dissabte, 19 de juliol de 2014

Cúpula de pedra seca d'una barraqueta: El refugi dels poetes


Poso instant sobre instant, 
com qui posa pedra sobre pedra,
per construir aquest nou temps
que és l'ara. 

Aixopluc, encara tan fràgil.











19 comentaris:

  1. Si m'haguessis preguntat, jo hagués dit que era un pou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho sembla, un pou, tens raó, però és feta des de dins mirant amunt...

      Elimina
  2. L'ara ens empaita entre penombres. Per tenir un demà lluminós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperem i el construim.., aquest demà lluminós

      Elimina
  3. De cap manera, un aixopluc fràgil, Carme. Les barraques de pedra seca, tot i la seva aparent humilitat i senzillesa, contenen molts anys de saviesa i són capaces de durar molt i molt de temps... Així, l'aixopluc que et construeixes serà també segur i durador com la barraca, segur.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, Montse, penso que tens raó, potser sembla fràgil quan no està acabat, però finalment no ho és, no ho serà tampoc el meu. Espero.

      Una abraçada

      Elimina
  4. Caram, totes les pedres són imprescindibles i pedra a pedra podem fer coses meravelloses. Bona foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pedra a pedra, potser és l'única manera de fer coses... gràcies!

      Elimina
  5. Jo diria que més aviat era l'aixopluc dels pagesos, que al seu recer, no sé si en aquells moments se sentien massa poètics...El que si penso , és que són petites obres d'art, fetes pedra a pedra, com qui fa un poema , paraula per paraula...I són cabanes duradores!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En general sí, M Roser, pe`ro aquesta barraqueta, formava part d'uns jardins (he afegit fotos perquè la vegis) i es deia així Refugi dels poetes. Te nia un banc a dins per seure i un escrit, prosa poètica que parlava de les runes i de l'amistat. Aquesta era copiada de les tradicionals, d'alguna manera. I sembla prou duradora...durarà perquè la cuiden i la conserven. Vet aquí el secret... cuidar les coses...

      Bon diumenge, M Roser!!!

      Elimina
    2. Gràcies per l'explicació Carme , jo pensava en una barraqueta normal i corrent...Ja veig les fotos i trobo que és un lloc preciós, potser aquí jo també m'inspiraria...
      Petonets.

      Elimina
  6. Pedra seca
    versos senzills

    preposicions? Absència
    conjuncions? Absència
    verbs? Absència

    refugi durador
    ànima confortada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Refugi durador i ànima confortada... què més podria demanar, Rafel? Moltes gràcies!!!

      Elimina
  7. l'he vist primer al bloc d'el Rafel i he pensat que era un pou. Agradable sorpresa ... el que fa mirar les coses desde diferents prespectives...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, segons el punt de vista sembla una cosa o una altra. Mirant amunt vaig veure que era bonica aquesta cúpula... i el lloc ben agradable.

      Elimina
  8. A mi també m'ha semblat u pou. L'ull enganya!!!
    Sembla una caseta de nans dins d'un bosc màgic d'arbres rodonets i d'un verd esclatant.
    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí una casta de nans, encara que hi cabíem ben sencers i ben drets... :)

      Una abraçada, Glòria!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari