Col·lecció de moments: Carreró a Sitges

divendres, 20 de gener del 2017

Carreró a Sitges

És tan estret el carrer!

I encara hi ha l'arbre...

que estreny el pas i li dóna caràcter.

Sense el carrer, el xiprer no seria el mateix xiprer.

Sense l'arbre, el carrer no seria el mateix carrer.

16 comentaris:

Mireia20 de gener del 2017, a les 20:34
S'estira amunt... amunt.... buscant la llum i saluda als veïns amb els capcirons de les branques :)
ResponElimina
Respostes
M. Roser20 de gener del 2017, a les 21:52
Quin carrer més bonic...Es estret però deixa que el xiprer hi creixi. Des de les finestres de les cases pots treure la mà i acariciar les fulles de l'arbre, que agraït, s'apropa per agrair-te la teva tendresa!!!
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
Alfonso Robles Motos20 de gener del 2017, a les 23:22
Eloqüent aquarel·la. El xiprer haurà de fer règim, si no, no cabrà al carrer.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol21 de gener del 2017, a les 9:54
Un veí il·lustre.
Arbre i carrer s'adapten
en companyia.
ResponElimina
Respostes
El que em passa pel cap21 de gener del 2017, a les 12:08
Quin carrer tan curiós! Estret, amb escales i un arbre al mig, però pintoresc, amb molta personalitat.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang21 de gener del 2017, a les 13:44
carrer i xiprer han crescut junts!
ResponElimina
Respostes
Garbí2421 de gener del 2017, a les 23:36
si han estat sempre junts, que no els separin mai
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals22 de gener del 2017, a les 17:05
L'arbre cerca el cel que també cerca el carrer. Són tots dos com els rius paral·lels de Màrius Torres.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)