dimarts, 10 de juny de 2014

Carlux i els colors



I si...  I si el Tom-Tom, no ens hagués dut per  aquesta  carretera  secundària?

Li vam fer cas,  el Tom -Tom sempre té raó.  Li vam fer cas mentre  la nostra ment  viatjava més  de pressa  que el cotxe a dos objectius concrets. 

Mentrestant  passàvem  de llarg  pobles  i paisatges... però  alguna cosa  d'ells quedava  retinguda en nosaltres. Cap al tard quan tornàvem,  a tots  tres  se'ns va acudir tornar  a passar  per  Carluç (Carlux)  i va ser un bon final del dia. 

Si el Tom -Tom ens hagués  dut  per la carretera  més ràpida,  ara molts  dels meus  dibuixos  i  fotografies no serien aquí.  No existiria  ni el post Desig, ni La porta de les  glicines, ni Carlux a la llibreteta  vermella,  ni les  glicines de la tanca,  ni aquesta Carlux  en color. Ni un balcó que sortirà  un dia d'aquests.

 Al seu lloc  què  hi hauria?  Hagués quedat  buit? Hi hauria altres  coses?


41 comentaris:

  1. Quina satisfacció dona tot el que descobrim per pura casualitat!!...
    De vegades ens sap greu que les coses no passin com les havíem imaginat, però gairebé sempre m'he portat més d'una bona sorpresa al comprovar que el que definitivament he viscut ha estat molt més gratificant que el que havia planejat...
    Si no és una cosa, sempre n'hi haurà d'altres...Per a mi l'ingredient "sorpresa" sempre m'agrada i m'engresca!!
    Ja veig que hi ha "Tom-Toms" que tenen una màgia especial per portar-te per llocs bonics.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llocs bonics, són infinits... La casualitat és doble que hi arribis sense haver-ho planificat, i que en tornar-hi, sigui la darrera visita del dia i sense cap pressa... Aquest nostre Tom-tom, es especialista. Malgrat que té posada l'opció de trbobar l'itinerari més ràpid, a vegades es desprograma i busca e l més curt en quilòmetres, evncara que sigui per carreteres sense asfaltar. I nosaltres, el seguim, com si fos un nen trapella que té idees divertides, de tant en tant.

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  2. Tens un gran aliat en el Tom-Tom, doncs. Ell no s'equivoca, només decideix que la ruta més ràpida no sempre és la millor. Això és intel·ligència artificial. Deu ser que et coneix i sap per on t'ha de portar per inspirar-te? Potser no ho arribarem a saber, però jo estic segur que hauries trobat altres belleses per dibuixar i mostrar-nos aquí al teu racó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sí, que vagi on vagi i sigui on sigui, acabaré trobant alguna cosa per dibuixar i per escriure. No s' equivoca, no, nomès canvia d'opció quan cal

      Elimina
  3. El Tom Tom de vegades funciona bé, d'altres però, ens duu pel cami correcte.

    ResponElimina
  4. les casualitats de vegades ens porten a descobrir meravelles

    ResponElimina
  5. A vegades em pregunto què canviaria del meu passat si pogués tornar enrera. I llavors torno al present i veig el que tinc:fills, amics, aprenentatges. I sorgeix la pregunta: si canviés el passat què no tindria del meu present?. Tots seguim un GPS i és millor considerar-lo un aliat més o menys juganer i treure profit del camí que ens ha marcat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa dies que em volta pel cap aquesta possibilitat dels I si... no pas per penedir-me de res, sinó més aviat al revés, com un exercici literari de veure que tot a la vida de múltiples alternatives... (o gairebé tot).

      Elimina
  6. Ahir llegia que la felicitat no es pot planificar, en relació al que es va voler fer a la Rússia comunista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Planifiquem moltes coses, però la vida planifica pel seu compte... a vegades ens quedem amb un pam de nas. Ella guanya sempre.

      Elimina
  7. Segur que si no haguessis passat per aquests llocs hauries passat per altres i igualment els teus posts ( i nosaltres) n'haurien tret profit.
    És la màgia de l'atzar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també vull veure-ho així, Xavier. La màgia de l'atzar...

      Elimina
  8. Els designis del Tom-Tom són inescrutables i els dels humans que els seguim també. Però tu en treus un bon profit i el comparteixes :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més val posar-hi bona voluntat... I treure’ n una mica de profit...

      Elimina
  9. Qui ho anava a dir, que el Tom-Tom fóra la clau de la inspiració i les bones vivències? ;)

    Vicent

    ResponElimina
  10. Més que l'atzar és la màgia de saber mirar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies,
      Loreto, ja voldria jo tenir la màgia, la de saber mirar o qualsevol altra...

      Elimina
  11. En Tom és un expert en carreteres perdudes que passen per llocs molt bonics, especialment a França. Però sempre ens porta a lloc. Un dia l'hauràs de pintar també, crec que s'ho mereix

    ResponElimina
  12. Hem d'agrair al Tom aquestes marrades que t'han donat ocasió per fer aquests posts de racons encantadors que has compartit amb nosaltres i que hem pogut gaudir des de casa.
    Gràcies Tom, gràcies Carme :D

    ResponElimina
  13. Veig que vau fer una ruta preciosa, descobrint llocs amb molt d'encant...Quan menys t'ho esperes apareix darrera d'algun revolt tancat alguna petita meravella, que et deixa bocabadat i t'alegres d'haver fet aquella ruta i no una altra.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  14. De vegades val la pena deixar-se portar, amb indolència si cal.

    ResponElimina
  15. Al seu lloc què hi hauria? Hagués quedat buit? Hi hauria altres coses?

    Quan he llegit aquesta pregunta, el cor m’ha fet com un salt i he tingut, per uns instants, sensació de por, i una por molt gran, com si em trobés a la muntanya, sola, dalt d’un penya-segat, i hagués de seguir endavant però endavant no hi hagués res més que un gran buit. Un buit terrible.

    El cert és que no podem saber mai què hauria passat si enlloc de prendre una decisió, haguéssim fet una altre cosa...

    Si enlloc d’agafar el Camí A agafo el camí B... el Camí A queda tallat i es converteix en una mena de penya-segat com el que he visualitzat?

    Les decisions que NO prenem, acaben convertides en camins sense final? O són com llibres amb una història completa però que mai ningú NO llegirà perquè havien estat escrites per si les vivíem nosaltres?

    Uffff... En tot cas, m’agrada moltíssim l’aquarel•la. Això sí que ho tinc clar ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, crec que no forçosament ha de ser així, això del penya segat... Justament aquests dies m'estava plantejant de fer alguns contes plantejant aquesta possibilitat... "I sí... Seguit de qualsevol altra idea darrere pot proposar històries noves que no han passat, però que podrien haver passat... Un exercici que seria divertit, però que penso que al final no faré.

      Aquest "I sí... " qie plantejo aquí, realment seria tot just un final de dia diferent... Potser a aquest sí que m'hi enganxi... Com un joc... Com els "si fossis" de l'any passat que me'n va agafar com una adicciò... He, he, he...

      Elimina
    2. Un joc per l'estiu! ;-) Si ho fas, jo participo!!!

      Elimina
  16. Per cert, he deduït que Tom-Tom és un GPS... Tots li dieu així??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és un GPS... Un tipus de GPS. No sabria dir-te si és la marca o el model, però ho posa ben claret amb lletres, sota la pantalla TOM TOM. És un GPS popular, senzill i no massa car.

      Elimina
    2. hehehehe... "nunca te acostarás sin saber una cosa más"
      http://blog.tmcnet.com/blog/tom-keating/gps/new-tomtom-one-gps.asp

      Elimina
  17. Sovint, els camins massa directes ens impedeixen de gaudir dels trajectes. En la vida de les persones passa el mateix, però, és clar, sempre fa una mica de por agafar camins incerts i, massa sovint, ens deixem arrossegar per les pràctiques autopistes. Per això hi ha tants desitjos insatisfets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. Clar que a vegades els camins incerts també ens donen algun ensurt... I finalment tothom tria en una certa mesura...

      Elimina
  18. El Tom Tom a vegades juga al nostre favor. No sempre...aquesta si, però si no al seu lloc no seria pas buit hi hauria altres fotografies, pintures i post que un dia també arribaran. Tot lo bo arriba o així hauria de ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per què li dieu Tom Tom? D'on ve això? :-))

      Elimina
    2. T'ho havia contestat a dalt... Copio la resposta:

      Sí, és un GPS... Un tipus de GPS. No sabria dir-te si és la marca o el model, però ho posa ben claret amb lletres, sota la pantalla TOM TOM. És un GPS popular, senzill i no massa car.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari