Dialoguen les ombres sinuoses,
amb les línies rectes del dibuix dels camps.
No li fa res a l'ombra, allargassar-se
de verd a l'ocre, del clar al fosc.
L'ombra no és res,
no es queda, passa subtil
no es queda, passa subtil
entre les hores,
canviant colors i calideses.
canviant colors i calideses.
Les ombres al camp sempre han estat molt discretes.
ResponEliminaMolt, sempre haurien de ser així, les ombres...
EliminaLes ombres es dipositen oblíqües sobre els mosaics dels camps, com si en volguéssin desfer l'harmonia.Sort que tenen les hores comptades i i la claror les fa desaparèixer.
ResponElimina(aquest ha sigut un pensament instantani en veure la foto, tot i així aquest reixat de formes té molt d' encant, som llum i ombra)
Som llum i ombra, efectivament, i sempre esperem que les ombres siguin efímeres i que passin aviat.
Eliminales ombres creen un mosaic de dibuixos en negre sobre els verds, marrons o ocres del camp. Un dibuix quasi lineal.
ResponEliminaPetonets!
Dibuix, sobre dibuix... Petonassos...
EliminaLa paraula ho ha descrit
ResponEliminai la imatge l'acompanya.
S'hi dibuixa un cobrellit.
S'hi dibuixa un cobrellit
Eliminaque cobreix tota la plana
i abriga el meandre adormit.
Sembla una manteta de pachwork! 100% natural :)
ResponElimina100% natural... ;D
EliminaTampoc les ombres que passen per les nostres vides haurien de ser res més que matissos momentanis dels nostres colors, de les nostres essències.
ResponEliminaM'agrada: l'ombra no és res, no es queda.
M'agrada com ho dius, les ombres haurien de ser sempre així i nosaltres com el camp, esperat que marxin tot i saber que en un altre moment tornaran...
EliminaNo es queda, no, segur que no.
Corbes i rectes, com la vida.
ResponEliminaUna abraçada!
Sobreposades, com la vida.
EliminaPetonassos.
Sempre m'ha agradat veure els camps des de dalt d'un turó...Realment sembla una labor d'aquelles que es van afegint teles de diferents colors i textures, com les que feien les àvies i ara s'han tornat a posar de moda...
ResponEliminaUn paisatge preciós on l'ombra va canviant a cada moment de lloc, al quadre...
Bon vespre Carme.
Bon vespre, M Roser. Era molt bonic veure aquest capvespre des del turó... és ben bé com tu dius.
EliminaUn trencaclosques que encaixa a la perfecció....no el desmuntem
ResponEliminaNo el desmuntem, no, no l'espatllem...
Elimina