT'associo a moltes coses, ara a una més: la xocolata!. Totes bones, eh!
La xocolata em torna boja, Mònica! :D
EliminaEspero que sí, totes bones...
Dues de les millors coses de la civilització: la literatura i la xocolata. Cadascú que trïi l'ordre de preferència. Ara mateix em decantaria per la xocolata...
ResponEliminaAixí, de primer impuls... Però com trobaria a faltar els llibres si s,hagués de triar! Per sort no hem dectriar entre aquestes dues coses.
EliminaCarme, vaig acabar aquest llibre fa un mes i em va encantar tot, menys la darrera història, la més antiga. Comparada amb les altres és poc intensa, la veritat. Però el balanç global del llibre és bo. Escriu molt bé la Care Santos. Respecte a la xocolata, com tothom aquí, segons veig, jo també en sóc una apassionada. Fins aviat, Carme.
ResponEliminaL'última història és lleugera i rocambolesca, però a mi també em va agradar...
EliminaAix... La xocolata, quin invent, mareta meva!!! Fins aviat, Teresa.
Bona i ben buscada promoció de la botiga -i de la novel·la, de pas -.
ResponEliminaLes dues coses mereixen ser promocionades i no crec que decebin a ningú. (Ningú, no es pot dir mai, ja ho sé... És una expresió només)
EliminaEs poden ajuntar dos plaers tan exquisits , xocolata i llibres, sense ser pecat? Mmmmm que millor que llegir un bon llibre amb una tassa de xocolata calenta entre mans.....?
ResponEliminaSi fos pecat, jo seria la més gran pecadora... Una combinació perfecta!!!
EliminaOh!!! M'hauria encantat anar-hi!!!
ResponEliminaI tant! Estic segura que t'hauria encantat!
EliminaEstà molt bé això de combinar literatura amb llaminadures i si són de xocolata, mmm! Us en devíeu llepar els dits,
ResponEliminaentre capítol i capítol...
Petonets, Carme.
Ens en vam llepar els dits, literalment...
EliminaPetonets
Caram, tastet de xocolata!! si ve per Lleida hi vaig segur!!
ResponEliminaJo el tinc a casa esperant el seu moment, que segur que serà aviat.
Ja ens explicaràs, doncs...
EliminaM'agrada com escriu la Care Santos, vaig llegir "Habitacions tancades" i em va enganxar enseguida.
ResponEliminaAquest el tinc pendent de llegir i ho faré amb tastets de xocolata,-quina bona idea!- que també m'agrada molt.
Jo ara vull buscar altres llibres de la Care Santos, perquè m'ha agradat, buscaré "Habitacions tancades"
EliminaEm sembla una iniciativa diferent, molt original, sens dubte.
ResponEliminaNo totes les novel.les tenen un tema tan agradable com per treure'l de les pàgines i poder-lo tastar.
EliminaCarme! Jo l'estic llegint ara i m'encanta!!! Principalment perquè barreja dues de les meves grans passions, la xocolata i l'òpera.
ResponEliminaQuina trobada més xula no?
Un petó!
M'alegro que coincidim... A mi també m'ha encantat...
EliminaSí va ser una estona molt agradable! Hi havia poqueta gent, però va estar molt bé!
M'has fet venir ganes de llegir-lo i conèixer en Max! ja ja ja! patons!
ResponEliminaT'agradarà, n'estic segura. El llibre, vull dir, però crec que també en Max. Petonassos!
EliminaXocolaaaaaaaaaaaaataaaaaaaaaaa!!! :-))
ResponElimina:DDDDDDDD
EliminaQuina xulada!!! no m'estranya que fos un bocinet!!! m'has fet venir ganes de llegir el llibre :)
ResponEliminaTambé penso que t'agradarà el llibre i en canvi no estic tan segura que t'agradi en Max... Ja m'ho explicaràs.
Elimina