dijous, 3 de juliol de 2014

El núvol de Glòria Falcón

La contraportada  diu:

Núvol és  un petit homenatge als amics  imaginaris, invisibles... que ens acompanyen durant la infància i, fins i tot, de vegades, al llarg de la nostra  vida.

La nena protagonista no diu pas que té un núvol amic. Diu que el seu amic es diu Núvol.  (que és molt diferent)

Un amic, per abraçar, un amic que és té al cap, un amic que pot ser més d'una cosa a la vegada, com una estrella o una flor, pot plorar, pot ser feliç, pot deixar-nos tranquils i sortir per la finestra  una estona, pot ballar, pot ajudar-nos a somiar, cada nit, ens escolta sempre i sempre és  al nostre costat.

Un conte per  nens,  potser  sí.  

I vosaltres,  teniu  o heu tingut  un amic  invisible?  Us suggereix alguna cosa aquesta  història de núvols? Us convindria un núvol que us ajudés a dormir bé i a somiar cada nit?

En Jan em va dir:  "Ja m'agradaria tenir un núvol com aquest que m'ajudés a somiar... a vegades somio unes coses  més  lletges!"

Qui podria resistir-se a un desig com aquest?

...  continuarà ...

32 comentaris:

  1. Sí! Un núvol per dormir, com a repòs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a repòs... Unque ajudi a la vegada a dormir i a somiar.

      Elimina
  2. I qui no voldria un núvol com a amic? Sobretot si és un núvol kinton!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no, no... És un amic que es diu núvol... Tu vols un amic que es digui núvol Kington

      Elimina
  3. Jo he tingut amics que s'han tornat invisibles amb el pas dels anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahahaha JOTAPÉ!! Et contractaré per fer-me riure sempre que estigui aixafadota o dolorida :-DD

      Elimina
  4. Posats a demanar trio tenir dos amics Núvols. Un d'ells de pluja per quan fa set.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has de tenir un amic que es digui núvol de cotó fluix i un altre que es digui núvol de pluja... Ès fàcil, esctracta d'inventar-los.

      Elimina
  5. No recordo haver tingut mai un amic imaginari/invisible de petit ni el tinc ara (amb l'excepció dels que entrarien en la categoria de que parla en JPMERCH) però no em faria res tenir un núvol com aquest que m'ajudés a somiar més, que en això de tenir bons somnis sempre és millor que en sobri que no que en falti. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també voldria un núvol com aquest... Somiar m'agrada molt

      Elimina
  6. Amics imaginaris? Uns quants, sí.
    Però no he tingut mai cap nigul com amic, potser m'aniria bé per somiar, perquè darrerament no sé si és que no somio o que no recordo haver somiat.

    Continuarà, dius? Doncs vos seguiré llegint, a la Glòria, a tu i al Jan.
    Aferradetes reals :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he passat molt temps sense recordar cap somni i creu-me que ho trobava a faltar. Ara no sé com ñi perquè torno a somiar i això em fa sentir millor.

      Elimina
  7. Sinó és un núvol , però els diu Núvol, potser el què ella vulgui, el que més atractiu li sigui com a amic, que la faci somniar o que li doni la mà, quan es trobi perduda...
    Sempre és un bon recurs l'amic imaginari, però penso que és millor tenir-ne un de real, que quan l'abracis el sentiment vagin en les dues direccions, però com que no sempre se'n troben d'aquests, és bo tenir a l'abast de la mà aquest amic de fantasia...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests amics de fantasia, a vegades poden ser molt més reals del que semblen...

      Elimina
  8. A mi m'aniria genial poder tenir un amic Núvol que m'ajudés a dormir i descansar bé... Per la nit li demanaria si puc recolzar el meu cap cansat i ple de coses que giravolten en la seva superfície de cotó... i segur, segur que descansaria molt bé.

    Espero que en JAN pugui trobar un amic núvol perquè faci marxar aquests somnis lletjots!!

    Jo també espero amb il·lusió la continuació... .-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si ens en sortim de trobar-lo i fem que li funcioni...

      Elimina
    2. Està fent un temps estrany... bastants dies ennuvolats. No m'estranyaria gens que, des d'algun lloc, algun (o alguns) núvols petits i simpàtics sortíssin per trobar-se amb en Jan i, per fer el grup més gran i bonic, també amb en Guillem... Però bé, això ja ens ho explicaràs tu a la continuació... :-)

      Elimina
  9. En quant a "amics imaginaris"... hehehehe riuríeu de mi si us ho expliqués... així que no ho diré clarament... No es poden dir "amics imaginaris"... però jo visc envoltada d'éssers imaginaris, això sí :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, ens deixaràs així, Assumpta? Tu saps alguna cosa més que jo, sa lluna?

      Aquesta picada d'ullet?

      Elimina
    2. Hahahaha no, no, la LLUNETA no sap res... suposo que li ha fet gràcia i per això ha picat l'ullet...

      :-DDD

      Elimina
  10. si que em convidria, si.
    Imagino massa, desperta i tot. Però en canvi, mai he tingut un amic imaginari.
    Una llàstima?

    Entenc que recomanes el llibre. A partir de quina edat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí una llàstima, m'agradaria conèixer gent que l'hagi tingut!!!

      De fet no és un conte. És pura i simplement el resum que n'he fet. Surt a cada pàgina el núvol fent una de les coses que dic.

      No és que el recomani com a conte, perquè no explica cap història. Explica un fet que sembla que per a molts nens és una realitat. Però parla d'aquest tema que ara m'interessa: amic invisible, àngel de la guarda, doble... tots els conceptes són una mateixa cosa.

      És molt senzill seria a partir de 3-4 anys.

      Elimina
    2. Gràcies! El tindré en compte per a la meva fillola, per l'any vinent ;)

      Elimina
  11. Per cert, m'encanta aquest fons nou!

    ResponElimina
  12. He tingut amics imaginaris i altres que m'han fet imaginar que eren amics. Crec que un amic Núvol no em vindria gens malament

    ResponElimina
  13. M'encanta mirar núvols, em sembla que ja ho he comentat, per tant es pot dir que els núvols em fan somniar...desperta.
    Jugava gairabé sempre sola, en tenia molts d'amics imaginaris, però cap especial con el núvol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els núvols sempre fan somiar una mica, però si a sobre són amics... fan somiar molt més...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari