dilluns, 30 de gener de 2017

Mocador petit -3



De tants follets, en el bosc encantat, 
qui ens ho diria?
De tants follets i de tants colors
el bosc riuria.
Si riu el bosc, les fulles ho encomanen,
com ho sabries?
Si riu el bosc, i les cuques i les fades
tu també riuries.



23 comentaris:

  1. Quines ganes que s’acabi la saga del mocador petit i comenci la famosa saga del mocador gran

    ResponElimina
    Respostes
    1. La saga del mocador petit, ja s'ha acabat, pons. Sento dir-te que la famosa saga del mocador gran ja te la vas perdre... potser torni en algun moment... ja ho veurem. Segons la feina i les ganes de pintar...

      Elimina
  2. Un alegre poema per presentar-nos el mocador petit 3. Per cert molt bonics. Ets una artista!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mocador, va sortir enjogassat, i doncs el poema també ho havia de ser...

      Elimina
  3. Son mocadors de seda pintats a mà, oi? Super xulos i molt difícils de pintar!!!!!! amb què els resegueixes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No són de seda, són de cotó. La veritat és que amb la seda, vaig fer una prova i no me'n vaig sortir gens bé, amb el cotó és més fàcil. Són un tipus de pintura diferent i tot plegat va millor.

      Primer dibuixo amb punta fina i després pinto. Amb la seda s'ha de resseguir amb un producte especial, per evitar que la pintura s'escampi més enllà d'on vols...

      Elimina
  4. Avui ja no sé amb quin quedar-me, amb el mocador o amb el poema. Si us plau tots els mocadors en un post, deixa'ns gaudir-los Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia faré un post, amb tots els mocadors, grans i petits, dedicat a l'Alfonso Robles... ;)

      Elimina
  5. Quina delícia de mocadors. Una bonica col·lecció...

    ResponElimina
  6. Tots els mocadors...i a quin més maco!!
    Amb tots aquest colors i riures al bosc, segur que m'hi trobaria molt bé!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Quins colors aquest mocador!
    El poema és com la lletra d'una cançó fantàstica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com una cançó de nens... però sense música!

      Elimina
  8. Home, depenent del que vegi riure en el bosc, no sé si em farà gaire gràcia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, ja sabem com ets... no t hi amoínis... ;)

      Elimina

  9. En el teu poema i en la teva pintura hi ha l'expressió d'un món ple de màgia i de bellesa a descobrir en el matís.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades seria divertit saber d'on surten exactament aquestes paraules o aquests dibuixos desacostumats, que fan la impressió tenir vida pròpia i sorgir sols d'algun lloc, molt endins...

      Elimina
  10. Jo m'he perdut la saga del mocador gran i també la del petit, he estat uns dies embardissat en la saga del mocador d'un sol ús.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... ja saps... coses del pons. Espero que estiguis millor, Jp! Cuida't!

      Elimina
  11. Amb tants follets i fulles de colors i cuques i fades rialleres, segur que jo també riure a cor que vols...L'alegria del bosc!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  12. Un mocador petit com un poema i gran com ho és sempre la poesia.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari