Poso un desert, al mocador,
i un sol potent rere d'un arbre.
La sorra em llisca entre els meus dits,
l'ombra dels arbres m'arrecera.
Les branques fan de para-sol,
mentre m'hi enfilo poc a poc.
Pinzell en mà, la tarda en calma,
visc l'aventura de tastar-la.
i un sol potent rere d'un arbre.
La sorra em llisca entre els meus dits,
l'ombra dels arbres m'arrecera.
Les branques fan de para-sol,
mentre m'hi enfilo poc a poc.
Pinzell en mà, la tarda en calma,
visc l'aventura de tastar-la.
Que no manqui l'ombra d'un arbre en el nostre desert, la nostra tarda.
ResponEliminaQue no ens manqui, Helena, els arbres són imprescindibles a la nostra vida!
EliminaAquest arbre nu, capturat a finals de desembre al santuari de la Mare de Déu del Mont, és mil vegades més bonic des que l'has convertit en immortal amb les teves aquarel·les, Carme! Com et deia en l'anterior post, la teva amistat em fa sentir molt, molt rica!
ResponEliminaUna abraçada!
Oh! Com m'agrada saber d'on és!!! Saber-lo situar li dóna més valor a l'estona passada amb ell... tambè amb tu, mentre pinto una foto teva.
EliminaUna abraçada.
Pinzell en mà fas molt bona feina, Carme.
ResponEliminaPinzell en mà, jugo i m'ho passo prou bé!
EliminaQuina meravella de mocadors, a més retratats per un poema.
ResponEliminaM'alegro que t'agradin, Alfonso...
EliminaDe veritat que aquestes imatges les has pintat en mocadors??
ResponEliminaAbsolutament veritat!
EliminaFins ara pintava roba de 70 x70 cm, ara, fa poc, vaig comprar mocadors de 35 x 35 cm expressament per pintar, per fer paquetets petits, però són massa petits, tornaré als 70x 70.
Dos mocadors ben diferents: un de càlid i un de més fred. Tastar una tarda. Quin bon gust et deu haver quedat!
ResponEliminaAquestes tardes tan meves: pintar, llegir, escriure... sempre tenen bon gust!
EliminaQuè bonics! Quines mans més delicades que creen petites joies del no res!
ResponEliminaM,alegro que t'agradin... Gràcies!
EliminaDos arbres ben diferents en contexts molt especials, però ambdós ens faran ombra si tenim calor...Un de solitari enmig de la sorra, l'altre en companyia però especial!!! SEgueixo pensant que són uns mocadors molt bonics.
ResponEliminaPetonets, Carme.