dimecres, 11 de gener del 2017

Joc d'Antaviana


Una nit d'hivern vaig descobrir una capsa entreoberta...

Feia fred, fora de la capsa, però a dins, jo no hi cabia.  I aquest cop ho vaig fer bé. No em vaig pas equivocar de nou: no la vaig acabar d'obrir. 

Així entreoberta, i si jo estava amb els sentits ben desperts, desprenia una escalforeta que arribava ditectament al cor. De la capsa sortia, ara un mot, ara un vers,  a vegades un xiuxiueig,  algun cop una música. I de tant en tant alguna cita filosòfica. Molt excepcionalment un petó. 


Era un tresor inesgotable...


18 comentaris:

  1. Una capseta que és tot un tresor, per ella mateixa i per tot allò que guarda i de tant en tant deixa entreveure...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  2. Doncs estic d'acord amb la M. Roser, és tot un tresor que s'ha de cuidar, obrir,...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta mena de tresors, s'han de cuidar molt. Tenen una màgia particular i a vegades prou fràgil...

      Elimina
  3. si podem veure-hi tot el que ens agrada, serà una bona capsa, però som nosaltres els que hi hem de posar la imaginació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres l'hem d'omplir i nosaltres l'hem d'obrir i veure què hi ha... és ben bé així!

      Elimina
  4. No l'acabis de tancar mai aquesta capsa, que tothom en gaudeixi.

    ResponElimina
  5. Qui no voldria tenir una capsa així! Molt poètic i preciós la forma en com relates aquest post. Feia molt que no me passava per casa teva, Carme. A veure si a partir d'ara li puc dedicar més temps al blog i a visitar-ne. Ho enyor una barbaritat! Una besada enorme ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... quina gràcia, després de tant temps que no passàvem pels blogs mutus... ara ens hem creuat.

      Jo fa estona que batallava per deixar-te un comentari i wordpress no me'l volia, finalment he decidit començar de nou. Tancar la pestsnya, tornar a obrir el blog i aquest cop ha funcionat. I quan arribo aquí, t'hi trobo també... quina il·lusió! Tot i que ens veiem per l' Instagram, aquí és diferent.

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  6. Aquesta capseta, o blog, és un tresor en ell mateix, ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Capseta, blog o àmbit, que cadascú s'ho prengui com vulgui... ;) cuidem els tresorets...

      Elimina
  7. Tant de bo no es tanque mai aquesta capseta i puguem gaudir per molt de temps del que hi ha dins.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari