dimarts, 29 de juliol de 2014

Camps



Dialoguen les ombres sinuoses,
amb les línies  rectes del dibuix dels camps.

No li fa res a l'ombra, allargassar-se
de verd a l'ocre, del clar al fosc.

L'ombra no és res,  
no es queda, passa  subtil
entre les hores, 
canviant colors i calideses.

18 comentaris:

  1. Les ombres al camp sempre han estat molt discretes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt, sempre haurien de ser així, les ombres...

      Elimina
  2. Les ombres es dipositen oblíqües sobre els mosaics dels camps, com si en volguéssin desfer l'harmonia.Sort que tenen les hores comptades i i la claror les fa desaparèixer.

    (aquest ha sigut un pensament instantani en veure la foto, tot i així aquest reixat de formes té molt d' encant, som llum i ombra)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som llum i ombra, efectivament, i sempre esperem que les ombres siguin efímeres i que passin aviat.

      Elimina
  3. les ombres creen un mosaic de dibuixos en negre sobre els verds, marrons o ocres del camp. Un dibuix quasi lineal.
    Petonets!

    ResponElimina
  4. La paraula ho ha descrit
    i la imatge l'acompanya.

    S'hi dibuixa un cobrellit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'hi dibuixa un cobrellit
      que cobreix tota la plana
      i abriga el meandre adormit.

      Elimina
  5. Sembla una manteta de pachwork! 100% natural :)

    ResponElimina
  6. Tampoc les ombres que passen per les nostres vides haurien de ser res més que matissos momentanis dels nostres colors, de les nostres essències.
    M'agrada: l'ombra no és res, no es queda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho dius, les ombres haurien de ser sempre així i nosaltres com el camp, esperat que marxin tot i saber que en un altre moment tornaran...

      No es queda, no, segur que no.

      Elimina
  7. Corbes i rectes, com la vida.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Sempre m'ha agradat veure els camps des de dalt d'un turó...Realment sembla una labor d'aquelles que es van afegint teles de diferents colors i textures, com les que feien les àvies i ara s'han tornat a posar de moda...
    Un paisatge preciós on l'ombra va canviant a cada moment de lloc, al quadre...
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon vespre, M Roser. Era molt bonic veure aquest capvespre des del turó... és ben bé com tu dius.

      Elimina
  9. Un trencaclosques que encaixa a la perfecció....no el desmuntem

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari