De tants follets, en el bosc encantat,
qui ens ho diria?
De tants follets i de tants colors
el bosc riuria.
Si riu el bosc, les fulles ho encomanen,
com ho sabries?
Si riu el bosc, i les cuques i les fades
tu també riuries.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Quines ganes que s’acabi la saga del mocador petit i comenci la famosa saga del mocador gran
ResponEliminaLa saga del mocador petit, ja s'ha acabat, pons. Sento dir-te que la famosa saga del mocador gran ja te la vas perdre... potser torni en algun moment... ja ho veurem. Segons la feina i les ganes de pintar...
EliminaUn alegre poema per presentar-nos el mocador petit 3. Per cert molt bonics. Ets una artista!!
ResponEliminaEl mocador, va sortir enjogassat, i doncs el poema també ho havia de ser...
EliminaSon mocadors de seda pintats a mà, oi? Super xulos i molt difícils de pintar!!!!!! amb què els resegueixes?
ResponEliminaNo són de seda, són de cotó. La veritat és que amb la seda, vaig fer una prova i no me'n vaig sortir gens bé, amb el cotó és més fàcil. Són un tipus de pintura diferent i tot plegat va millor.
EliminaPrimer dibuixo amb punta fina i després pinto. Amb la seda s'ha de resseguir amb un producte especial, per evitar que la pintura s'escampi més enllà d'on vols...
Avui ja no sé amb quin quedar-me, amb el mocador o amb el poema. Si us plau tots els mocadors en un post, deixa'ns gaudir-los Carme.
ResponEliminaUn dia faré un post, amb tots els mocadors, grans i petits, dedicat a l'Alfonso Robles... ;)
EliminaGràcies
EliminaQuina delícia de mocadors. Una bonica col·lecció...
ResponEliminaGràcies, novesflors...
EliminaTots els mocadors...i a quin més maco!!
ResponEliminaAmb tots aquest colors i riures al bosc, segur que m'hi trobaria molt bé!!
Una abraçada.
Segur que riuríem tots plegats!!!
EliminaQuins colors aquest mocador!
ResponEliminaEl poema és com la lletra d'una cançó fantàstica.
Com una cançó de nens... però sense música!
EliminaHome, depenent del que vegi riure en el bosc, no sé si em farà gaire gràcia...
ResponEliminaXeXu, ja sabem com ets... no t hi amoínis... ;)
Elimina
ResponEliminaEn el teu poema i en la teva pintura hi ha l'expressió d'un món ple de màgia i de bellesa a descobrir en el matís.
Abraçades, des de El Far.
A vegades seria divertit saber d'on surten exactament aquestes paraules o aquests dibuixos desacostumats, que fan la impressió tenir vida pròpia i sorgir sols d'algun lloc, molt endins...
EliminaJo m'he perdut la saga del mocador gran i també la del petit, he estat uns dies embardissat en la saga del mocador d'un sol ús.
ResponEliminaHe, he, he... ja saps... coses del pons. Espero que estiguis millor, Jp! Cuida't!
EliminaAmb tants follets i fulles de colors i cuques i fades rialleres, segur que jo també riure a cor que vols...L'alegria del bosc!!!
ResponEliminaPetonets.
Un mocador petit com un poema i gran com ho és sempre la poesia.
ResponElimina