 |
279è joc literari |
Un dia els hi va dir que volia sortir un dia amb cadascuna d'elles.
La Vanesa i l'Àngels van dir que no, que de cap manera. Que això no estava bé i no ho podien fer. Que elles no estaven disposades a que s'enrotllés amb totes a la vegada, que li calia triar, abans.
La Susana, va dir que li semblava just de fer el que el Dani proposava. Que ella entenia els dubtes i que ho trobava molt bé. En aquest moment, en Dani es va sentir bojament atret per la Susana. La tria va ser molt més ràpida del que es pensaven.
Una decisió salomònica. Però no sé si la Susana fa bé, crec que els dubtes del Dani, un dia es tornaran insuportables.
ResponEliminaI si no... també...
EliminaEl relat invita a la reflexió i la teva curta resposta al comentari d'en jp és una veritat de vida. L'he llegit més d'una vegada per assumir tota la immensitat de coses que diu. Gràcies Carme per ensenyar-nos tantes coses cada dia.
ResponEliminaPer molt que sigui, lleugeret i com a relat, no gran cosa... tens raó, volia dir moltes coses, que no sé si s'entenen prou.
EliminaEl comentari a Jp, tan curtet, m'ha sortit així una mica pessimista... a vegades em sembla que ens hi posem com ens hi posem, les coses mai no surten com voldríem.
Com apunta Jpmerch sembla la recreació de la famosa història salomònica. Per a mi posa de manifest que tots no estem disposats a sacrificar el mateix per tal d'aconseguir allò que anhelem, així la Susana està disposada a tot el que li proposin per tal de passar-si un dìa amb el Dani.
ResponEliminaM'agrada el teu relat Carme. Aferradetes.
Gràcies, Alfonso!!!
EliminaLa Susana el va deixar lliure i des d'aquesta llibertat ell es va trobar còmode per triar. Encara que he de dir que la paraula "tria", quan parlem de sentiments, no m'agrada gens.
ResponEliminaAferradetes i molt bon dia! :)
Totalment d'acord amb tu, sa lluna, pel que fa a la paraula "tria"... a mi tampoc m'agrada. Però aquí hi escau.
EliminaAferradetes, bonica i molt bon dia!!! :)
Tant la Susana com el Daniel tenen noms bíblics. Estaven predestinats.
ResponEliminaHe, he, he.... Xavier, m'has fet riure, gràcies!
EliminaMira que bé! Seguint els consells del savi rei Salomó ;-))
ResponEliminaEs fa el que es pot...
Eliminaper pensar un poc, encara que parega que Dani jugava amb avantatge també cabia la possibilitat de quedar-se sense cap
ResponEliminaI tant que sí, aquesta possibilitat la tenim sempre, el Dani i la resta dels mortals, tinguem un pretendent o en tinguem tres... Quan menys t'ho esperes es pot girar tot.
EliminaEspavilada la Susana...Ella va veure de seguida que no cal forçar les situacions, que la gent s'ha de sentir lliure per triar...I així hi va ser com ella va guanyar el capítol...Una estratègia? potser sí, potser no...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Potser sí, potser no... Potser ho creia de bona fe, potser volia distingir-se de les altres dues, potser volia aprofitar la oportunitat que li servien en safata. Potser només volia passar-hi un dia sense més...
EliminaBona nit M Roser...
En sembla que aquí l'espavilat és en Dani que es queda amb l'única que diu que si al que ell vol...
ResponEliminaQue mal pensada... ;) no veus que tot de cop, l'ha captivat? He, he, he...
EliminaÉs que les altres van deixar una autopista.
ResponEliminaVan deixar una autopista? Ara no ho capto...
Eliminahaha, molt llesta, les altres es van retirar soles! Els amors són complicats i quan s'estima més d'una persona a la vegada es passa malament, tant per un cantó com per l'altre. M'agrada com s'ha resolt el conflicte d'aquest manera tan natural.
ResponEliminaEns falta saber quan dura... he, he, he...
EliminaMolt bo! A més, si hi penses no podia acabar de cap altra manera. Estan fets l'un per l'altre.
ResponEliminaEstan fets l'un per l'altre!!! Tu ho has captat de seguida, eh?
EliminaUna noia assenyada la Susana. I llesta. Segur que si ella s'ho proposa la cosa acabarà molt bé.
ResponEliminaUna frase molt animadora per a la Susanna... A veure si ens explica com acaba...
Elimina