D'un diàleg que venia d'aquí
golafres, imaginen
àpats de llum.
................................................carme
Núvols i lluna
fidelitat immensa
quan s'acaronen.
Passejant de la mà,
com els millors amants.
fidelitat immensa
quan s'acaronen.
Passejant de la mà,
com els millors amants.
..................................................mari
Núvols com versos,
no podeu amagar
la plenitud.
.......................................helena bonals
Núvols com versos,
no podeu amagar
la plenitud.
.......................................helena bonals
La lluna m'inspira moltes coses, però menjar-me-la no!
ResponEliminaJo tampoc me la menjaria, XeXu, parlo dels núvols...
EliminaPer als creients de la divinitat de la Lluna, menjar-se-la és com combregar.
ResponEliminaLa sagrada forma.
Deuen ser molt grans aquests creients... grans com els núvols que la tapen.
EliminaEl que sí que és cert és que qui la tasta, la lluna, a través de qualssevol dels sentits, en queda delerós per sempre.
ResponEliminaRecordo el post original: bellíssims haikus, Carme!
Moltes gràcies, Galionar, la lluna sempre ens captiva és ben cert...
EliminaM'encanten els diàlegs poètics, esmolen la ment.
ResponEliminaCoincidim totalment, novesflors...
EliminaLa llum, només la llum. S'entén molt bé que les religions ancestrals adoressin al sol, el nostre gran benefactor.
ResponEliminaI tant que s'entén, la llum ens captiva sempre...
EliminaLa lluna sempre és màgica i aquesta que juga a fet i amagar...Ara surto, ara m'amago!!!
ResponEliminaÉs curiós com ens afecta la llum de la lluna, que al cap i la fi, li regala el sol!!!
Bon vespre, Carme.
La lluna entre els núvols, sovint és un espectacle...
EliminaBona tarda M Roser.
La llum de la lluna és màgica, no és sempre de la mateixa intensitat, a més a més de la claredat, és prou suau per que alhora es puguin amagar coses o persones, així que sempre tanca un misteri. El que no passa amb el sol que tot ho descobreix.
ResponEliminaSí, Alfonso... i els misteris sempre ens atreuen...
EliminaM'has fet pensar i arribo a aquesta reflexió...
ResponEliminaSempre estem delerosos de "la llum"!!.
La llum sempre ens crida!!!
EliminaNúvols i lluna
ResponEliminafidelitat immensa
quan s'acaronen.
Passejant de la mà,
com els millors amants.
A vegades s'abracen, a vegades juguen...
EliminaNúvols com versos,
ResponEliminano podeu amagar
la plenitud.
Ja hi ets!!!
Elimina