Pensaments i/o microcontes:
1.- Les persones (com el riu) només poden fluir en el seu propi sentit.
2.- L'aigua canvia a cada instant, el seu reflex del món és més lent de canviar.
3.- Tenien objectius totalment oposats, els seus camins avançaven en sentit invers l’un de l’altre. Però es van trobar en un punt
del camí i es van estimar intensament.
Com que caminaven en direccions oposades i van xocar, seguien avançant cadascú cap a l'altre tota l'estona. Si no es desvien del camí, així seguiran.
ResponEliminaLa meva idea no és ben bé aquesta, és més aviat que van seguir cadascú en la seva direcció i per tant allunyant-se... però el teu punt de vista és optimista... "enganxats" i feliços... ;)
EliminaTant de bo ens trobéssim en un punt i, ja no demano que ens estiméssim, tant sols ens entenguéssim.
ResponEliminaTens raó, per a mi també seria suficient que ens entenguéssim!!! Un realisme que m'acompanya.
EliminaCom canta el Pedrals, "L'amor és un peix, riu amunt i riu avall" :)
ResponElimina:D riu amunt, riu avall... la idea és bona, però remuntar costa molt d'esforç...
EliminaEl pensament 3 sembla que sigui el més difícil de que es compleixi. Però no impossible. L'amor té molta força.
ResponEliminaAllò més difícil és que es mantingui, aquest amor. Però tampoc és impossible.
EliminaEl riu flueix amb placidesa, i els desmais hi apropen les seves fulles per fer una carícia a les seves aigües transparents.
ResponEliminaBon dia Carme.
Era un racó plàcid i bonic, aquesta vora del riu...
Eliminacom m'agraden els desmais ! els arbres no els altres....fluir com l'aigua , confluir en pensaments i sentiments , sempre podem trobar.nos en algun punt coincident
ResponEliminaSi el punt coincident existeix, ens hi podem trobar... Si no existeix, méscval poder-ho reconèixer a temps.
EliminaUn lloc idíl·lic, on tot i trobar-se poden haver algunes complicacions.
ResponEliminaTu ja les olores, oi??? ;D
EliminaI... després què passa? s'estimen i després?
ResponEliminaQui sap!? Però aquí comença tot, no creus?
Bonic Carme!
Jo crec que després van seguir cadascú pel seu costat, amb el bon record d'un a or intens i breu i qui sap... Potser algun dia tornarien a coincidir...
EliminaGràcies, Ada, una abraçada
Quina meravella de racó, el de la imatge, Carme...! Un indret ideal per parlar plàcidament dels tres pensament del post i de tot el que vingués després...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Una racó ben bonic, que no m'he vist capaç de pintar... Estaria bé poder xerrar de totes aquestes coses, de fet, Montse en ho devem. Un dia arribarà.
EliminaUna forta abraçada.
Mira que conec alguns que sempre van contra corrent....
ResponEliminaSí, sí, a contra corrent, però en el seu sentit, només en el seu...
EliminaM'han agradat els teus pensaments:)
ResponEliminaGràcies, Irene... :)
EliminaQuina PRECIOSITAT de foto!! És magnífica... Aquí un s'ha de sentir bé segur :-)
ResponEliminaEl lloc era molt bonic, la foto encara no li fa justícia... :)
Elimina