.JPG)
Poso instant sobre instant,
com qui posa pedra sobre pedra,
per construir aquest nou temps
que és l'ara.
Aixopluc, encara tan fràgil.
Aixopluc, encara tan fràgil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Si m'haguessis preguntat, jo hagués dit que era un pou!
ResponEliminaSí que ho sembla, un pou, tens raó, però és feta des de dins mirant amunt...
EliminaL'ara ens empaita entre penombres. Per tenir un demà lluminós.
ResponEliminaL'esperem i el construim.., aquest demà lluminós
EliminaDe cap manera, un aixopluc fràgil, Carme. Les barraques de pedra seca, tot i la seva aparent humilitat i senzillesa, contenen molts anys de saviesa i són capaces de durar molt i molt de temps... Així, l'aixopluc que et construeixes serà també segur i durador com la barraca, segur.
ResponEliminaUna abraçada!
Doncs, Montse, penso que tens raó, potser sembla fràgil quan no està acabat, però finalment no ho és, no ho serà tampoc el meu. Espero.
EliminaUna abraçada
Caram, totes les pedres són imprescindibles i pedra a pedra podem fer coses meravelloses. Bona foto.
ResponEliminaPedra a pedra, potser és l'única manera de fer coses... gràcies!
EliminaJo diria que més aviat era l'aixopluc dels pagesos, que al seu recer, no sé si en aquells moments se sentien massa poètics...El que si penso , és que són petites obres d'art, fetes pedra a pedra, com qui fa un poema , paraula per paraula...I són cabanes duradores!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
En general sí, M Roser, pe`ro aquesta barraqueta, formava part d'uns jardins (he afegit fotos perquè la vegis) i es deia així Refugi dels poetes. Te nia un banc a dins per seure i un escrit, prosa poètica que parlava de les runes i de l'amistat. Aquesta era copiada de les tradicionals, d'alguna manera. I sembla prou duradora...durarà perquè la cuiden i la conserven. Vet aquí el secret... cuidar les coses...
EliminaBon diumenge, M Roser!!!
Gràcies per l'explicació Carme , jo pensava en una barraqueta normal i corrent...Ja veig les fotos i trobo que és un lloc preciós, potser aquí jo també m'inspiraria...
EliminaPetonets.
fràgil xò aixolpuc.
ResponEliminaMés val això que res, oi? ;)
EliminaPedra seca
ResponEliminaversos senzills
preposicions? Absència
conjuncions? Absència
verbs? Absència
refugi durador
ànima confortada
Refugi durador i ànima confortada... què més podria demanar, Rafel? Moltes gràcies!!!
Eliminal'he vist primer al bloc d'el Rafel i he pensat que era un pou. Agradable sorpresa ... el que fa mirar les coses desde diferents prespectives...
ResponEliminaSí, segons el punt de vista sembla una cosa o una altra. Mirant amunt vaig veure que era bonica aquesta cúpula... i el lloc ben agradable.
EliminaA mi també m'ha semblat u pou. L'ull enganya!!!
ResponEliminaSembla una caseta de nans dins d'un bosc màgic d'arbres rodonets i d'un verd esclatant.
:D
Sí una casta de nans, encara que hi cabíem ben sencers i ben drets... :)
EliminaUna abraçada, Glòria!!!