Emmarco, en el negre i el buit
els detalls bonics, per realçar-los.
Per treure'ls de la història
per aïllar-los. Per preservar-los.
els detalls bonics, per realçar-los.
Per treure'ls de la història
per aïllar-los. Per preservar-los.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Detalls descontextualitzats. Una finestra aïllada amb molta història. Però què hi ha més enllà?
ResponEliminaFinalment, l'únic que compta, és el que hi haurà ara mateix i demà... I esperem que sigui plàcid.
EliminaMolt maco aquest enquadrament del dibuix sobre negre.Tinc una especial predilecció per aquestes imatges!!... i les paraules que l'acompanyen molt ben buscades!!...
ResponElimina"Realçar els detalls bonics"...Per "aïllar-los i preservar-los".... Bon tresor!!
Deu ser una delícia contemplar les aquarel.les de cadascuna de les pàgines d'aquesta llibreteta...Quin bon gust tens i quanta sensibilitat!!
Una abraçada molt forta.
Montse, quin comentari més afalagador, moltíssimes gràcies!!!
EliminaUna abraçada.
És el que fem amb els bons moments, oi? Recordar-los, aïllats de tot, com si estiguessin sobre un marc negre que els fa més intensos, més reals, més vius.
ResponEliminaSegueixo enamorada de les teves persianes.
Aferradetes, preciosa.
Aferradetes immenses , bonica... Les persianes, ja saps, els braços oberts...
EliminaUna finestra dins d'una altra finestra.
ResponEliminaUn marc que emmarca un altre marc.
Etcètera...
Fins l'infinit.
Fita
Cada cosa té un marc més gran on poder-ho col.locar... Cert... Una abraçada, Xavier!
Eliminaés el que hauríem de fer pel bé de la nostra salut mental, emmarcar els bons i bonics detalls i guardar al fons del calaix els més dolents
ResponEliminarecords, Carme ! ;-)
A vegades, costa fer-ho, no et pensis... Però ens hi hem d'entrenar.
EliminaJa ho deien a Casablanca: Sempre ens quedarà París...
ResponEliminaUna abraçada!
Sí, ja és ben bé això... Tot ibque a vegades París queda molt lluny, massa lluny.
EliminaRealçar i preservar allò que és bonic, que ens agrada, que en transmet bones vibracions. Un exercici que caldria practicar més sovint, com fas tu, i a tots nivells. De vegades penso que hi ha massa gent que s'entesta a realçar la "lletjor" en el més ampli sentit de la paraula.
ResponEliminaTens raó, moltes vegades ho fem... I no et pensis, amb la millor de les intencions, com ara buscar solucions, jo a vegades també ho faig, mirar allò que no funciona. Si ho podem arreglar estarà bé, però si no depèn de nosaltres arreglar-ho o si per la raó que sigui, no podem... Contiñuar mirant cap allà insistentment, a vegades, es fer-nos mal.
EliminaEls ulls em van directes a la cortina, m’agrada el seu color viu.
ResponEliminaGràcies, guapa, m'alegro que t'agradi...
EliminaAquest ram és com una bandera, símbol de la història viscuda pels detalls bonics de la finestra...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser... Gràcies.
EliminaPreservem allò que calgui i, per altra banda, tan de bo poguéssim capbussar-nos en el negre i el buit i desterrar per sempre més alguns elements de la història
ResponEliminaLlàstima que no es pot esborrar ni desterrar res del que ha passat... Sobrevivim com podem...
EliminaNo els preservis massa que també es volen divertir de tant en tant..... :-)
ResponEliminaDoncs que s'aguantin!! He, he, he...
EliminaVoldria que no hi hagués negre ni buit, que no calgués salvar una part per preservar-la de l'altra, que tot ens fos bo i no calgués destriar. Tot i saber fer-ho, voldria una història completa.
ResponEliminaTotalment d'acord, tot i saber fer-ho, no m'agrada fer-ho, prefereixo les històrues boniques de cap a peus...
EliminaSí, els detalls bonics sempre cal preservar-los, i tu ho has fet molt bé i amb molt d'estil!
ResponEliminaMoltes gràcies, Irene, guapa!!
EliminaM'agraden les teves aquarel·les, Carme, ja ho saps. Aquesta té molta llum i ressalten aquests petits detalls bonics que comparteixes amb nosaltres.
ResponEliminaGràcies! :D
Gràcies, a tu, bonica... :D
EliminaA mi també m'agraden les aquarel·les, millor tècnica que el Paint, sense desmerèixer. Continuo per aquí, encara que sigui fora de la vostra família, amb esdrúixoles
ResponEliminad.
Deo, ja sé que continues per aquí... Encara mantinc l'enllaç del teu blog a la meva barra lateral i et llegeixo de tant en tant... Encara que no digui res.
ResponEliminaGràcies per deixar-te veure també per aquí... Una abraçada, deo...
M'agrada molt la imatge i les paraules que la descriuen, que la preserven.
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaM'agraden aquests dibuixos de detalls. Fins i tot el blanc de la làmina té la seva importància.
ResponEliminaA mi m'agrada dibuixar detalls... Gràcies!
EliminaFa tota, tota la sensació que s'hi pot entrar DINS... M'encanta!!!
ResponElimina:DDD... Ja saps que des de sempre les finestres m'agraden!
EliminaA mi també!! I les persianes, tant les que s'enrotllen com les que s'obren i tanquen com una porta... i les "repises" on s'hi posen les plantetes... són genials les finestres!
EliminaUn dia dibuixaré una finestra!!
Ja l'espero!!!
EliminaAra que s'ha posat a tronar i a ploure amb ganes, trobo la placidesa d'una finestra...
ResponEliminaPreciosa!
Veure tronar i ploure des de la banda de dins d'una finestra, sovint també dóna placidesa, oi?
EliminaUna abraçada, bonica.
Com a fotògraf sempre m'ha agradat realçar un motiu emmarcant-lo amb una porta o bé una finestra: cruïlles on la fosca i la llum tenen un espai de transició, on els amants es retroben i les oportunitats es perden o es guanyen.
ResponEliminaAbraçada, des de la finestra del meu Far.
M'agrada molt la descripció que en fas... les oportunitats es perden o es guanyen... en l'espai de transició, em sembla molt suggeridor.
EliminaGràcies i una abraçada.