Col·lecció de moments: Senyals

dimarts, 15 de juliol del 2014

Senyals

Miro amunt

veig senyals de camins

traçats a l'aire.

Miro endins

hi ha senyals de camins

que em solquen l'ànima.

Miro enllà
llocs per teixir camins
que volem estrenar.

43 comentaris:

Sergi15 de juliol del 2014, a les 9:34
Mentre hi hagi camins per seguir no s'ha de patir per res.
ResponElimina
Respostes
fanal blau15 de juliol del 2014, a les 9:45
El cel també en dibuixa!
Bon dia!
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca15 de juliol del 2014, a les 10:41
Qui, un cop a la vida -o dos, o tres...- no es deixa portar per un núvol
és que és un ensopit.
ResponElimina
Respostes
jpmerch15 de juliol del 2014, a les 10:55
Has tornat a canviar de tècnica?
ResponElimina
Respostes
caterina15 de juliol del 2014, a les 11:14
Camins que em solquen l'ànima... M'agrada la frase! Basta deixar de mirar en terra i més enllà dels nostres peus per trobar altres possibles camins per anar :)
ResponElimina
Respostes
xavier pujol15 de juliol del 2014, a les 11:20
Amb camins tan atractius al cel, només ens calen les ales.
ResponElimina
Respostes
sa lluna15 de juliol del 2014, a les 11:33
N'hi tants per seguir, tant de bo els que triem ens portin on desitgem anar.

M'agrada aquest cel teu.
Molt bon dia, nina ... aferradetes!!
ResponElimina
Respostes
microfragments15 de juliol del 2014, a les 17:19
I afegirem que hi ha camins que es creuen...

Vicent
ResponElimina
Respostes
Galionar15 de juliol del 2014, a les 17:22
Mentre encara quedin espais per teixir camins, estem salvats. Només ens cal vèncer la mandra de treballar-los.
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
Assumpta15 de juliol del 2014, a les 17:58
Caminant pel cel, seguint aquestes rutes blanques damunt del blau, segur que et sents molt lleugera, pots saltar i córrer com quan eres petita :-)
ResponElimina
Respostes
Garbí2415 de juliol del 2014, a les 20:43
els de dins sempre són els millors
ResponElimina
Respostes
M. Roser15 de juliol del 2014, a les 22:46
Aquests camins del cel, un cop de vent els esborrarà...
Els camins de l'anima perduraran , sempre que hi hagi un sentiment disposat a seguir-los...Els portaran al raconet de les emocions!
Petonets.
ResponElimina
Respostes
Joan Guasch15 de juliol del 2014, a les 23:26
Què és la vida sinó un entreteixit de camins, de vegades caòtics, de vegades diàfans, dels quals n'estem obligats a fer-nos-en mapes constantment?
ResponElimina
Respostes
miquel16 de juliol del 2014, a les 2:42
No sé si fa un temps que miro més el cel, però trobo que darrerament abunden els camins blancs que es van esvaint.
Els de l'ànima són més personals, més difícils de compartir, i no sempre fàcils de veure. O a mi m'ho sembla.
ResponElimina
Respostes
Ramon16 de juliol del 2014, a les 8:54
Avui, a més del teu poema, m'ha agradat el primer dels comentaris i, sobretot, la teva resposta.
ResponElimina
Respostes
Maijo Ginovart 16 de juliol del 2014, a les 13:39
Quina llenç més bonic! Aquest poema ajuda a mantenir-se connectat! Una abraçada, Carme.
ResponElimina
Respostes
M. Roser16 de juliol del 2014, a les 15:13
Hola Carme, que gaudeixis d'aquest dia del teu Sant, acompanyada de tota la família...
FELICITATS!
ResponElimina
Respostes
Galionar16 de juliol del 2014, a les 15:43
Moltes felicitats, Carme! Que avui els teus camins siguin plaents, de fácil transitar i et duguin a paratges del tot agradables.
Una abraçada molt gran!
ResponElimina
Respostes
Assumpta16 de juliol del 2014, a les 16:37
MOLTÍSSIMES FELICITATS, CARMETA!! :-)))
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)16 de juliol del 2014, a les 16:59
Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son ...

Felicitats nina!!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)