 |
| Pintat amb llapis aquarel·lables |
 |
| Amb els colors escampats amb l'aigua |
En la llum del capvespre,
quan es ponen els mots,
suaument, darrera un núvol,
inventem l'alba del primer bes,
que creix fins arreu dels cossos.
En la cambra closa, vull
acollir-te, entre els llençols.
Com un gorg càlid,
fins amarar-te.
Com un gorg càlid,
fins amarar-te.
Vaig de cambra en cambra: la fotogràfica de les "Itineràncies", la dels llapis i l'aquarel·lada. La claror suau xiuixiueja abraçades de colors.
ResponEliminaClaror suau... M'agrada que es vegi així.
Eliminaque maco aixo de...quan es ponen els mots
ResponEliminamolts petons, Carme
M'alegro que t agradi, bonica!
EliminaMolts petons, sargantaneta dolça...
Nina ho tens tot!
ResponEliminaQuins dibuixos més macos, què bonica la cambra, i llavors dius que no vols fer una exposició, incomprensible!!
(Encara que només sigui per a nosaltres, seria una passada, digues que sí) ;)
El poema deliciós, m'agrada moltíssim!!
Bessets i bona tarda :)
;) he,he, he... Vosaltres ja lateniu aquí l'exposició...
EliminaGràcies, lluneta per les teves paraules tan afalagadores. Una abraçada dolça.
Jo voldria somniar en una cambra com aquesta...M'agraden les dues tècniques, potser els colors de la segona una mica més , perquè són més suaus...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
De fet no són dues tècniques... És la mateixa. Primer pinto amb els llapis i després els mullo amb un pinzell i queda millor...
EliminaBona nit, M. Roser.
Quan de temps bonica sense passar per les vostres cases. I aqui sempre trobe paraules boniques i imatges dolces. A mi també m'encanten les pintures aquarel·lables!!
ResponEliminaUn petó des del sud
Una alegria veure't, Albanta. Una abraçada!
EliminaMmmmm! Quines paraules més suggerents!
ResponEliminaGràcies, Joan... ;)
EliminaOoooh descrius i dibuixes una cambra ben acollidora, potser triaria la dels colors escampats amb aigua.
ResponEliminaBona nit,
Gràcies, Audrey!!!
EliminaMolt bona nit, nina!!!
"M'agrada la llum del capvespre
ResponEliminalliscant-te pel cos.
Te la dolcesa màgica
del bes al mugró.
Les ombres a la pell
fent-nos de llençols,
mentre els dits descobreixen,
flors i perfums
de bell nou.
Beure't els llavis
acotxats pel frec
dels cossos.
Trobar els colors
de les albades
entre els teus pits.
Flairar la rialla
dels teus ulls
quan la música
de l'amor,
degotant,
a poc
a poc
ens
abraça."
bona nit, nineta dolça
com sempre, m'inspires...
petonet dolcíssim
Gràcies pel poema, barbo...
EliminaUna abraçada
Previós, la llum del capvespre és de les millors, un dibuix i poema brillants.
ResponEliminaMoltes gràcies, Gemma!
EliminaQui pogués sentir o inspirar uns versos com aquests!
ResponEliminaDoncs, penso i sento igual que tu... Qui pogués fer-ho!!
EliminaMolt acollidora -en tots els sentits- aquesta cambra.
ResponEliminaVicent
Gràcies, Vicent!
EliminaCarme, que bonic el vers "quan es poen els mots" m'encanta!
ResponEliminaMoltes gràcies, Judit!!!
EliminaDolça, tendra, elegant, càlida... una joia!
ResponEliminaCelebro que sigui així...
Eliminauna cambra càlida, acollidora, sembla que t'esperi amb els braços oberts
ResponEliminaPetons!
Mira si la vaig trobar bonica que me la vaig endur... En foto, en dibuix...
EliminaQue xulo! M,agraden molt les cortines
ResponEliminaEren ben maques, pura decoració, però maques...
EliminaDeliciós, tan el poema com el dibuix. (a mi el segon m'agrada més)
ResponEliminaL'amic Barbollaire també està inspirat! ;·)
És que el segon, és el que està acabat... L'altre està a mitges!!!
EliminaMoltes gràcies, Glòria!!!