Embolcallo una bosseta de bombons de xocolata,
amb fulles d'una tardor recent,
com s'embolcalla l'amistat amb versos.
Juguem a ser espurna a arreu:
vora les vinyes de pàmpols vermells,
vora la mar de murmuris canviants,
vora dels cingles com vigilants protectors,
vora del bosc que es perfuma de molsa.
Arreu, les quatre veus sempre ens retornen.
Són genials aquests mocadors. Per bons que siguin els bombons, segur que en aquest cas l'embolcall és molt millor regal. :-)
ResponEliminaGràcies Mc!
EliminaEspero que els bombons no estiguessin malament tampoc...
Tot fa conjunt: els mocadors, les fulles de tardor i el poema.
ResponEliminaI per qui se'ls va cruspir... els bombons.
Vaig intentar-ho, que tot fos un conjunt... celebro que ho vegis així!
EliminaUna abraçada molt gran i plena de complicitat, Carme! Tinc la sort de ser molt rica, gràcies a la teva amistat. Les quatre veus, que no parin mai de deixar-se sentir!
ResponEliminaLa riquesa de l'amistat, és infinita i mai no s'esgota, perquè, com les veus, sempre retorna.
EliminaUna abraçada, Montse!
Aquests bombons tan delicadament embolcallats, tindran gust de natura...Em menjaré els bombons i guardaré el mocadoret!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser, per lacteva bona predisposició!
EliminaPeonets, M Roset.
OHHHHHH! La teua amistat i les 4 veus valen més que tota la xocolata del món.;)
ResponEliminaGràcies, novesflors! Una abraçada!
EliminaLes amistats, les autèntiques, es disfruten a tot arreu.
ResponEliminaXulíssim el mocador!
I tant que sí, rits!!!! Gràcies, guapa!
EliminaQuè mocadors més bonics i, que millor contingut que uns bombons. L'amistat sempre cal embolicar-la amb els versos més delicats
ResponEliminaAixí procurem fer-ho Alfonso, l'amistat és una de les coses importants de la vida.
EliminaEmbolcallar l'amistat amb versos, amb mocadors petits, pintats, escrits i sense massa escarafalls, és una de les millors maneres de garantir que l'amistat serà sòlida, perdurable i autèntica.
ResponEliminaCom tu, estimada Carme.
T'estimo.
I així seguim, fent el camí bonic, amb aquesta amistat que descrius tan bé! Com tu, estimada Marta! Jo també t'estimo.
Eliminaamb aquests mocadors, prohibit estar constipat eh!!!
ResponEliminaAmb la pintura han quedat una mica encartronats... crec que millor no mocar-s'hi!
EliminaQuè afortunats els que van rebre el regal del mocador i els bombons! I també què afortunats els que rebem el regal dels teus mots fets poema. Gràcies.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu per aquest comentari bonic i afalgador. Una abraçada, Mari!
EliminaQuin reciclatge més artístic, Carme! Molt maco aquest mocador!
ResponEliminaGràcies Laura! Un plaer de veure't pels blogs!
EliminaEts una artista complerta i molt imaginativa. Una presentació tan bonica i original fa un obsequi inoblidable.
ResponEliminaTens molt bon gust! (els bombons segur que també)
;-)
Moltes gràcies, Glòria!!! :-)
Eliminaembolcallar amb fulles de tardor .....té tota la raó la Glòria ets una artista!
ResponEliminaDoncs moltes gràcies a tu també, Elfree!!!
EliminaS'embolcalla l'amistat amb versos i els versos amb amistat, com ho fas tu.
ResponEliminaDoncs sona boñic, tal com ho dius. Les dues coses m'agraden. Gràcies, guapa!
Elimina