Creixen falgueres,
aprofitant paraules
de terra i molsa.
.............................................Carme
Neixen lleugeres
i es vesteixen de sol.
Guarnint el mur.
....................................Xavier Pujol
Petites coses,
creixen en l'intercanvi
Omplint la vida.
............................................Carme
Omplen escletxes ,
en marges de roques
despengen la vida.
Com falgueres en mi,
les teves paraules.
........................................Mònica
Roques eixutes
deixen espais de molsa,
llavors hi neixen.
.........................................Carme
Petites plantes
en una font de vida.
Un llit de pedres.
.........................................M Roser
En llit de pedres
hi caben les paraules.
Branques petites.
......................................Carme
aprofitant paraules
de terra i molsa.
.............................................Carme
Neixen lleugeres
i es vesteixen de sol.
Guarnint el mur.
....................................Xavier Pujol
Petites coses,
creixen en l'intercanvi
Omplint la vida.
............................................Carme
Omplen escletxes ,
en marges de roques
despengen la vida.
Com falgueres en mi,
les teves paraules.
........................................Mònica
Roques eixutes
deixen espais de molsa,
llavors hi neixen.
.........................................Carme
Petites plantes
en una font de vida.
Un llit de pedres.
.........................................M Roser
En llit de pedres
hi caben les paraules.
Branques petites.
......................................Carme
Les falgueres sempre troben el camí. Son unes supervivents.
ResponEliminaI tant!!! Ja pots dir-ho!!?
EliminaNeixen lleugeres
ResponEliminai es vesteixen de sol.
Guarnint el mur.
Moltes gràcies per la teva resposta tan encertada...
EliminaFan com nosaltres, subsistir amb poc, tot i així tenen esplendor.
ResponEliminaCom nosaltres, n'aprenem cada dia, de subsistir amb poc...
EliminaOmplen escletxes ,
ResponEliminaen marges de roques
despengen la vida.
Com falgueres en mi,
les teves paraules.
La teva resposta poètica també és molt encertada a la meva idea.
EliminaOmplir escletxes, entre la duresa de les roques... inventant vida... Gràcies, Mònica!!!
On neix una falguera hi ha vida
ResponEliminaOn neixen les paraules, també!!!
EliminaPetites plantes
ResponEliminaen una font de vida.
Un llit de pedres.
Bon diumenge Carme.
Bon diumenge, M Roser!!!
EliminaGràcies pel teu poema, en llit de pedres, brolla la vida...
Bonic poema. Com les diferents falgueres van cobrint les roques de vida. Diferents veus amigues van omplint el post de belles paraules.
ResponEliminaUna abraçada Carme
Les veus amigues, per a mi, són una de les millors coses de la vida... Gràcies per ser-ne una més, Alfonso!
EliminaUna abraçada!