Fa uns quants anyets això hagués estat bufar i fer ampolles, ara és més complicat, perquè tot això està mol apagat.
Però ho hem d'intentar. Us animeu? Feu difusió de la idea? Endavant!!!!
 |
| Le soir bleu - Edward Hopper 1014 |
Tothom se'l mirava perquè anava disfressat, ningú no s'adonava de la pròpia disfressa: fracs, vestits de nit, jaquetes militars, barrets extravagants...
La claror dels fanalets de colors, feia més blanc el color del seu vestit. Va seure sense demanar permís a la taula de dos homes ja grans. El barbut era pintor i li va fer un retrat. Ell no va dir res. Ni una paraula va sortir dels seus llavis vermells.
Feia temps que anava pel món en un silenci, que només trencava quan algú li preguntava: per què vas vestit així? aleshores, amb calma i plaer contingut responia: per la mateixa raó que tu vas vestit així, com vas... per protegir-me.
Doncs sí. Molta raó.
ResponEliminaHi ha disfresses que, de tan acceptades, ja no ens ho semblen. Molt bon relat, CARME, m'ha agradat molt.
ResponEliminaGràcies Mc!!! Crec que tots ens disfressem una mica en vestir-nos, però n'hi ha que es disfressen molt i molt...
Eliminatendre i molt poètic Carme !
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
EliminaHome de poques paraules, les justes.
ResponEliminaUna resposta molt intel·ligent.
Bon relat, nina!
Moltes gràcies, lluneta... abraçades...
EliminaEls pallassos solen ser persones tristes, i tant que ens fan riure!
ResponEliminaNo sé perquè és així, però bé que es diu, oi?
Eliminasi estàs convençut d'una cosa l'has de defensar sempre.
ResponEliminaI tant, Joan, fins al final!
EliminaM'agrada molt aquest final. Fa pensar. Tots anem disfressats d'alguna manera, oi?
ResponEliminaJo crec que sí, tots, d'alguna manera!
EliminaClar i natural
ResponEliminaSí, sí, tots anem disfressats, però uns més ridículs que d’altres, pallasso...
ResponEliminaEl concepte ridícul és un dels més subjectius que hi ha... qui sap si, en realitat, qualsevol dels altres personatges s'hi sentia molt més. Ell, el pallasso, gens!
EliminaPotser com més ens protegim més tenim la sensació de desprotegits.
ResponEliminaPot ser, Gerònima, pot ser, perquè sovint ens protegim massa... anem posant capes de protecció i mai no en tenim prou.
EliminaI a l'inversa!
ResponEliminaÉs cert també, si no ens protegim gens, és que ja ens sentim prou segurs...
EliminaLa nostra indumentària defineix la nostra personalitat. Per això els nudistes s'equivoquen, anar despullat és com portar uniforme.
ResponEliminaEstic contenta que de petita no em portessin a una escola on es fes servir uniforme, i que a la meva feina tampoc n'hagi de dur.
La nostra indumentària defineix la nostra personalitat, segur. Però segurament que ser nudista en aquesta societat nostra, també. Ja diu moltes coses d'aquella persona.
EliminaEls uniformes són ben avorrits...
Si, si, moltes vegades ens vestim de determinada manera buscant protegir-nos i, no només, del fred, de vegades és com una careta que tractem ens protegeixi dels altres.
ResponEliminaI tant, Alfonso, tens raó! és ben bé això el que volia dir!!!
Elimina