Núvol és un petit homenatge als amics imaginaris, invisibles... que ens acompanyen durant la infància i, fins i tot, de vegades, al llarg de la nostra vida.
La nena protagonista no diu pas que té un núvol amic. Diu que el seu amic es diu Núvol. (que és molt diferent)
Un amic, per abraçar, un amic que és té al cap, un amic que pot ser més d'una cosa a la vegada, com una estrella o una flor, pot plorar, pot ser feliç, pot deixar-nos tranquils i sortir per la finestra una estona, pot ballar, pot ajudar-nos a somiar, cada nit, ens escolta sempre i sempre és al nostre costat.
Un conte per nens, potser sí.
I vosaltres, teniu o heu tingut un amic invisible? Us suggereix alguna cosa aquesta història de núvols? Us convindria un núvol que us ajudés a dormir bé i a somiar cada nit?
En Jan em va dir: "Ja m'agradaria tenir un núvol com aquest que m'ajudés a somiar... a vegades somio unes coses més lletges!"
Qui podria resistir-se a un desig com aquest?
... continuarà ...
Sí! Un núvol per dormir, com a repòs.
ResponEliminaCom a repòs... Unque ajudi a la vegada a dormir i a somiar.
EliminaI qui no voldria un núvol com a amic? Sobretot si és un núvol kinton!
ResponEliminaNo, no, no, no... És un amic que es diu núvol... Tu vols un amic que es digui núvol Kington
EliminaJo he tingut amics que s'han tornat invisibles amb el pas dels anys.
ResponEliminaD'aquests n'hi ha molts!!!
EliminaHahahahaha JOTAPÉ!! Et contractaré per fer-me riure sempre que estigui aixafadota o dolorida :-DD
EliminaPosats a demanar trio tenir dos amics Núvols. Un d'ells de pluja per quan fa set.
ResponEliminaHas de tenir un amic que es digui núvol de cotó fluix i un altre que es digui núvol de pluja... Ès fàcil, esctracta d'inventar-los.
EliminaNo recordo haver tingut mai un amic imaginari/invisible de petit ni el tinc ara (amb l'excepció dels que entrarien en la categoria de que parla en JPMERCH) però no em faria res tenir un núvol com aquest que m'ajudés a somiar més, que en això de tenir bons somnis sempre és millor que en sobri que no que en falti. ;-)
ResponEliminaJo també voldria un núvol com aquest... Somiar m'agrada molt
EliminaAmics imaginaris? Uns quants, sí.
ResponEliminaPerò no he tingut mai cap nigul com amic, potser m'aniria bé per somiar, perquè darrerament no sé si és que no somio o que no recordo haver somiat.
Continuarà, dius? Doncs vos seguiré llegint, a la Glòria, a tu i al Jan.
Aferradetes reals :)
Jo he passat molt temps sense recordar cap somni i creu-me que ho trobava a faltar. Ara no sé com ñi perquè torno a somiar i això em fa sentir millor.
EliminaSinó és un núvol , però els diu Núvol, potser el què ella vulgui, el que més atractiu li sigui com a amic, que la faci somniar o que li doni la mà, quan es trobi perduda...
ResponEliminaSempre és un bon recurs l'amic imaginari, però penso que és millor tenir-ne un de real, que quan l'abracis el sentiment vagin en les dues direccions, però com que no sempre se'n troben d'aquests, és bo tenir a l'abast de la mà aquest amic de fantasia...
Petonets, Carme.
Aquests amics de fantasia, a vegades poden ser molt més reals del que semblen...
EliminaA mi m'aniria genial poder tenir un amic Núvol que m'ajudés a dormir i descansar bé... Per la nit li demanaria si puc recolzar el meu cap cansat i ple de coses que giravolten en la seva superfície de cotó... i segur, segur que descansaria molt bé.
ResponEliminaEspero que en JAN pugui trobar un amic núvol perquè faci marxar aquests somnis lletjots!!
Jo també espero amb il·lusió la continuació... .-)
A veure si ens en sortim de trobar-lo i fem que li funcioni...
EliminaEstà fent un temps estrany... bastants dies ennuvolats. No m'estranyaria gens que, des d'algun lloc, algun (o alguns) núvols petits i simpàtics sortíssin per trobar-se amb en Jan i, per fer el grup més gran i bonic, també amb en Guillem... Però bé, això ja ens ho explicaràs tu a la continuació... :-)
EliminaHo explicaré, no en dubtis...
EliminaEn quant a "amics imaginaris"... hehehehe riuríeu de mi si us ho expliqués... així que no ho diré clarament... No es poden dir "amics imaginaris"... però jo visc envoltada d'éssers imaginaris, això sí :-DD
ResponElimina‾‿⁀
EliminaAra, ens deixaràs així, Assumpta? Tu saps alguna cosa més que jo, sa lluna?
EliminaAquesta picada d'ullet?
Hahahaha no, no, la LLUNETA no sap res... suposo que li ha fet gràcia i per això ha picat l'ullet...
Elimina:-DDD
si que em convidria, si.
ResponEliminaImagino massa, desperta i tot. Però en canvi, mai he tingut un amic imaginari.
Una llàstima?
Entenc que recomanes el llibre. A partir de quina edat?
Sí una llàstima, m'agradaria conèixer gent que l'hagi tingut!!!
EliminaDe fet no és un conte. És pura i simplement el resum que n'he fet. Surt a cada pàgina el núvol fent una de les coses que dic.
No és que el recomani com a conte, perquè no explica cap història. Explica un fet que sembla que per a molts nens és una realitat. Però parla d'aquest tema que ara m'interessa: amic invisible, àngel de la guarda, doble... tots els conceptes són una mateixa cosa.
És molt senzill seria a partir de 3-4 anys.
Gràcies! El tindré en compte per a la meva fillola, per l'any vinent ;)
EliminaPer cert, m'encanta aquest fons nou!
ResponEliminaGràcies!
EliminaHe tingut amics imaginaris i altres que m'han fet imaginar que eren amics. Crec que un amic Núvol no em vindria gens malament
ResponEliminaDoncs, ja el podem començar a inventar...
EliminaM'encanta mirar núvols, em sembla que ja ho he comentat, per tant es pot dir que els núvols em fan somniar...desperta.
ResponEliminaJugava gairabé sempre sola, en tenia molts d'amics imaginaris, però cap especial con el núvol.
Els núvols sempre fan somiar una mica, però si a sobre són amics... fan somiar molt més...
Elimina