divendres, 20 de gener de 2017

Carreró a Sitges


És tan estret el carrer!
Hi encara hi ha l'arbre...
que estreny el pas i li dóna caràcter.

Sense el carrer, el xiprer no seria el mateix xiprer.
Sense l'arbre, el carrer no seria el mateix carrer.


16 comentaris:

  1. S'estira amunt... amunt.... buscant la llum i saluda als veïns amb els capcirons de les branques :)

    ResponElimina
  2. Quin carrer més bonic...Es estret però deixa que el xiprer hi creixi. Des de les finestres de les cases pots treure la mà i acariciar les fulles de l'arbre, que agraït, s'apropa per agrair-te la teva tendresa!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  3. Eloqüent aquarel·la. El xiprer haurà de fer règim, si no, no cabrà al carrer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'adapta, Alfonso, ja el veus llarg i prim...

      :) potser sí que fa règim...

      Elimina
  4. Un veí il·lustre.
    Arbre i carrer s'adapten
    en companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són l'un per l'altre,
      convivint cada dia,
      es protegeixen.

      Elimina
  5. Quin carrer tan curiós! Estret, amb escales i un arbre al mig, però pintoresc, amb molta personalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, es fa mirar, eh? Et crida l'atenció quen el veus...

      Elimina
  6. si han estat sempre junts, que no els separin mai

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serà difícil separar-los, si no és que la mort els separi...

      Elimina
  7. L'arbre cerca el cel que també cerca el carrer. Són tots dos com els rius paral·lels de Màrius Torres.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari