dilluns, 28 de juliol de 2014

Flueix el riu


Pensaments  i/o microcontes:

1.- Les persones (com el riu) només poden fluir en el seu propi sentit.  

2.- L'aigua canvia a cada instant,  el  seu reflex del món és més lent de canviar.

3.- Tenien objectius  totalment oposats, els  seus camins avançaven en sentit invers  l’un de l’altre.  Però es van trobar  en un punt  del camí  i es  van estimar intensament.


24 comentaris:

  1. Com que caminaven en direccions oposades i van xocar, seguien avançant cadascú cap a l'altre tota l'estona. Si no es desvien del camí, així seguiran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva idea no és ben bé aquesta, és més aviat que van seguir cadascú en la seva direcció i per tant allunyant-se... però el teu punt de vista és optimista... "enganxats" i feliços... ;)

      Elimina
  2. Tant de bo ens trobéssim en un punt i, ja no demano que ens estiméssim, tant sols ens entenguéssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, per a mi també seria suficient que ens entenguéssim!!! Un realisme que m'acompanya.

      Elimina
  3. Com canta el Pedrals, "L'amor és un peix, riu amunt i riu avall" :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D riu amunt, riu avall... la idea és bona, però remuntar costa molt d'esforç...

      Elimina
  4. El pensament 3 sembla que sigui el més difícil de que es compleixi. Però no impossible. L'amor té molta força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò més difícil és que es mantingui, aquest amor. Però tampoc és impossible.

      Elimina
  5. El riu flueix amb placidesa, i els desmais hi apropen les seves fulles per fer una carícia a les seves aigües transparents.
    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un racó plàcid i bonic, aquesta vora del riu...

      Elimina
  6. com m'agraden els desmais ! els arbres no els altres....fluir com l'aigua , confluir en pensaments i sentiments , sempre podem trobar.nos en algun punt coincident

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el punt coincident existeix, ens hi podem trobar... Si no existeix, méscval poder-ho reconèixer a temps.

      Elimina
  7. Un lloc idíl·lic, on tot i trobar-se poden haver algunes complicacions.

    ResponElimina
  8. I... després què passa? s'estimen i després?
    Qui sap!? Però aquí comença tot, no creus?
    Bonic Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que després van seguir cadascú pel seu costat, amb el bon record d'un a or intens i breu i qui sap... Potser algun dia tornarien a coincidir...

      Gràcies, Ada, una abraçada

      Elimina
  9. Quina meravella de racó, el de la imatge, Carme...! Un indret ideal per parlar plàcidament dels tres pensament del post i de tot el que vingués després...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una racó ben bonic, que no m'he vist capaç de pintar... Estaria bé poder xerrar de totes aquestes coses, de fet, Montse en ho devem. Un dia arribarà.

      Una forta abraçada.

      Elimina
  10. Mira que conec alguns que sempre van contra corrent....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, a contra corrent, però en el seu sentit, només en el seu...

      Elimina
  11. Quina PRECIOSITAT de foto!! És magnífica... Aquí un s'ha de sentir bé segur :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El lloc era molt bonic, la foto encara no li fa justícia... :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari