Sempre hi ha un misteri,
en totes les fonts.
I un desig de romandre
entre ombres i molses,
al so suau de l'aigua clara,
que no atura el seu doll.
Les fulles caigudes a la tardor,
ja acabada, ho cobreixen tot.
I el sol del matí els retorna
la lluminositat que ja creien perduda.
La teva font no s'esgota mai Carme. L'aigua et regala imaginació i poesia.
ResponEliminaI el líquid imprescindible per diluir l'aquarel·la.
L'aigua sempre regala vida, sigui de la manera que sigui: física o espiritual...
EliminaCoincideixo amb en Xavier la que no deixa mai, però mai de rajar ets tu!
ResponEliminaI jo us ho agraeixo a tots dos... però en aquest nostre món blocaire, tots ragem sovint, d'una manera o altra...
EliminaÉs curiós: els colors que fas servir a la pintura formen part del poema i les sensacions del poema impregnen la imatge. Quina simbiosi! :-)
ResponEliminaMoltes gràcies, Mercè, em fa il·lusió que ho vegis així! :-)
EliminaLes fulles cauen, la font no atura el seu doll.
ResponEliminaEstores de colors a terra, i l'aigua que les mulla...
EliminaLes fonts tenen un encant especial...Recordo quan de petita hi anàvem a fer arrosades amb els crancs que pescàvem amb els peus al rierols, o els berenars de truita amb patates...És una pena però cada vegada e fan menys fontades, perquè desapareixen moltes fonts!!!Una pena.
ResponEliminaPetonets, Carme.
Nosaltres hi anàvem també a berenar moltes vegades. A dinar, potser no tantes, però també. Ara n'hi ha moltes que han quedat seques... fan molta pena. Cada font que es perd, fa que es perdi una munió d'ocasions de gaudir de la natura.
EliminaJo encara volto les fonts que conec... m'agrada anar-hi!
Aquests dies al poble he anat dues o tres vegades a recollir aigua a alguna font i després de tantes pluges és una alegria veure rajar l'aigua amb la força que ho fa. Amb la mateixa força que els teus colors impregnen el full blanc. M'encanten.
ResponEliminaUn dels meus plaers preferits és beure aigua d'una font clara i fresca, recollir-la per dur-la a casa també m'agrada molt.
Elimina