diumenge, 8 de gener del 2017
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Intentarem fer-la bonica, com les flors de núvols de la teua entrada anterior, que ja he arribat tard a comentar.
ResponEliminaSi tenim una escletxeta de temps, no costarà que sigui bonica...
EliminaLa bellesa, per petita que sigui, sempre és ben rebuda.
ResponEliminaSí, l'hem de buscar sempre, sense ella no podem viure.
EliminaTot embelliment, encara que sigui mínim, ens alegra la vida.Tu l'embelleixes amb la teva interpretació tan atractiva.
ResponEliminaD'això es tracta, Olga, d'alegrar-nos la vida. Vaig veure aquesta finestreta tan petita i encara amb un test que la tapava i em va fer tendresa. per això al vaig dibuixar. Em va fer pensar en els moments agradables, de trobades o de coses boniques que es fan tan curts...
EliminaL'escletxa en la vellesa del mur sempre té un espai per nodrir la bellesa.
ResponEliminaEl mur era vell, i també bell, amb aquest detall de la finestra i la planta. Tens raó, sempre hi ha un espai per nodrir la bellesa...
EliminaSi és una escletxa, ha de ser petita i si li posem flors, serà com una finestreta de fades...Si cal ja aniré a regar la planta!!!
ResponEliminaPetonets.
Com de joguina, de tan petita...
EliminaVa vinga, t'agafo de voluntària per regar la planteta, per cert, saps on era?
A un lloc que em vas dir que coneixies a Rabós de Terri!!!
No per petita és insignificant.
ResponEliminaHi ha coses petites: escletxes, temps, objectes, etc... que precisament són molt significatives.
Elimina