Torno a obrir la finestra
i veig un paisatge que em sembla nou.
El verd i el camp
en la llum que matina,
les ombres suaus
com si es llevés l'hivern.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Quan has obert la finestra ha entrat la fragància de l'herba. Un poema refrescant per llegir-lo a l'estiu.
ResponEliminaTreu una mica la calor... Oi?
Eliminai cada cop que obris la finestra el paisatge serà nou... una nova llum, un nou encant..
ResponEliminaCanvia la llum, canvien els colors, canvia l'esperit!!!
EliminaEl paisatge és un goig pels nostres ulls i el poema un encant pel nostre esperit.
ResponEliminaMoltes gràcies, Marta, benvinguda als meus Moments...
Eliminaquin goig obrir una finestra amb tantes sensacions
ResponEliminaQuin goig, sí!!
EliminaCarme, sempre hem d'obrir les finestres perquè un nou paisatge es dibuixi a l'horitzó. I una llum renovada ens permeti avançar en els nostres somnis.
ResponEliminaBell poema. Una abraçada Carme
Avançar en els nostres somnis, és sempre la millor opció que podem prendre...
EliminaGràcies, Alfonso, una abraçada.
Saber obrir les finestres i saber apreciar el que ens ofereix a través d'ella i entendre-ho i gaudir-ho i explicar-ho. Tot això saps fer. Gràcies.
ResponEliminaI també n'aprenc de vosaltres, els que m'acompanyeu cada dia. Gràcies!!!
EliminaEm sembla que no la tancaria mai aquesta finestra, quina bona vista!!
ResponElimina:) sí era preciosa... Una vista efímera, que nomès va ser nostra durant una tarda, una nit i una matinada...
EliminaI aquest estiu, que el camp està encara verd com una primavera, quin goig, llevar-se per obrir la finestra i amarar-se d'aquesta vida que ens espera a fora...!
ResponEliminaUna abraçada!
Obrir la finestra, sempre és un goig... Però en alguns casos més quecen altres.
EliminaEvocadora i refrescant la teva entrada d'avui, Obrir una finestra al camp, qual el camp és com el que tu ens presentes, és fantàstic..
ResponEliminaMoltes gràcies Ramon, m'alegro que la finestra i el poema doni aquestes bones sensacions.
EliminaAquest paisatge finestral és una meravella, la natura presumeix de regalar-nos uns quadres fantàstics..Es lleva l'hivern i es lleva la Carme...
ResponEliminaPetonets.
Ben bé un quadre natural i autèntic, moltes vegades les finestres en són.
EliminaBona nit!
Un paisatge encisador, i canviant: amb les hores del dia, les estacions de l'any, la climatologia. Sempre el mateix, sempre diferent.
ResponEliminaSempre diferent... ;)
EliminaAquesta finestra no s'ha de tancar mai, marevelllós.
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaDarrere la finestra hi ha l'esperança, Carme.
ResponEliminaDoncs, obrim-la bé.. Teresa.
EliminaUna finestra com un espill, la veus i et mira
ResponEliminat'omple de llum
sent com respires ... com si fossis aire.
Bon dia Carme.
Moltes gràcies, Pere, que tinguis molt bon dia, tu també.
Eliminam'agraden les finestres obertes ! ben dit! ben mirat!ben dibuixat! que es llevi l'hivern....a mi em sembla que esta encara ben adormit perquè la calor és xafogor almenys per Barcelona
ResponEliminaLa claror a vegades és inequívoca, i a vegades sembla d'hivern , encara que no en sigui...
EliminaUn, dos, tres, provant...
ResponEliminaT'has fixat que quan fas proves i no dius res, sempre queden els comentaris? O només em passa a mi?
EliminaIupiiiiiiiiiiii!! Ostres ahir no aconseguia ni tan sols que em sortissin els números o paraules de verificació... No m'acceptava el comentari de cap de les maneres!
ResponEliminaDeia que quina meravella de paisatge i que si era real, que si de veritat quan obries (o havies obert alguna vegada) la finestra a algun lloc havíes vist aquesta imatge tan preciosa! :-)
Doncs sí, de veritat que quan vaig obrir aquesta finestra es veia aquesta imatge... un lloc on només vaig estar una nit i per això me l'havia d'emportar... no podia fer-hi més... ;)
EliminaQuina sort obrir la finestra i veure aquesta imatge tan i tan bonica!
ResponElimina