Sense suport.
Sura la fulla seca
damunt del boix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Al boix fa de coixí per la fulla seca, no permet que de moment toqui terra...
ResponEliminaPodríem dir que l'aguanta, que la sosté. Potser és com una mena d'ajuda.
EliminaA la fulla li reca morir del tot, i comparteix el que va ser amb la verdor de les seves companyes.
ResponEliminaRecorda vells temps i potser li agrada. Ja arribarà el moment de ser terra.
EliminaPobre fulleta, es deu sentir molt desplaçada entre tanta verdor. Els seus dies es van acabant.
ResponEliminaPodria ser, sentir-se diferent, estranya... o potser diferent, original, més madura, més sàvia, més enllà de sequeres i pluges, més enllà de malalties, més enllà de vida i mort... aprofita els seus dies.
EliminaLes fulles tan tendres del boix contrasten amb aquesta fulla seca...És com un petit hivern que s'ha colat dins d'una exuberant primavera!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Com un petit hivern que ja no té prou força per glaçar... Tot just una mica de melanconia.
EliminaBona nit, M Roser