dilluns, 16 de gener de 2017

Entrada a Mieres




La casa, ara, ja és buida. 
L'àmbit existeix encara, 
ple d'un no-res entre la pols.
Hem deixat que degotessin
fins a buidar-se 
les nostres coses, els nostres mots.
Allà on teníem el vi, 
per celebrar la festa del viure, 
ara, hi hem plantat un arbre desconegut:
de branques de pau i fulles d'harmonia.
En el silenci d'un comiat inexistent, 
escoltarem com neix cada fulla.

18 comentaris:

  1. És una història trista la de la casa buida, però les branques de pau i les fulles d'harmonia, encara que siguin d'un arbre desconegut donen un missatge d'esperança. La casa és buida, però no morta i en cada nova fulla reneix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, no volem que la casa mori, volem que hi hagi algun alè de vida i de pau, encara que sigui diferent de com era.

      Elimina
  2. Doncs celebrarem la festa de viure amb els fruits que done l'arbre desconegut de branques de pau i fulles d'harmonia. És també una bona manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una molt bona manera, Mari... acabes el poema, amb la teva reflexió.

      Elimina
  3. Amb les copes plenes de vi da, brindem per a que no se'ns acabin les ganes de vi ure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no se'ns acabin, fins al final... Brindem, amb les copes plenes de vi da: txin, txin.

      Elimina
  4. El poble de Mieres quedarà ben immortalitzat, amb les teves aquarel·les...
    Les coses antigues són molt adients per plantar-hi arbres, sobretot si tenen"branques de pau i fulles d'harmonia"...
    Molt bonic, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser. Va ser una visita breu, però des del punt de vista dels dibuixos i poemes, ha estat prou productiva...

      Elimina
  5. les arrels tindran la força del esperit del vi, tot s'aprofita i res es perd

    ResponElimina
  6. Les cases buides són molt tristes, però el teu poema l'omple de bellesa i nostàlgia.
    Preciosa l'aquarel·la!

    ResponElimina
  7. Què aquarel·la més bonita.Cuando les cases es van perdent en el record produeix tristesa i quan tornem a elles sembla que tota la vida que han tingut ressorgeix i nosaltres ens omplim d'angoixa d'allò que va ser i ja no és.
    El plantar un arbre és una bonica forma de que els nostres records segueixin omplint la casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alfonso!!! Plantar un arbre sempre es escampar bellesa...

      Elimina
  8. Bon dia Carme!
    M'has recordat els meus pares. Però, com diu en Xavier, brindem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brindem, Jp, pels records més agradables dels pares i de les persones estimades.

      Txin, txin... bona tarda, Jp!

      Elimina
  9. Ho veus, com tens poemes sobre el vi? Va estar molt bé, ahir. Hauries d'haver vingut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, sí! De fet no és sobre el vi, però l'esmenta. Possiblement deu ser l'únic.
      No dubto gens que estigués molt bé. Però se'm va anar complicant el cap de setmana i si tinc un compromís pres em costa trencar-lo, però quan em vas dir "avisa a la secretària, si véns" em vaig adonar que si encara no comptaven amb mi, jo no trencava cap compromís... i m'anava millor guanyar aquest temps per a mi.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari