La casa, ara, ja és buida.
L'àmbit existeix encara,
ple d'un no-res entre la pols.
Hem deixat que degotessin
fins a buidar-se
les nostres coses, els nostres mots.
Allà on teníem el vi,
per celebrar la festa del viure,
ara, hi hem plantat un arbre desconegut:
de branques de pau i fulles d'harmonia.
En el silenci d'un comiat inexistent,
escoltarem com neix cada fulla.
És una història trista la de la casa buida, però les branques de pau i les fulles d'harmonia, encara que siguin d'un arbre desconegut donen un missatge d'esperança. La casa és buida, però no morta i en cada nova fulla reneix.
ResponEliminaBen bé així, no volem que la casa mori, volem que hi hagi algun alè de vida i de pau, encara que sigui diferent de com era.
EliminaDoncs celebrarem la festa de viure amb els fruits que done l'arbre desconegut de branques de pau i fulles d'harmonia. És també una bona manera.
ResponEliminaUna molt bona manera, Mari... acabes el poema, amb la teva reflexió.
EliminaAmb les copes plenes de vi da, brindem per a que no se'ns acabin les ganes de vi ure.
ResponEliminaQue no se'ns acabin, fins al final... Brindem, amb les copes plenes de vi da: txin, txin.
EliminaEl poble de Mieres quedarà ben immortalitzat, amb les teves aquarel·les...
ResponEliminaLes coses antigues són molt adients per plantar-hi arbres, sobretot si tenen"branques de pau i fulles d'harmonia"...
Molt bonic, Carme.
Gràcies, M Roser. Va ser una visita breu, però des del punt de vista dels dibuixos i poemes, ha estat prou productiva...
Eliminales arrels tindran la força del esperit del vi, tot s'aprofita i res es perd
ResponEliminaM'agrada molt això que res es perd!!!
EliminaLes cases buides són molt tristes, però el teu poema l'omple de bellesa i nostàlgia.
ResponEliminaPreciosa l'aquarel·la!
Gràcies, Glòria!!! M'alegro que t'agradi.
EliminaQuè aquarel·la més bonita.Cuando les cases es van perdent en el record produeix tristesa i quan tornem a elles sembla que tota la vida que han tingut ressorgeix i nosaltres ens omplim d'angoixa d'allò que va ser i ja no és.
ResponEliminaEl plantar un arbre és una bonica forma de que els nostres records segueixin omplint la casa.
Gràcies, Alfonso!!! Plantar un arbre sempre es escampar bellesa...
EliminaBon dia Carme!
ResponEliminaM'has recordat els meus pares. Però, com diu en Xavier, brindem!
Brindem, Jp, pels records més agradables dels pares i de les persones estimades.
EliminaTxin, txin... bona tarda, Jp!
Ho veus, com tens poemes sobre el vi? Va estar molt bé, ahir. Hauries d'haver vingut.
ResponEliminaOstres, sí! De fet no és sobre el vi, però l'esmenta. Possiblement deu ser l'únic.
EliminaNo dubto gens que estigués molt bé. Però se'm va anar complicant el cap de setmana i si tinc un compromís pres em costa trencar-lo, però quan em vas dir "avisa a la secretària, si véns" em vaig adonar que si encara no comptaven amb mi, jo no trencava cap compromís... i m'anava millor guanyar aquest temps per a mi.