dimecres, 18 de gener del 2017

100 Relats Conjunts - Le soir bleu

M'ha fet molta gràcia la proposta de l'Elfreelang de fer 100 aportacions als relats conjunts.
Fa uns quants anyets això hagués estat bufar i fer ampolles, ara és més complicat, perquè tot això està mol apagat.
Però ho hem d'intentar. Us animeu? Feu difusió de la idea?  Endavant!!!!

Le soir bleu - Edward Hopper 1014

Tothom se'l mirava perquè anava disfressat, ningú no s'adonava de la pròpia disfressa: fracs, vestits de nit, jaquetes militars, barrets extravagants... 


La claror dels fanalets de colors, feia més blanc el color del seu vestit. Va seure sense demanar permís a la taula de dos homes ja grans. El barbut era pintor i li va fer un retrat. Ell no va dir res. Ni una paraula va sortir dels seus llavis vermells.

Feia temps que anava pel món en un silenci, que només trencava quan algú li preguntava: per què vas vestit així?  aleshores, amb calma i plaer contingut responia: per la mateixa raó que tu vas vestit així, com vas... per protegir-me.

24 comentaris:

  1. Hi ha disfresses que, de tan acceptades, ja no ens ho semblen. Molt bon relat, CARME, m'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mc!!! Crec que tots ens disfressem una mica en vestir-nos, però n'hi ha que es disfressen molt i molt...

      Elimina
  2. Home de poques paraules, les justes.
    Una resposta molt intel·ligent.

    Bon relat, nina!

    ResponElimina
  3. Els pallassos solen ser persones tristes, i tant que ens fan riure!

    ResponElimina
  4. si estàs convençut d'una cosa l'has de defensar sempre.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt aquest final. Fa pensar. Tots anem disfressats d'alguna manera, oi?

    ResponElimina
  6. Sí, sí, tots anem disfressats, però uns més ridículs que d’altres, pallasso...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El concepte ridícul és un dels més subjectius que hi ha... qui sap si, en realitat, qualsevol dels altres personatges s'hi sentia molt més. Ell, el pallasso, gens!

      Elimina
  7. Potser com més ens protegim més tenim la sensació de desprotegits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser, Gerònima, pot ser, perquè sovint ens protegim massa... anem posant capes de protecció i mai no en tenim prou.

      Elimina
  8. Respostes
    1. És cert també, si no ens protegim gens, és que ja ens sentim prou segurs...

      Elimina
  9. La nostra indumentària defineix la nostra personalitat. Per això els nudistes s'equivoquen, anar despullat és com portar uniforme.

    Estic contenta que de petita no em portessin a una escola on es fes servir uniforme, i que a la meva feina tampoc n'hagi de dur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostra indumentària defineix la nostra personalitat, segur. Però segurament que ser nudista en aquesta societat nostra, també. Ja diu moltes coses d'aquella persona.

      Els uniformes són ben avorrits...

      Elimina
  10. Si, si, moltes vegades ens vestim de determinada manera buscant protegir-nos i, no només, del fred, de vegades és com una careta que tractem ens protegeixi dels altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Alfonso, tens raó! és ben bé això el que volia dir!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari