dimarts, 17 de juny de 2014

Ram



Emmarco, en el negre i el buit
els detalls bonics, per realçar-los. 

Per treure'ls de la història
per  aïllar-los. Per preservar-los.

42 comentaris:

  1. Detalls descontextualitzats. Una finestra aïllada amb molta història. Però què hi ha més enllà?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment, l'únic que compta, és el que hi haurà ara mateix i demà... I esperem que sigui plàcid.

      Elimina
  2. Molt maco aquest enquadrament del dibuix sobre negre.Tinc una especial predilecció per aquestes imatges!!... i les paraules que l'acompanyen molt ben buscades!!...
    "Realçar els detalls bonics"...Per "aïllar-los i preservar-los".... Bon tresor!!
    Deu ser una delícia contemplar les aquarel.les de cadascuna de les pàgines d'aquesta llibreteta...Quin bon gust tens i quanta sensibilitat!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, quin comentari més afalagador, moltíssimes gràcies!!!
      Una abraçada.

      Elimina
  3. És el que fem amb els bons moments, oi? Recordar-los, aïllats de tot, com si estiguessin sobre un marc negre que els fa més intensos, més reals, més vius.

    Segueixo enamorada de les teves persianes.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aferradetes immenses , bonica... Les persianes, ja saps, els braços oberts...

      Elimina
  4. Una finestra dins d'una altra finestra.
    Un marc que emmarca un altre marc.
    Etcètera...
    Fins l'infinit.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cosa té un marc més gran on poder-ho col.locar... Cert... Una abraçada, Xavier!

      Elimina
  5. és el que hauríem de fer pel bé de la nostra salut mental, emmarcar els bons i bonics detalls i guardar al fons del calaix els més dolents
    records, Carme ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, costa fer-ho, no et pensis... Però ens hi hem d'entrenar.

      Elimina
  6. Ja ho deien a Casablanca: Sempre ens quedarà París...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja és ben bé això... Tot ibque a vegades París queda molt lluny, massa lluny.

      Elimina
  7. Realçar i preservar allò que és bonic, que ens agrada, que en transmet bones vibracions. Un exercici que caldria practicar més sovint, com fas tu, i a tots nivells. De vegades penso que hi ha massa gent que s'entesta a realçar la "lletjor" en el més ampli sentit de la paraula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, moltes vegades ho fem... I no et pensis, amb la millor de les intencions, com ara buscar solucions, jo a vegades també ho faig, mirar allò que no funciona. Si ho podem arreglar estarà bé, però si no depèn de nosaltres arreglar-ho o si per la raó que sigui, no podem... Contiñuar mirant cap allà insistentment, a vegades, es fer-nos mal.

      Elimina
  8. Els ulls em van directes a la cortina, m’agrada el seu color viu.

    ResponElimina
  9. Aquest ram és com una bandera, símbol de la història viscuda pels detalls bonics de la finestra...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  10. Preservem allò que calgui i, per altra banda, tan de bo poguéssim capbussar-nos en el negre i el buit i desterrar per sempre més alguns elements de la història

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que no es pot esborrar ni desterrar res del que ha passat... Sobrevivim com podem...

      Elimina
  11. No els preservis massa que també es volen divertir de tant en tant..... :-)

    ResponElimina
  12. Voldria que no hi hagués negre ni buit, que no calgués salvar una part per preservar-la de l'altra, que tot ens fos bo i no calgués destriar. Tot i saber fer-ho, voldria una història completa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, tot i saber fer-ho, no m'agrada fer-ho, prefereixo les històrues boniques de cap a peus...

      Elimina
  13. Sí, els detalls bonics sempre cal preservar-los, i tu ho has fet molt bé i amb molt d'estil!

    ResponElimina
  14. M'agraden les teves aquarel·les, Carme, ja ho saps. Aquesta té molta llum i ressalten aquests petits detalls bonics que comparteixes amb nosaltres.
    Gràcies! :D

    ResponElimina
  15. A mi també m'agraden les aquarel·les, millor tècnica que el Paint, sense desmerèixer. Continuo per aquí, encara que sigui fora de la vostra família, amb esdrúixoles


    d.

    ResponElimina
  16. Deo, ja sé que continues per aquí... Encara mantinc l'enllaç del teu blog a la meva barra lateral i et llegeixo de tant en tant... Encara que no digui res.

    Gràcies per deixar-te veure també per aquí... Una abraçada, deo...

    ResponElimina
  17. M'agrada molt la imatge i les paraules que la descriuen, que la preserven.

    ResponElimina
  18. M'agraden aquests dibuixos de detalls. Fins i tot el blanc de la làmina té la seva importància.

    ResponElimina
  19. Fa tota, tota la sensació que s'hi pot entrar DINS... M'encanta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :DDD... Ja saps que des de sempre les finestres m'agraden!

      Elimina
    2. A mi també!! I les persianes, tant les que s'enrotllen com les que s'obren i tanquen com una porta... i les "repises" on s'hi posen les plantetes... són genials les finestres!
      Un dia dibuixaré una finestra!!

      Elimina
  20. Ara que s'ha posat a tronar i a ploure amb ganes, trobo la placidesa d'una finestra...
    Preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veure tronar i ploure des de la banda de dins d'una finestra, sovint també dóna placidesa, oi?

      Una abraçada, bonica.

      Elimina
  21. Com a fotògraf sempre m'ha agradat realçar un motiu emmarcant-lo amb una porta o bé una finestra: cruïlles on la fosca i la llum tenen un espai de transició, on els amants es retroben i les oportunitats es perden o es guanyen.

    Abraçada, des de la finestra del meu Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la descripció que en fas... les oportunitats es perden o es guanyen... en l'espai de transició, em sembla molt suggeridor.

      Gràcies i una abraçada.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari